31/5/11

Si fa no fa

Hui nova volta amb la bici. Mentre tornava a casa de la feina feia solet, però quasi a les 19'00 hores que vinc a eixir ja no en feia gens, de fet, hi havien prou núvols.

La intenció era anar cap a l'Alt del Campello i baixar pel camí. He anat per darrere de casa i he vist un pebràs d'eixos que potser només son venenosos una volta...

Després pel Camí de Cairent cap a Aielo i a pujar el port, els núvols que tenia damunt eren molt negres i quan duia un terç ha començat a xispejar. He continuat pujant però anava agarrant-se, així que quan he arribat a la meitat m'he desviat pel camí que volia tornar. A la Casa del Maset era on mes plovia, es sentia molt de soroll al caure l'aigua a les fulles dels arbres.

Quan he arribat a Aielo ja no plovia, hauré fet uns 8 km xispejant. Pel Camí de Cairent, he passat pel costat d'un bancal d'albercocs. Al anar ja havia vist que hi havia un montonet a la vora del camí i com al tornar encara estaven, m'he posat a les butxaques del maillot els que m'han cabut.
La veritat es que notava molt de pes així que quan he arribat a casa els he pesat.... per curiositat...


Al final no he pogut fer la volta que tenia pensada i la he tingut que retallar, però com la tornada la he fet rapideta per la pluja tampoc està tan mal.

El perfil de la ruta.

29/5/11

VII Marxa d'orientació Bocairent

Hui es feia a Bocairent la setena edició de la marxa d'orientació, l'any passat no vaig poder estar, així que enguany no he faltat.

A les 8'00 del matí he arribat a la seu del Club Ciclista Bocairent, estaven preparant els cafes, les pastes... i el timonet calentet... que oloreta mes bona. Sobre les 8'30 ja ha començat a haver bon ambientillo.

Han començat a donar-se les eixides, jo he eixit a la posició 11. El gps anava donant-me les distancies clavades, així que no parava a posar el comptakm a zero. Primer m'ha agarrat a mi un que venia pel darrere i després hem agarrat nosaltres a un grupet que anàven per davant.

A un creuament, he tingut un dubte perquè no em donava la distància, però entre el que he fet de mes i que he tornat arrere ha tornat a coincidir-me. Ahí he tornat a agarrar al grupet d'abans i he tornat a deixar-los. Per la Font del Rotglar he agarrat al xic que m'havia recuperat temps. Per la pujada, al mateix temps que el deixava arrere, he avançat a dos mes. Per la senda del Morro del Porc m'ha avançat un altre xic, que al fi ha sigut el guanyador i jo he avançat a un altre.

Després com es habitual a esta prova, he conegut una senda nova que baixa a la rambleta del Vinalopó, on he agarrat a dos mes, hem anat junts fins al Port de Mariola. Allí.... novament.... he aprés una altra sendeta per a baixar la trialera dels Terrers o del Teular de Ferre. Després esmorzant he preguntat pel nom, i m'han dit que no es diu de ninguna d'eixes maneres, que eixe camí sempre s'ha conegut com Camí de les haques. Així que a partir d'ara gastaré eixe nom.

Pujant cap a Les Alqueries els dos que havia deixat m'han tornat a agarrar, he patit un poc a eixa pujada i ja hem anat els tres junts fins la meta, on he arribat el quart.

L'esmorzar que estaven preparant ha sigut de categoria mundial.

Ací estava Maillo amb el seu fill als controls de cronometratge.


Finalment he sigut el 12 amb un temps d'1'56 mentre que el guanyador ha fet 1'33.... quasi res!!!!!

El perfil de la ruta.

Al final, com sempre, un plaer rodar amb la bici per Bocairent i la Mariola. Una prova molt mes que consolidada al ser la setena edició i participar mes de 40 persones, tot i que la fan localment sense publicitat i el millor de tot es que sempre aprens alguna senda nova i després tens un bon esmorzar amb molt bon d'ambient i moltes burles i risses entre uns i altres. L'any que ve... repetiré.

26/5/11

Port + Creueta l'Olleria

Hui he eixit a pegar una altra volta amb la bici, tinc que recuperar el temps i la forma perduts.

Com no tenia temps per a pegar una volta molt llarga, hi ha que pegar-la curta però cundidora. Així que després d'escalfar..... jejejejejeje curiosa paraula amb la calor que fa. He pegat una rulaeta per La Gaveta i m'he dirigit cap al Port, l'he baixat i cap a dalt.

Mentre girava per a enfilar cap amunt, he vist que venien unes bicis i al poc m'han adelantat. Jo he continuat al meu ritme i només els duia a uns 20 metres. A l'altura del túnel he avançat a dos i arribant dalt a l'altre. Així que he continuat pujant cap a la creu, a un el duia darrere als altres dos els he despenjat i anàvem pujant. Anava jo tot el temps davant i ell apegat i jo pensant.... si es pensa que el tinc que dur a roda i quan falten 100 metres m'ha de pegar la canyà la du clara.

Anava a tope, si no l'haguera dut darrere ni de conya puge a eixe ritme. I quan faltaven uns 100 metres.... he posat un altre pinyó.... pensava que em moria però por mis webs que no m'adelanta. I de fet no m'ha adelantat i li he tret uns metres... però quasi em quede allí espatarrat.

Després he baixat per Barranc de l'Alegre i al Poli, he pegat la volta i cap a casa amb 20 km mes a les cames.

El perfil de la ruta.

23/5/11

La Quintana

Hui nova volteta amb la bici. He estat mirant i des de juny de l'any passat que no anava per La Font Quintana. Aleshores ja està clar cap on vaig, onze mesos sense passar per allí ben mereix una volteta.

He eixit a les 17'00 hores ja que esta vesprada no he treballat, feia molta calor. Quan anava per La Gaveta, he vist la millor cosa que podia vore..... dos xiques passejant i prenent el sol per a fer-se morenes.... la llàstima es que ens hem vist al mateix temps i s'han vestit..... com si a mi em molestara!!!!!

Si a la calor li afegim el refredat, la baixa forma física i els quasi 50 km d'ahir... el resultat era obvi... a meitat de camí ja estava cansat i amb mal de cul.

Ja per la baixadeta dels palets, he vist que el piso estava fet pols, molt de reguer de l'aigua i ademés en el tobogan, algú ha esta picant-lo per a fer escalons... molt natural i amb molt de respecte pel medi ambient!!!!!!


Després som les bicis i les motos els que fem mal.... claaaaaaaaaaaaar.
A continuació, en conter de pujar cap als bancals, he anat per la senda que va pel barranquet, està prou tancada per la vegetació.

Per fi he arribat a la Font Quintana, una paradeta per a carregar aigua fresca i descansar a l'ombra.

Després pel Merendero Pedro cap a la Cova Negra i pujant El Salido... mama caca!!!! quina suà!!! pensava que no el pujava però patint molt he aconseguit arribar dalt. Després per Caputxins cap a casa.

El perfil de la ruta.

22/5/11

Senda Enginyers.

Hui tocava eixideta amb la bici, a pesar del constipat... duc un parell de setmanes fabricants mocs en pla industrial i no hi ha res com una bona suada per a curar-se... o morir a l'intent.

He anat a vore la gent de l'Olleria quin pla tenia, i com es normal, era fer la Senda dels Enginyers. Tot un clàssic i un habitual. La última volta que la vaig fer va ser a setembre durant l'incendi, i com veig pel Barranc de Bocairent prou de verdor he decidit acompanyar-los per vore si per allí també estava verd.

Hem anat pel lloc de costum, carril bici fins Montaverner i pel Camí Reial de Gandia cap a Albaida, Atzeneta i pujar per la Font del Patge. He patit un poc per la falta de ritme i ple constipat, però anàven esperant-me, sobretot Sergio.

Després hem pujat fins l'Alt del Torrater i ja hem enfilat la Senda dels Enginyers. La veritat es que te un to verdoset molt bonic.

Fa goig vore com després de l'incendi les pluges han sigut bones i la Mare Natura s'encarrega de regenerar una mica la serra.... per a que nosaltres la cremem una volta i una altra.

Hem arribat a Ontinyent i hem anat a un bar que deixen tancar la bici a una cotxera, la llàstima es que no li he fet una foto a l'entrepà com es la meua costum perquè era "de aquí te espero", i per només 4'50 €.... nostamal.

A partir d'ahí la tornada ja ha sigut ràpida i quasi tota per agsfalt, ja que jo volia anar a votar abans d'anar a dinar. He arribat cansat, encara tinc que recuperar la forma i llevar-me de damunt el refredat.

El perfil de la ruta.

17/5/11

Gran Premi de França al cine 3D de Bocairent

El diumenge vam tornar al cine 3D de Bocairent per a vore les carreres de motos, com esta volta eren a l'horari habitual vam quedar allí per a esmorzar primer i després vore les carreres.

Volia pegar una volta amb la moto abans d'anar, però després de les pluges del dissabte per la nit estava el piso banyat i també estava el cel molt amenaçador, així que em vaig esperar un poc i vaig anar amb el cotxe.

Quan vaig arribar ja estaven tots esmorzant, així que a la taulaaaaaaa.

Després del bon però immerescut esmorzar vam entrar a la sala de cine per a vore les carreres. La pantalla es espectacular...

Desgraciadament Nico no va poder guanyar, però una segona plaça es molt bona ja que encara va obrir mes forat de punts amb els seus perseguidors. La carrera va estar emocionant fins a creuar la línia de meta. Després de la carrera de 125. ja es vam quedar menys gent per a vore la de Moto2.


Espectacular la 1ª victòria de Marquez a la nova categoria.

13/5/11

Curs DH La Fenasosa. Diumenge.

Diumenge em vaig alçar a la mateixa hora que el dia anterior, em vaig prendre un efferalgan i un altre a la butxaca per a dinar.

Arribava mes o menys a la mateixa hora, solament que ja feia solet, res a vore amb el dissabte.


A esmorzar en companyia dels demés. Comentaris variats sobre la festa d'anit jajajajajajaja.

El primer que faig es canviar els pedals, Chus em va dir que em deixava uns seus de plataforma i unes sabates sense cales per a que provara aixina per vore si anava millor.

Carreguem les bicis al remolc i anem, com no, a fer la Bamby. La primera baixada em note una mica estrany.... les següents OK.

Després baixem per la DH1, es una baixada molt completa amb pedres, bots, roques, peralts, passarel·les, molta pendent, poca pendent.... de tot!!!!!
I com no, el famós "Caragol". A mi esta baixada va ser la que mes em va agradar.

Vam parar a un lloc amb molta pendent i roques, i mentre ens explicava la traçada, va baixar una quadrilla i el que anava l'últim no ho va baixar.... i després li tirem nosaltres i jo ho baixe... QUE CANYA!!!! Continuem baixant i parant varies voltes per a explicar-nos com es passaven determinades zones.

Després del Caragol, arribem a una zona amb poca pendent, anàvem serpentejant entre els arbres... molt divertida.


La fem una altra volta seguida sense parar.... WAAAAAAAAAAAAUUUUUUUUUUUUU!!!!!

Tornem a baixar per la Bamby o pel Wood-park, segons les preferències de cadascú, jo per la Bamby i a dinar.

Primer l'aperitiu... una cosa molt rara amb cigrons triturats però molt bona.

Ara a dinar, de primer amanida com ahir i de segon a triar entre fideus i potatge de cigrons. Hi ha qui va provar els dos.

Per la vesprada fem la DH7, prou tècnica i la que mes puja a la serra ja que arribem a una creu. La primera volta que la baixem, Chus va parant per a explicar-nos coses, a la segona sense parar.

després fem la DH8, però esta volta des de dalt de tot.... molt mes divertida. este video està gravat des de la meitat, i es va moure tant la càmera que quasi la perd.


Arribem a la casa cansats, lleve els pedals i li torne a Chus les sabates també. Ara toca una bona dutxa i despedir-se de la gent.

Per a mi, el curs ha sigut molt divertit, també he aprés coses i he guanyat en seguretat, que en definitiva, es guanyar en diversió. estic molt content del resultat i estic desitjant agarrar la bici per a fer alguna trialera.

També va ser molt agradable la gent que em vaig trobar allí: els companys, monitors, propietaris i resta d'usuaris del bikepark.

Sense dubte.... repetiré.

Curs DH La Fenasosa. Dissabte.

Dissabte va ser l'esperat dia de l'inici del curset de conducció, el monitor era ni mes ni menys que Chus Castellanos i els seus col·laboradors Juan i Maria, de la revista PlanetaMTB.

Abans de començar amb la crònica, vull donar-li les gràcies a Jordi Torres de l'Alcúdia per deixar-me el peto i l'integral. Moltes gràcies Jordi!!!!

Vaig arribar sobre les 9'00 del matí, allí estaven Victor i Juan Carlos, tres madrilenys mes que son els que em vaig creuar per la nit Rodrigo, Sergio i David. Joaquin de Sant Vicent del Raspeig i Antonio d'Elx. En eixe moment, arriben també Tino i Pacolo amb uns amics per a passar el dia
allí.

Després d'esmorzar revisió de suspensions, manetes de frens.... xubasquers... i cap al camió.
Primer vam anar a fer la "Bambyline". Una baixada senzilla i divertida sense pedres, amb bots, peralts....

La vam baixar varies voltes gravant-nos des de diferents punts per a ensenyar-nos els defectes i vicis adquirits.
Després vam anar a la DH8.... però des de la meitat solament, allí vam
estar una bona estona explicant-nos i practicant bots.

Victor

La xica del grup, Maria.


Després vam continuar i un poc mes abaix vam tornar a parar per a explicar-nos la traçada d'una zona amb roques.




Un poc mes abaix vam tornar a parar. I que ens va explicar esta volta??? Doncs ens va explicar la tècnica per a botar un "burrullo". Nom que va ser el caxondeo constant del curset. I qui vulga saber que es un burrullo... s'haurà d'apuntar a un curset amb Chus.

Vam continuar baixant fins baix del tot, on estava el camió esperant-nos per a fer varis remonts per a baixar la mateixa senda, però esta volta sense parar. Ací va començar a fer-me mal el cap.

Després vam baixar novament la Bamby i cap al Mas a dinar. Primer ens van traure un aperitiu mentre es llevarem les protes i descansarem un poc.

Una xarradeta amb els màquines de Tino i Pacolo i cap a dins.
De primer teníem una amanida i de segon van traure una paella per a tots els assistents. Érem allí unes 30 persones.

Mentre dinàvem va començar a fer molt d'aire posant-se tot negre i començant a tronar i caient una bona tromba d'aigua.

Després de dinar, em vaig prendre un gelocatil i vaig dubtar en continuar.... però que collons!!!! ja que estic ací avant!!!!

Vam estar practicant amb uns cons uns bots, frenades i eses... i la veritat es que llevat dels botets, les demés coses les vaig fer prou mal.

Després novament la Bamby, el DH8 des de la meitat i ara el woodpark. Una zona amb moltes construccions de fusta on hi han bots, wall-ride, peralts, tallats de diferents mides, etc.

Ací es on va vindre el millor de tota la vesprada, mentre les màquines botaven, els demés disfrutavem d'una cervesa.

Després ja molt cansats, a pesar d'haver fet tan sols 17 km, vam anar a dutxar-se i després sessió de vídeo per a vore els defectes de cadascú i riure una estona mentre ens preparaven el sopar. Encara que jo estava tremolant de fred i tenia mal de cap.

El sopar va ser un autèntic festí, vaig haver de beure vi per a vore si entrava en calor.






A les 24'00 hores, jo vaig fer toc de retirada per a gitar-me i resar per a estar millor l'endemà.

Pareix ser que la festuki va durar fins quasi l'amaneixer.

8/5/11

Curs DH La Fenasosa. Divendres.

Divendres va ser un poc la presa de contacte amb el Mas de La Fenasosa i la presentació entre els alumnes i els monitors.

Jo vaig arribar passades les 21'30 hores.

Encara no havia arribat tot el mon, de fet només hi havien altres dos alumnes que venien des de Madrid i el monitor Chus Castellanos, el seu col·laborador Juan i una amiga Maria.

Vam estar una estona asseguts a la vora del foc i després vam anar a sopar.

Primer vam tindre un plat amb tomaquetes, formatge blanc i una especie de "picadillo" amb jolivert i all però sense oli i amb un altre gust. Després de segon ens van traure una lasanya.... res a vore amb les que venen congelades als supermercats, regada amb un vi propi fet al Mas.

Jo com no soc un entés no puc entrar a valorar-lo. De postre unes maduixes amb nata. Després ens vam tornar a seure a la fora del foc per a fer-se una copeta i xarrar.

A les 24'00 hores jo ja estava cansat i em vaig despedir de la gent i me'n vaig anar cap a casa. Pel camí d'eixida del Mas em vaig creuar amb un cotxe carregat de bicis.

6/5/11

Matinal Bocairent a la revista MOTOCICLISMO

Este passat dimarts, va eixir publicat a la revista MOTOCICLISMO nº 2.254 una xicoteta crònica de la III Matinal Motera Bocairent.




Moltes gràcies per la publicació.

3/5/11

Gran premi de Portugal al cine 3D de Bocairent

El diumenge vam estar la gent del Motoclub Nicogass veient les carreres de motos del Gran Premi de Portugal al Centre d'Interpretació Turística de Bocairent.

La pantalla de cine, el so i l'ambient va ser espectacular.

Les carreres allí es veuen "de cine", i si li afegim el carreró que va fer Nico per a guanyar la prova i dur tres de tres ja es el "acabose"