28/2/15

Moixent

Hui he tornat a eixir amb la bici, de pas comprovaria les modificacions fetes a la bici per vorer si vaig millor. 
Primer he baixat el Port i pel Camí Reial de Xàtiva cap a Montesa, quan arribe al Riu Canyoles em desvie pel Camí de Vallada fins arribar un poc abans del poble. A partir d'este moment el recorregut era nou per a mi, gràcies a que m'he baixat un track d'internet. Vaig creuant varies vegades el riu fins arribar a Moixent.
Una vegada he creuat el poble, continue seguint el track, primer he fet un tros de carretera i després  per les marques del Camí de Santiago, creia que seria prou d'asfalt però m'ha sorprès molt gratament el recorregut.

Poc després he tingut que posar peu a terra per primera vegada a la ruta, el camí era cada vegada mes estret i mes empinat. Torne a eixir a carretera i als pocs metres em torne a desviar pel Camí de les Alcusses.

Este es bon lloc per parar a esmorzar.

Just enfront de la Bastida de les Alcusses.

Una vegada reposades les forces reprenc la marxa i al poc em trobe a un home treballant a un bancal i pare per a preguntar-li. Casualment es un altre ciclista que m'explica tot el recorregut que em queda per  pujar i després per a tornar per una senda passant per una font.
Així que amb el track i les seues indicacions arribe a la carretera i l'inici de la pujada. Ràpidament comença la pendent, però quan duc un quilòmetre la rampa es molt empinada, comence a fer "esses" però cada vegada el camí està mes empinat i cada vegada les "esses" son mes curtes fins que no puc mes i pare. M'han faltat uns 300 metres per arribar a l'aparcament on s'acaba l'asfalt.
De seguida el monument al Guerrer de Moixent trobat a les excavacions.

L'interior de la casa reconstruïda.


Puge uns metres mes i es troba la muralla.

Després de xarrar un poc amb els guies del recinte comence a baixar. Amb el que m'ha costat pujar i he baixat en no res. Una vegada a la carretera vaig seguint el track i les indicacions que m'havien donat fins l'alberg on comença la senda.

El recorregut es bonic.

I arribe a la font que m'havien dit.

A partir d'este moment deixe de seguir el track que va cap al Bosquet per a continuar cap a Moixent per les indicacions que m'havien donat. Torne a la carretera i baixe per la senda que havia tingut que posar peu a terra.
Una vegada a Moixent ja era qüestió de tornar exactament pel mateix lloc que havia vingut vorejant el Riu Canyoles fins el Camí Reial de Xàtiva i començar la pujada del Port de l'Olleria on he tingut que tornar a posar peu a terra per tercera vegada i arribar a casa amb 78 km.
Pareix que m'ha vingut be el modificar la posició del seient, el cul ha continuat fent-me mal i el muscle també però m'he cansat menys.
El perfil de la ruta.

20/2/15

Estudi Biomecànic

Hui he eixit amb la bici, però no ha sigut a pedalejar. La setmana passada vaig vorer que vindria a Bocairent un tècnic per a fer Estudis Biomecànics, i donat la meua situació, he pensat que era bona idea fer-ne un i així dur la bici amb les mides optimes per a fer una rehabilitació mes ràpida, còmoda i sense dolors.

A les 11'00 del matí arribe a la tenda i de seguida comencen els preparatius.

Després m'han fet una serie de mides, altura total, altura de l'engonal, muscles, braços....

Segons les meues mides i les de la bici, ha resultat que duia el seient 2 cm mes alt i 4 cm endarrerit. El manillar 4 cm mes alt i la potència 1 cm mes curta. De moment només he corregit el seient i tampoc tot el que dec perquè la "tijapija" es amb retard i no puc desplaçar-lo mes, poc a poc, aniré corregint la del manillar. Amb estes mides espere que desaparega l'endormiscament dels peus, el mal de cul..... i sobretot.... el mal de muscle.

Després de deixar als xiquets a escola he anat a pegar una volta curta per anar comprovant les rectificacions. Només pujar a la bici ja he notat una postura diferent i he pedalejat mes còmode.
El vídeo de l'horeta que he passat.
https://www.youtube.com/watch?v=8WIr4bzF25Y

14/2/15

Monestir de Sant Jeroni

Hui he tornat a eixir amb la bici, altra vegada soles perquè vaig lent i no puc anar al mateix ritme que la gent.
Vaig cap a la via de servei de la carretera i cap a Montaverner, continue fins arribar al Camí Reial de Gandia i cap a baix. Passe la Pobla del Duc i quan estic arribant on volia anar, Benicolet, com es prompte encara decidisc anar un poc mes abaix. Arribe a un encreuament i em marca Montixelvo 2km i Llocnou 6 km. 
Pues ja que estic.... vaig a Llocnou. Arribe al Riu Vernissa i hi ha una presa.... vaig a vorer...

No hi ha gens d'aigua.

Arribe a una empresa que es veu al costat de la carretera, Verniprens.

Tinc que vorejar-la per tornar a agarrar el Camí de la Planissa i arribar a Llocnou de Sant Jeroni. Osti!!!! Prop està el Monestir de Sant Jeroni.... ja que estic ací....
Com el Camí de Gandia està prop però no es el dia de posar-se a investigar, continue per la via de servei de l'autovia i arribe a una gasolinera, aprofite per comprar alguna de cosa de menjar i beure i esmorze.

Un poc mes avant està Rótova i de seguida el Monestir.

Continue cap a dins.


Després d'unes fotos, es el moment de tornar a casa. Així que pel mateix lloc que he vingut, per a no perdre temps torne a passar per Rótova i Llocnou i arribe a la presa, però vaig a vorer-la per l'altre costat.

Desgraciadament hi ha una porta i no es pot passar per dalt. En eixe moment arriba un "Segurata" i em diu que no puc estar ací. M'explica que es una presa de contenció i control de la qualitat de l'aigua.

Continue novament pel Camí Reial de Gandia cap a la Pobla de Duc, pareix que fa mes vent que pel matí i el cel està mes núvol. Ja son les 13'00 i estic cansat, pegue un mos i continue fins arribar al polígon de Montaverner i per la via de servei fins el Camí de les Hortes on arribe al poble a les 14'00 i amb 70 km.
Continue amb el típic dolor al muscle, van passant els dies i no desapareix. Supose que aniré millorant però com el fisio de l'hospital tampoc em fa res al genoll ni al muscle no se com em quedaré finalment. Al peu si que em treballa però em fa la impressió que el que em fa i res es quasi el mateix.
Una altra ruta rodadora, sense forts desnivells i amb moooooooooolt d'aggggsfalt. Ideal per a dies amb pluja. El perfil de la ruta

7/2/15

Castelló de Rugat

Hui he tornat a eixir amb la bici. Com son festes a Bocairent i em vaig gitar una mica tard, este matí quan ha sonat el despertador.... he passat d'ell olímpicament.
A les 10 passades he començat a pedalejar i pel carril bici cap a Montaverner i per la via de servei de l'autovia cap a Castelló de Rugat, de les Gerres que diuen els majors.
Pegue un mos, duia un "sandwich" a la motxilla i continue pel Camí de Llutxent cap a l'encreuament de 4 Camins.
Una vegada allí cap a La Pobla del Duc pel Camí Reial de Gandia, continue cap al Refugi Antiaeri de Missena i la rodona del polígon de Montaverner. Continue pel carril bici i per l'Ecoparc cap al poble on he arribat amb un poc mes de 40 km.

Pareix que "fondo" per a fer quilòmetres el tinc, el que em falta es força per a pedalejar rapit i poder pujar costeres. Es principalment on tinc problemes ja que em falta força i tampoc puc pedalejar plantat. Problema que també tinc a l'hora de caminar, on em costa pujar i sobretot baixar escales per la poca movilitat del peu. El muscle també em fa un poc de mal.... vorem que diu el metge a la pròxima visita.
El perfil de la ruta.

4/2/15

Massalavés

Com cada vegada que agarre la bici em fa mal el muscle i demà tinc que anar al metge.... pues blanc i en botella.... orxata.... hui he anat a pegar una volta amb la bici i demà els metges que vegen el que tinguen que vorer.
Pep d'Alcira em va passar un track personalitzat per a les meues condicions i ademés es va oferir per acompanyar-me. Aixi que em quedat este matí amb la companyia d'Alberto també d'Alcira.

A les 8'00 comencem a pedalejar, les previsions meteorológiques eren d'aire, aigua, neu i fred.... al final no ha sigut tan greu. Han caigut unes gotetes i vent si que em tingut també, però neu gens i fred menys de l'esperat.
Anem cap a La Gaveta per baixar el port, i pel Camí de la Palla anem cap a Novetlè i després del polígon de Xàtiva arribem a la llosa de Ranes. Comença la part dura, pugem per la Serreta Verda pel Camí de Santa Anna per passar a l'altre costat i baixar per la Font Amarga. Anem vorejant el Riu Albaida pel Camí dels Carboners fins la gasolinera de La Toscana.
Creuem la carretera i per la Senda de la Vall cap al Camí Reial de Madrid per a creuar l'autovia i anar pel Camí dels Fondos arribant a l'Ermita del Roser.
Continuem sense parar pel Camí de la Comporta fins Gavarda. Creuem el Riu Xuquer i ens dirigim al Pont del Rei. Un pont inacabat del segle XVIII declacarat BIC.

La pluja amenaçant es veia al fons.

Després de les fotos de rigor reprenem la marxa pel Camí de les Algoleges, es desviem pel Camí de la Paira per a pegar-li la volta a Alberic i arribar al naixement del Riu Verd, Els Ullals del Riu Verd.


Continuem pel Camí de la Reva fins Massalavés on hem esmorzat. Tortilla de carxofes i botifarra, sense paraules. Amanida, cacaus, olives, cerveses i cremaets tot per 5€.


Reprenem la marxa creuant el Riu Verd per un pontet.

Pel Camí del Realenc arribem novament a Alberic i tornem a agarrar el Camí de les Algoleges per arribar a Vilanova de Castelló o Castelló de la Ribera. Anem vorejant el Riu Albaida fins Senyera i Manuel on parem per a fer-se un refresc i que jo puga descansar, comence a estar cansat.
Anem seguint la Via Augusta que també es Camí del Cid i Camí de Santiago fins El Genovés.
Anem cap a Alboi i per la Xopà creuem el riu per arribar al Molí Guarner i per la Senda de la Cova Negra fins Bellús. Continuem per l'Assagador de Bellús i el Camí de la Garrofera fins el Poliesportiu i finalment al poble on he arribat mort.

Al final han sigut 90 km. Creia que no podria arribar, de fet hem tardat molt de temps per la meua lesió. El mal de muscle es prou evident i el genoll també m'ha fet mal a l'hora de pujar la costera de formigó de Bellús on he tingut que posar peu a terra. A vorer si demà els metges em diuen si veuen alguna cosa rara per que l'altra vegada que em van fer l'ecografia no van vorer res rar.

Molt bona companyia i ruta excel·lent feta per Pep, però hi ha que fer-la en cap de setmana per a disfrutar dels esmorzars de Massalavés. Hem arribat al poble sense que ploguera però el vent si que m'ha fet patir. El perfil de la ruta.

1/2/15

Ruteta + piscina

Hui he tornat a eixir amb la bici i després una horeta de piscina.

L'ultima vegada que vaig estar al metge de rehabilitació li vaig dir que després de fer bici o nadar em fa mal el muscle. Ell, em va demanar una ecografia que em van fer el dia 14. El metge em va dir que estava tot correcte.

Però continua passant-me el mateix, e inclús va a pitjor, perquè abans em feia mal un dia i posant-me gel desapareixia el dolor. El dissabte passat vaig eixir amb la bici i he estat tota la setmana amb dolor. He deixat d'anar a la piscina i al gimnàs però fins que no he començat a medicar-me, el dolor no ha remès.

Hui he tornat a eixir i he anat a la piscina, estic medicant-me contra el dolor. Vorem en deixar de prendre les pastilles si apareix el dolor.

També va vindre l'altre dia el metge de la companyia i em va dir que ja no tinc que anar a Ontinyent a fer rehabilitació. Mentrestant, la xica que va provocar l'accident disfrutant de viatges a l'extranger.

Al final he fet hora i mitja de bici, 26 km i una horeta a la piscina.