26/1/19

Llocnou de Sant Jeroni

Ahir tenia pensat anar a fer una ruta, la de Romaguera sense pateo, però, anit vaig somiar amb les coquetes de Llocnou.... així que he canviat de plans.
Tampoc he matinat, m'he alçat a les 8'00 i a les 8'25 em posava a pedalejar. Esta era una ruta que vaig fer varies vegades quan estava recuperant-me de l'accident, tot i que son molts quilòmetres hi ha poc de desnivell. Vaig cap a l'Ecoparc i per la via de servei cap a Montaverner. Allí agarre el Camí Reial de Gandia. Passe la Pobla del Duc i continue pel Camí Reial. Arribe a la Rambla de Pinet, la primera de les dos voltes que tinc que creuar el Riu Vernissa.... si ací hi ha aigua...

La segona que vegada que tinc que creuar el Riu Vernissa encara en hi ha mes.

Sort que es pot passar per la voreta sense banyar-me els peus. Continue passant pel costat d'una empresa d'àrids.... per a que collons serà eixa màquina????

 Continue pel Camí de la Planissa fins arribar a Llocnou i vaig directe al bar, son les 10'15.

A les 10'50 em torne a posar en marxa, estava sentat darrere d'un pilar al bar i creia que tardarien mes en atendrem però ha sigut molt rapit. Torne a agarrar el Camí de la Planissa, però esta vegada cap amunt..... buffff. Torne a creuar el Riu Vernissa. Una vegada vaig passar per aquell forat.

Continue pel Camí Reial de Gandia, hi han senyals per a una ruta eqüestre. Indica que hi ha un abeurador per als cavalls....

L'abeurador es la Rambla de Pinet que he passat abans.

Continue passant la Pobla del Duc i arribe al Refugi Antiaeri de Missena.

Creue el Riu Missena i arribe a Montaverner, continue per la via de servei fins arribar al poble a les 13'00 hores. He anat a un ritme tranquil i no m'he trobat cansat. El perfil de la ruta.

19/1/19

Beneixida

Hui bona ruta en la bici. Anit vaig treballar i quan m'he alçat m'he posat en marxa, eren cap a les 10'05. Vaig cap al Port i pel Camí la Palla cap al Polígon de Novetlè i Vallés. Continue pel Molí de Santandreu cap a la Granja de la Costera i pel Camí dels Gars cap a la Llosa de Ranes. A l'eixida em passen uns "cagueteros" apegats i sense dir res.... on està la separació d'1'5 metres????
Continue pel Camí de la Fillola i el Camí de Sta Anna per a pegar-li la volta a la muntanya i baixar per l'antic Port de Càrcer i arribar a Beneixida al bar a les 12'15.
L'entrepà d'entreverat, tomaca i formatge amb cacaus, olives, beguda i cafè per 5€.

A les 12'50 en pose en marxa pel Camí de Xàtiva i una senda.... te pujades i baixades però crec que fent-la al revés pot ser mes divertida.

Continue pel Camí de Carbonell i el Camí de Yuars i pel Camí del Port de Càrcer creu l'autovia per baix per arribar a Rotglà i Corberà.

Continue pel Camí de la Sèquia cap a la Granja de la Costera, al fons Xàtiva.

Control de Gálibo.

Arribe a Aiacor i poc després a Canals, son les 14'20 i pare a fer-me un refresc. Al bar estan comentant que per la nit uns fills de putes han trencat els cristalls de molts cotxes. Continue pel Camí de la Costera de Sant Antoni i el Camí de la Palla per a pujar el Port i arribar a casa amb un bon grapat de quilòmetres. El perfil de la ruta.

13/1/19

Bc Llobera

Cada cierto tiempo me va entrando un picorcillo en el cuerpo, no, no se equivoquen, no son ladillas, es la llamada de la montaña, que me reclama.

Todas las semanas hago salidas Btteras con los amiguetes que tengo repartidos por toda la provincia y mis “Mataos”, pero una cosa es hacer sendas y trialeras reconocidas y otra muy distinta es hacer sendas de montaña, al menos como yo las entiendo, esas estrechitas, técnicas y con mucha piedra, habituales en senderistas, muy poco en ciclistas.

Pues bien, cada vez que me sucede, es porque va siendo hora de visitar a mi amigo Rafa, para que me dé una vueltecita por su Reino. Es un amigo noble, no engaña, te va a meter en una emboscada sí o sí, el día que me haga una plácida ruta por senditas sencillas, le pediré que me devuelva el dinero.

Ya me avisó a lo largo de la semana, pasándome vídeo y crónica de su última visita en solitario por el barranc de la Llobera, nuestro objetivo, donde indicaba que había cierta alternancia de ciclismo y senderismo, yo casi que le añadiría el rafting. Rafa ha inventado un nuevo tipo de triatlones.

A las nueve de la mañana estábamos listos para partir de l’Ollería, una hora más tarde de lo habitual por el frío anunciado, algo palpable en mi vehículo a la salida del Barranc de la Batalla en Alcoi, donde el coche marcaba un acojonante – 5 °, me acordé de Chema & Esther y se me heló hasta el pensamiento.

Por cierto, ahora que lo pienso, empiezo a entender por qué se conserva la gente tan bien en Alcoy, por el frio, como el mamut aquel que encontraron en Siberia. Estoy cayendo en la cuenta que los elfos de la Tierra Media no vivían eternamente por su propia naturaleza sino porque residían en Alcoy…. ya sabemos de dónde se inspiró Tolkien.

Afortunadamente, estábamos a 1 ° en l’Ollería, todo un lujo según lo visto. Iniciamos la ruta por el Camí dels Caputxins, en dirección a La Gaveta, que apenas tocamos para salir a la antigua carretera nacional y alcanzar el Port de l’Ollería.

A partir de ahí, corto descenso por asfalto hasta alcanzar la entrada a la senda del Portalet, donde nos espera un ascenso de aproximadamente un kilómetro por una fantástica senda, de las “made in Rafa”, estrechita, dura y con un puntito técnico chulo aderezado por unas fantásticas vistas a nuestra derecha, de las que apenas se puede disfrutar puesto que hay que ir muy concentrado en evitar las ramas de la izquierda y salir montaña abajo.

El terreno estaba espectacular y, salvo golpeo de pedal en piedra que me hizo echar pie a tierra en una sola ocasión, logré subir el resto del tirón, llegando arriba cansado pero muy satisfecho. Gran comienzo de ruta.



Esta senda nos la presentó Rafa en nuestra última visita a l’Ollería, con unos cuantos Mataos, pero en esta ocasión, en lugar de realizar el descenso hasta el Port, continuamos la senda, en leve tramo de bajada que rápidamente se torna en subida, con un par de cortos tramos de porteo.

El lugar es espectacular, senda que faldea la sierra, siempre rodeada de montañas, con el Barranc de Cairent al fondo, de esas en las que os veis totalmente rodeados de naturaleza, en la que parece que el resto del mundo no exista. Muy pocos ciclistas han rodado por aquí, motos unas cuantas más, porque comenzamos a ver las heridas de sus tacos y un par de zonas totalmente destrozadas por aquellos que, sin controlar demasiado, suben a base de manguerazos, una lástima.

Llegamos al deseado punto de “protes on” e iniciamos un corto pero cañero descenso, bastante roto y muy divertido hasta encontrar unos metros reventados por las motos, que por allí suben, corto tramo a pie y volvemos a montar. La senda es bonita de verdad, muy, muy chula. Estoy flipando.

Pronto termina el descenso y alternamos duras rampas, casi todas ciclables y cortas bajadas, hasta llegar a una última rampa de BMX, o “Bici al Muscle Xtrem” en terminología Tipotanística, Tipatonística en términos Chemarísticos.

Salimos a lo que parece un cortafuegos que, en realidad, se hizo para hacer pasar un gaseoducto, con promesa de visita en otra ocasión para ver si es bajable o no, solamente habrá 
que esperar a que hagan una mochila lo suficientemente grande como para que quepa un paracaídas.

Dejamos la senda por un momento, iniciando corto trayecto por pista rodeando la Casa de la Basseta Roja para volver a entrar por senda, ahora sobre terreno más suelto pero igualmente divertido, con una serie de tobobanes que te arrancan una buena sonrisa.

Atravesamos un bancal y, ahora sí, nos internamos por el fondo del Barranc de la Cova Murada. Aquí es cuando te das cuenta que muy, muy poquitas bicis pasan por aquí, la senda se cierra bastante aunque siempre eres capaz de ciclar, luchando de vez en cuando con las plantas por la posesión del manillar. 


La senda va llaneando y con terreno técnico, siempre divertido, pasando junto a la Cova Murada hasta internarnos en el Barranc de la Fos, donde ya trascurrimos por su lecho y alternamos zonas ciclables con otras imposibles, con piedras enormes que obligan a descabalgar.



El lugar es espectacular, parece que el mundo se haya olvidado de ti y seas la única persona que por allí haya transitado jamás, junto con Rafa, el cual teme que estemos pateando demasiado, yo lo único que temo es que se acabe. El terreno es super-técnico, estoy disfrutando muchísimo y solo desearía que estuviera más cerca de Elche porque Ricardo y yo nos pasaríamos el día allí dentro, buscando la forma de pasar cada uno de los múltiples pasos técnicos que existen. Es de esos lugares que quedan en tu corazoncito para siempre.



Finalmente, con todo el dolor de nuestro corazón, alcanzamos el Riu Canyoles, que vadeamos como podemos en dos ocasiones para pasar al otro lado y quitarnos las protes. Han sido unos 8.5 kms de senda inolvidables, técnicos, de auténtica montaña que, sin duda, harán las delicias de otros locos de la montaña como Gabi, Rubén o Jordi Climent. Tenéis que venir sí o sí.





Queda el retorno a l’Ollería, no sin antes volver a realizar un remonte a pata por un talúd muy potente puesto que no se puede realizar el último vado del rio por la cantidad de agua que trae salvo que tengas una zodiac en la mochila. Un flotador de patito también valdría pero la bici quedaría en la otra orilla.


Por tanto, cruzamos el río por un puente que encontramos tras unos bancales y, a partir de ahí, el retorno se realiza por carreteras locales, cogiendo el Camí Reial de Xàtiva por la Venta Cremada y el Camí de Mangai hasta volver a entrar en la antigua nacional, por la que encaramos ascenso hasta el Port de L’Olleria, donde Rafa me tiene preparada una última sorpresa puesto que abandonamos la nacional por el Camí de la Palla, Camí dels Calderons después, hasta entrar en la Senda del Port, que realizamos en sentido ascendente.


Fue todo un detalle por parte del bocairentino porque sabe que me ponen muy tontorrón este tipo de sendas, potentes, en subida y con un puntito técnico, que me hizo subirla con muchas ganas hasta el final. Es plenamente ciclable salvo un par de puntos concretos en los que bajas más por precaución, por haber caída fea hacía alguno de los lados o incluso los dos.



Volvemos a salir a la antigua nacional, que ascendemos con tranquilidad, volviendo a pasar por la entrada de la senda del Portalet, llegar al Port de l’Ollería e iniciar el descenso a la localidad por las sendas de La Gaveta, recordando un paso realizado con Chemari & Esther el día de los “Platillaos”, hasta llegar al final de la ruta, coronada con un buen almuerzo en bar local.


Ruta fantástica, con una de esas sendas que no se olvidan, una de tantas en el Reino de Rafa, que se empeña en hacerme disfrutar como un enano por su territorio. No es para todo el mundo, son sendas técnicas y de montaña, no debe importarte algún que otro pateo, pero si te gusta este terreno, no lo vas a olvidar.



Solo un apunte para cuando la repitamos, salir a las ocho y así nos dará tiempo a acabar con la trialera dels Caçadors, será memorable.


Gracies, amic !!!

5/1/19

Platillaos

Hui he eixit en la bici un ratet, no es la primera de l'any perquè l'altre dia per la vesprada vaig eixir un parell d'hores. Hui tampoc he matinat, eren les 9'40 quan he eixit.
Comence a pujar cap a la creueta.... aixina en gelat costa un ou. Em desvie cap al Parapent i el Bancal de l'Ermità. A un costat el Castell de Xàtiva i l'Ermita de Sta. Anna.

A l'altre costat l'Embassament de Bellús.... o millor dit.... el poc que queda d'ell

Em pose les protes i comence a baixar per la Tr del Platillao3, la senda va cap a eixa muntanyeta...

I ahí ja està la presentació definitiva de la baixada... fins allà baix anem.

Ready to Rock'n'Roll jajajajajajaja

Una vegada baix, toca la part xunga.... pujar per la Tr del Platillao1 empentant la bici.... menuda matà.... es mes de mitja hora en la bici al llom i arribes dalt desfet, sense forces per a pedalejar. Descanse un poc i continue, un poc de pedalejar i un altre poc d'empentar fins que arribe a l'inici de la Tr del Platilla2. Descanse un poc i baixe.... ops.... no he parat a fer cap foto. Esta segona es mes fàcil que la 3 tot i que també te algun pas complicadet.
Una vegada baix ja me'n torne cap a casa pel Mas del Salido cap a Caputxins i a casa on he arribat amb 18 km.

4/1/19

Vélez-Blanco

Hui una ruta llarga per anar a Vélez-Blanco amb la moto i provar el regal de Reis que m'he fet jo mateixa ejem ejem. Un "chaleco" calefactable..... i l'he provat ben provat.... però que ben provat, sense mariconades.

Cap a les 7'40 em pose en marxa, fa frescor 4ºC però es prou suportable.... sobretot amb el jupetí. Agarre l'autovia direcció la Font de la Figuera. La temperatura havia pujat un poc però en arribar a la boira que està per allí comença a baixar, no veia res i tenia que anar continuament netejant la visera. Passe Iecla i continua baixant fins els -1ºC. El cos prou bé però de la baixa temperatura tenia el mono, els guants i el casc banyats i estava començant a fer-se escarxa i ja no se'n anava de la visera perquè estava a la part de dins. Aprofite per parar a un bar i fer-me un tallat ben calent i dir-li al del bar que posara els guants damunt la cafetera per a que s'eixugaren un poc.
He eixit a les 9'00 i al poc deixa d'haver boira. Continue cap a Jumilla i Calasparra. Pare a esmorzar a un bar que conec d'una altra ruta. Creïlles a lo pobre i orelles amb salsa. Mes un altre tallat 6'50€

Ací també he posat els guants damunt la cafetera mentre esmorzava i me'ls he posat calentets. Continue la ruta i passe Caravaca. Al poc deixa de marcar-me cap gasolinera al navegador.... això vol dir que en 70 km de la ruta no en hi ha cap. Havia vist una senyal de Lorca 28 km.... vaig cap allí i si tinc sort en trobe una abans.... EN EFECTE!!!!! Als 1'5 km arribe a un poble i en te una. Faig el primer repostatge curt, amb només 218 km. El Amperio contra....

Torne arrere el tros que m'havia desviat per a continuar la ruta cap a Zarzilla de Ramos, passant pel Castell de Chiquena.

Continue cap a La Parroquia i per una carretera molt estreta que no m'ha agradat arribe a Vélez-Blanco. Espectacular l'altura del castell.



Després d'una breu visita per l'interior.... fins la taquilla.... em torne a posar en marxa i em trobe amb l'Indalo.

Com tenia que tornar per la mateixa carretera que havia vingut i no m'havia agradat.... decidisc anar a vorer Lorca que està prop. Vaig direcció Vélez-Rubio i per l'autovia cap a Lorca. He creuat tot el poble i hi havia molta gent pel carrer, supose que fent les últimes compres abans de Reis. Puge al Castell-Parador.

Per a tornar a enganxar amb la ruta que duc al navegador, veig que està la Carretera de Caravaca que passa pel poble que he repostat abans, La Paca. Continue fins arribar a Caravaca.

Son un poc mes de les 14'00. Puge al Santuari a fer unes fotos i després dine.



La veritat es que he tingut sort, passe per un carrer i veig un bar amb un menú de 10€. He dinat bé amb amanida, primer plat de sopa (fideus), segon de xulles de porc amb guarnició, postre i cafè. He fet una foto del bar per si torne per ací repetir.
Crec que eren cap a les 15'30 quan em pose en marxa cap a Calasparra i arribant a Jumilla faig el segon repostatge amb 246 km, 5€ només que arribe. Ara ja sense parar cap a Iecla, La Font de la Figuera i per l'autovia fins arribar al poble a les... i quilòmetres...

El mapa de la ruta.

L'auto-regal de Reis va de luxe. Els diners ben gastats sempre estan ben gastats. Quan he arribat a Vélez-Blanco he deixat d'enxufar-lo tot i que encara el duia posat però després de dinar ja l'he deixat a la maleta. Ací la resta de fotos.
https://www.facebook.com/rafel.vidalsoler/media_set?set=a.10156685964351138&type=3