29/4/15

Mariola

Hui he fet una xicoteta ruta per Bocairent. Esta setmana treballe de nit però com tenia que portar el cotxe al taller, he aprofitat eixes dos horetes per pegar una volta pel meu poble. Mes d'un any després de l'accident he pogut rodar per allí, que ja tenia ganes.
Una vegada el cotxe al taller comence la ruta. Vaig cap al polígon i continue cap a l'Ermita de Sant Antoni de Dalt i pel Camí del Collat cap al Morro del Porc. Continue pel Camí de la Serra Mariola cap a la Font de la Malladeta i després fins el Naixement del Vinalopó.

Continue per la senda que va paral·lela al Riu Vinalopó fins el Camí de les Aguilelles per arribar al Port. Baixe pel Camí de les Aques. M'ha passat el mateix de l'altre dia. Tot i baixar espaiet al ratet he notat dolor al genoll. No se si es un dolor momentani o el tindré per a sempre.

El perfil de la ruta.


25/4/15

Camí del Cid. Defensa del sur. València-Xàtiva

Hui he fet una ruta que tenia marcada al calendari, inclús molt de temps abans de l'accident. Així que abans de que em lie fent rutes normals vaig a fer esta.
 Es tracta del Camino del Cid, es el tram que em faltava fer entre València i Xàtiva. En concret son les etapes 53, 54 i 55.
M'he alçat matí per anar fins Xàtiva amb el cotxe i allí agarrar el tren fins València, on he arribat un poc abans de les 9'00. Vaig a la Plaça de la Reina on hi ha una Oficina de Turisme, que em segelle el salconduit i comence. He tingut temps de fer-me fotos abans de que obriren.

Amb una mica de retard perquè han obert tard, comence la ruta. Ja duc mes de mitja hora de retard.... mal comencem. Vaig seguint el track, però em porta per direccions prohibides, menys mal que si que passe per davant de l'estatua del Cid.

Passe per davant de la Creu Coberta, però hi ha massa tràfic per anar parant així que continue. Creue el riu i arribe a La Torre i als pocs metres Sedaví. Als 12 km faig el primer tram de terra. Em sorprèn vorer al gps que estic a 0 metres. No ho havia vist mai.

Crec que m'agrada mes estar per damunt dels 1.000 metres jejejejejeje. Vaig per una pista paral·lela al Barranc de Xiva i als pocs metres arribe al Port de Catarroja.... hi ha que vorer el vídeo.

Estic pel Parc Natural de l'Albufera, llàstima que esta no es la millor època de l'any per vorer els arrossars.

Arribe a Silla, segon segell del dia i bon lloc per a esmorzar, encara que pel retard a l'eixida es millor que no pare a un bar i tire de barretes.

Torne un poc arrere per agarrar novament el Camí Vell de Russafa fins arribar a El Romaní i de seguida Almussafes on tinc el tercer segell del dia.

Quasi sense donar-me conter ja estic en Benifaió, el gps continua portant-me per direccions prohibides i tinc que anar buscant carrers que no ho siguen. Continue pel Camí de Algemesí, si no duguera barretes tampoc m'haguera mort de fam.

Arribe a Algemesí on pegue mes voltes que un tonto buscant l'Oficina de Turisme. Sols he vist una senyal indicant-ho i no la trobava. Damunt la gent tampoc sabia molt be on estava. Hauré perdut una altra mitja hora per a aconseguir el quart segell.

A l'eixida del poble pare a una gasolinera per a fer-me un refresc. Creue el Riu Magre per una passarel·la molt xula per agarrar el Camí de Massassell. Al poc torne a creuar un altre riu, el Xúquer i arribe a Alzira. Quint segell.

Agarre el Camí de Matema i arribe a Carcaixent, creu el Barranc de Barxeta i agarre el Camí Fondo de Cogullada on passe l'autovia per dalt d'una passarel·la. Continue pel Camí del Racó de Paquets per arribar a La Pobla Llarga. Ja son les 14'00 hores, l'hora que havia pensat en arribar a Xàtiva. Així que li cride a la dona per a que dine i jo torne a parar a una gasolinera on compre una botella d'aigua fresca i descanse un poc.
Arribe a Manuel, estic molt cansat ja. Per la Via Augusta, que ja coneixia del dia que vaig anar amb Pep i Alberto a Massalavés, continue per a pegar-li la volta a la Muntanyeta del Puig i arribar a Xàtiva a les 15'30.
Havia pensat que faria uns 80 km en 5 hores, al final han sigut 82 km en 6'5 hores. Si no haguera sigut pels retards en València i Algemesí hauria complit prou be l'horari tot i el cansament. També he arribat amb un poc de mal al muscle i a les plantes dels peus, tot i que la ruta ha sigut quasi tota per asfalt.
Vídeo d'ahir. https://youtu.be/fRCUF65LjRE
El perfil de la ruta


18/4/15

Font Freda

Hui he tornat a eixir amb la bici. Vull començar a fer el mateix tipus de rutes que feia abans de l'accident, i clar.... per a fer la prova res millor que pujar a la Font Freda.
Primer vaig cap al carril bici i baixe cap a Montaverner i després cap a Otos. Creue el Riu Missena i comença la pujada cap a Otos pel Barranc de la Marjal. En arribar al poble pare per a llevar-me roba, està començant a fer calor i encara es prompte.

Continue pujant pel Camí de la Serra. Després em desvie per la senda que puja la Lloma dels Pins. Pare per a fer una foto.

De seguida comencen a baixar uns corredors, però el que m'ha molestat ha sigut un altre ciclista que no ha parat i m'ha pegat en el manillar a la ma. Este es el tipus de gent que després ens fa mala fama a tots els ciclistes. Li he dit que al meu poble te preferència el que puja i m'ha dit que no sabia eixa lliçó.... pues ves estudiant ves, abans de que li faces mal a algú. Per sort els altres ciclistes que baixaven si que han parat i inclús m'han dit que eren ells els que tenien que parar. Espere que després li hagen dit al seu companyer.
Continue pujant, he tingut que parar a un parell de revoltes perquè encara em falta un poc d'equilibri i força per a poder fer la traçada correcta i crec que també un poc de confiança. Els altres corredors han baixat quan estava per la part que no es ciclable per tant no m'han molestat gens.

Una vista de La Vall amb uns corredors baixant.

Arribe a la Font Freda, ací hi havia un avituallament per als corredors. Eren els organitzadors de la Mitja Marató de Muntanya de Carricola. També m'han ofert del que tenien allí però sols he agarrat un got de beguda isotònica, que amb les barretes de la motxilla han sigut el meu esmorzar.
Continue per la pista fins on comença la baixada. Em pose les proteccions i comence a baixar.

Portava 13 mesos sense fer una trialera. He escollit esta perquè el principi es una senda neta sense pedres i quasi sense pendent.... ideal per anar agarrant confiança. Una vegada a la Font dels Guardes ve el canvi de torn, cada vegada hi han un poc mes de pedres.
Després torna ha haver un tram de senda sense pedres i molt bonic, però esta vegada amb prou de pendent, encara que a la foto no s'aprecia. 

Arribe al Rafol de Salem, em lleve les protes i em canvie la camiseta per una de mànega curta, cada vegada fa mes calor. He baixat espaiet perquè tenia un poc de por de caure. En arribar baix he notat un poc de mal al genoll, he forçat un poc en la pujada i en la baixada tot i no ser pedregosa i anar espaiet pareix que m'he ressentit un poc. Encara em falta prou per estar com estava abans de l'accident.

Continue per la via de servei fins passar Montaverner i pel carril bici fins arribar al poble. La pujada cap a la Font Freda m'ha costat un poc però no he notat el mal al genoll fins meitat baixada, continuarem i a vorer que passa.
El perfil de la ruta.


11/4/15

Moixent per carretera

Hui de ruta amb la bici, primera després d'haver començat a treballar. Només han sigut dos dies, però com es normal em trobe mes cansat. Ahir per la vesprada vaig anar a la piscina i ho vaig notar.
El dia comença fresc i amb amenaça de pluja. Puge per La Gaveta i per la via de servei cap Aielo pel Camí de Cairent. On em trobe amb Ramon i Jordi i després d'una xarradeta continue a fer la ruta prevista. Anar a Moixent pel Campello.
Comence la pujada del port, vaig tranquil que son molts quilòmetres. A meitat port m'agarren uns carretereros i poc després Juanmi de l'Olleria. Em diu que s'ha adormit i que els altres del club també van a Moixent. Em diu que vaja a esmorzar amb ells però jo vaig al meu ritme que es lent i quan arribe segur que ja han esmorzat... així que xino xano vaig fent quilòmetres per la carretera. Només recorde haver passat una vegada per ací i va ser amb la moto, ja fa molts anys.
Després d'una baixada d'uns quants quilòmetres arribe al poble. Esta font es bon lloc per a reposar aigua i esmorzar.

Continue la marxa, esta vegada ja recorde el camí de quan vaig estar per ací fa unes setmanes. Primer agarre el Camí de Vallada i al poc em desvie per anar per un camí que va vorejant el Riu Canyoles, fins que hi ha que creuar-lo. Pareix que per les pluges de falles passa mes aigua.

Sort que soc un cul inquiet i he trobat per on passar sense banyar-me els peus.

Continue pel camí fins passar Vallada i anar seguint les indicacions del Camí de Santiago de Llevant fins arribar a l'inici del Port de l'Olleria. Segona dificultat del dia, comence a pujar ja cansat. La primera rampa forta he pogut passar-la però la segona no hi ha manera. Una vegada a la boca del túnel es suavitza i torne a pujar a la bici. Quan estic baixant per La Gaveta comencen a caure les primeres gotes d'aigua, m'ha vingut justet justet per arribar a casa.
He arribat molt cansat, tinc que fer mes pujades per a tornar a la forma d'abans. Encara que mentre no puga moure be el peu va a ser difícil. El perfil de la ruta.

6/4/15

Bocairent

Hui nova ruta amb la bici. Continue fent rutes amb mes desnivell que abans, el cos s'acostuma prompte a lo còmode i ara entre la lesió i les poques costeres que havia fet em costa molt pujar.
Ahir vaig quedar amb Pedro per esmorzar amb ells a Agres i m'ha costat molt arribar.
Quan he eixit els carrers estaven banyats i el cel molt amenaçador, així que l'impermeable a la motxilla i cap allí. Abans d'eixir he mirat la previsió de l'oratge i no marcava aigua tot i la negror. Afortunadament a mesura que m'arrimava a les serres anava aclarint-se.
Baixe cap a Montaverner i pel Camí Reial de Gandia cap Albaida i Atzeneta, açò ja ho vaig fer el divendres i sabia que no tendria cap problema, el que venia després si que era una incògnita.
Em dirigisc pel Barranc del Naixement cap a la Font del Patge, comença la pujada. A la Font pare a pegar un glop ja que no he agarrat aigua, el grifo està trencat però es pot beure. En una pedra solta d'una forta rampa he perdut l'equilibri i pose peu a terra i al alçar la bici i el peu he tornat a perdrer l'equilibri i he caigut de cul a terra. Açò em demostra que encara no estic per a que em donen d'alta.
Una vegada al Pla dels Carros comença la baixada per la Foieta dels Carros.

Ja estic prop d'Agres on arribe en uns minuts, l'altre dia vaig arribar jo abans i hui quan he arribat ja feia uns minuts que havien arribat els altres però encara no havien començat a esmorzar. L'entrepà de la casa no es que estiga gens malament..... es que està bonisim.

Els altres continuen la ruta però jo en lloc de tornar cap a casa vaig a Bocairent que està mes prop perquè estic mort. Torne a baixar per on havia vingut i em trobe un xicotet espectacle eqüestre.


Continue cap a la via.

I torne a pujar un tros de la Foieta dels Carros on m'he trobat açò.... a falta de saber el preu te bona pinta per esmorzar perquè supose que es podrà.

Torne a baixar a la via verda i em dirigisc cap a l'Ermita de la Llum per a fer el tros de senda i tornar per la via fins Bocairent on he arribat mort. M'ha costat molt, menys mal que hui no feia calor. Tinc encara molt que millorar, a part del peu..... en equilibri per a que no em torne a passar el de hui.
El perfil de la ruta

3/4/15

Atzeneta

Hui he eixit a pegar una volta en la bici. Com ahir vaig anar a donar sang hui no volia fer una ruta llarga. Pedro em va dir que anaven a Atzeneta.... pos vale.
Baixe pel carril bici cap a Montaverner i pel Camí Reial de Gandia cap amunt. Creue el Riu Albaida i cap a l'Estació d'Albaida passant pel Circuit. Continue pujant pel Camí d'Atzeneta fins arribar al poble. Com encara era prompte pense que em donaria temps a pujar un tros de camí per la pista i baixar per la Senda de la Nevera però de seguida veig al grup i pegue la volta.
L'entrepà de la casa..... Pernil, vedella, formatge i tomaca.... nostamal!!!

Foto del grup.

Reprenem la marxa després d'una bona sobretaula, segur que hem estat mes d'un hora. Pugem per La Sèquia cap amunt i pel costat del camp de futbol fins pegar la volta a la cantera i baixar per la senda de la Font de Sant Lluis on m'he acomiadat de la gent, ells anaven cap amunt altra vegada i jo novament cap a Atzeneta i tornar pel mateix lloc.
Al circuit d'Albaida he parat a fer unes fotos de la gent que hi havia rodant.

Pobre xiquet.... li ha caigut la moto i no podia alçar-la.

Torne a creuar el Riu Albaida, este matí el tram mes empinat el tenia de baixada, però ara ha sigut de pujada.... he patit molt però he aconseguit arribar dalt sense posar el peu a terra, encara que si es un poc mes llarga no arribe. Torne a baixar pel Camí Reial de Gandia fins Montaverner i per la via de servei fins arribar al poble.
El pròxim dia mes.