La ruta començava, sense començar, a les 8'00 a Polop. Havíem quedat allí amb una empresa que va servei de remuntes per a pujar-nos fins la Font de l'Arbre, dalt de Confrides. 26 km TOT costera amunt, i ben empinat en alguns trams. Una vegada arribem paguem i descarreguem les bicis i motxilles.
Comencem a pujar per pista, fa un fretorro que talla el.... Els que no portem bici amb motor, comencem davant que prompte ens agarraran. Arribem al sostre de la ruta, però no dalt de tot.
Em vaig quedar amb les ganes de pujar dalt del tot, una lleu baixadeta i arribem a la Font de Forata.
Amb la Forata al fons...
Les vistes cap a l'altre costat absolutament espectaculars amb els núvols baixos.
Ens posem les protes i comença la baixada, que va tindre un poc de tot.... mtb i patinatge sobre gel. Anem baixant per la Senda Botànica fins quasi la Font de Patargat on comencem a pujar de nou. Primer per una pista que va empinant-se fins que arribem a l'inici de l'ascens a la Penya Mulero que es absolutament inpracticable.
Afortunadament les vistes cap a Guadalest tornen a ser espectaculars.
Cap a l'altre costat el Puig Campana.
Ens tornem a posar les protes i comença el plat fort del dia, la Trialera Interminable. I comença sense contemplacions..... amb una forta pendent i pedres a mansalva. No recorde les vegades que vaig tindre que parar a descansar, realment es una trialera interminable. El nom li va que ni pintat. Alex també anava parant.
Una vegada baix, estàvem tots tan cansats com eufòrics. Riu-te tu del Morro Gros o les Penyes Monteses..... son una xuminà en comparació a esta. M'agradaria repetir-la ara que ja la conec i se com es. Ara toca llevar-se roba. Ha pujat la temperatura i a nosaltres ens queda la part mes dura, Pujar el Pas del Comptador. Menuda burrà de costera, quasi muig en l'intent jajajajaja.
Una vegada dalt, protes on i a fer una altra baixada que també te un nom evident. La Trialera de la Manguera.
Manguera que va acompanyan-te continuament, provocant alguna patinada. Es una trialera mes divertida que l'anterior perquè no tens que anar barallan-te en les pedres.
De seguida empalmem amb una altra trialera i que em va quedar pendent l'anterior visita que fam per ací, el Matet
Una altra trialera divertida amb varis passos "interessants" pedres, escalons, curves, mes pedres, mes curves..... un no parar.
Arribem a la carretera i remontem un poc per a baixar pel Paratge de Moià i arribar a Xirles. Mentre els altres es queden fent-se fotos a unes escales, jo que ja vaig totalment mortimer continue i vaig avançant un poc fins a que m'agarren de nou. Una vegada als cotxes, carregar de nou i a fer-se una cervesa de supervivència i dinar. Dinar que tot i les males previsions va estar prou be i no va ser car.
Gran ruta organitzada per Fernan d'Elx dels Extrem Enduro. El perfil de la ruta està molt xulo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada