25/2/19

Desafio Ruta de l'arròs. Sueca

Ahir es va celebrar (queda millor esta paraula que disputar) el primer Desafio Ruta de l'arròs a Sueca. Es tracta d'anar seguint les indicacions del Roadbook que et donen al moment de l'eixida i anar passant per uns llocs on teníem que fer-se una foto. Si haguera anat jo soles m'haguera apuntat a l'opció A però com també venia Maite, millor apuntar-se a l'opció B i ja no es tenim que preocupar de fer el dinar al arribar a casa. 

Arribem a Sueca un poc passades les 8'00 i anem al lloc d'eixida. Arrepleguem els tickets i anem a desdejunar. Cafès i croissants. Com jo no tinc per a portar el Roadbook em pose al GPS els pobles pels que tenim que passar. L'incovenient es que no sabré on estan els llocs on hi ha que fer-se la foto, però només tinc que anar darrere de qualsevol de les moltes motos que participen.
Quasi a les 9 comença a eixir la gent. Anem direcció Favara moltes motos, continuem cap a Gandia, Oliva i Pego. A un semàfor ens quedem tallats i per dins del poble ja no se per on van les motos. Darrere venen uns i els deixe passar però pareix que tampoc ho saben. Després de pegar unes voltes i no vorer a ningú tornem a eixir a la carretera direcció l'Atzúbia. Com ja hem perdut un lloc per a fer-se la foto si no ens fem les altres tampoc passa res.
Continuem la ruta i no veig a ningú, ni per davant ni per darrere. Anem passant pobles i arribem al Mirador de la Vall de la Gallinera on hi ha un altre punt de control. Parem, preguntem a la gent que hi ha parada i continuem. Abans d'arribar a Planes ens desviem cap a l'Embassament de Beniarrés. Passat l'Embassament hi havia mes de 50 motos totes de Kawasaki parades, supose que algun Demo Day, després al dinar em va dir un que els va preguntar que no eren espanyols. Arribem a Beniarrés, se que ací es l'esmorzar però no se on. Estic parat a l'Stop i li pregunte a un que ve per darrere si està fent el Desafio i em diu que si, així que tire darrere d'ell al mateix moment que un altre em pregunta a mi. Però al que li havia preguntat jo.... anava a pujar el port sense parar a esmorzar???. Pare i l'altre xic que m'habia preguntat a mi em diu que es al bar de la piscina. Ja se on es, anem. Arribem un poc abans de les 11.

Li pregunte a Justo, uns dels organitzadors, quanta gent som i em diu que 150..... FLIPA!!!!!!!! L'entrepà de tortilla de creilles i entreverat acabat de fer, i no van tardar tant, estava boníssim.

No va faltar ni la beguda ni els cafès, i amb tanta gent.... repetisc es podria pensar que van tardar molt però no era així. Ja he esmorzat varies vegades a este bar amb les rutes de la bici i sempre ha estat bé.
Tranquil·lament ens posem en marxa, hi ha que pujar el Port de Beniarrés cap a Castelló de Rugat i la Pobla del Duc però al desviament unes motos que porte davant continuen recte. Arribem a Benigànim i no veiem cap moto.... a vorer si m'he enganyat??? Parem i no ve ningú així que pegue la volta. Quan estic arribant novament a la carretera de Gandia venen moltes motos.... pues anava bé!!! Torne a pegar la volta i altra vegada cap a la Pobla del Duc i Benigànim, ens desviem cap a El Genovés i abans d'arribar allí ens tornem a desviar cap a Llocnou d'en Fenollet. Quan arribe a Barxeta pare a repostar. Supose que tinc per arribar a Sueca però així ja tinc per arribar a casa.
En el moment que ixim passen unes motos. M'enganxe darrere d'ells perquè per ací ja no se exactament per on va la ruta. Continuem cap a Simat, la Barraca d'Aigües Vives i Alzira. Ací jo haguera anat cap a Riola però els que porte davant van cap a Corbera i abans d'arribar a Sueca anem cap a la Muntanyeta dels Sants on acaba la ruta.

Amb molt bones vistes.

I alguna que altra curiositat jajajajaja


Ens esperem fins que comence a eixir la gent i anem junts cap al lloc del dinar.... que no se ni on es ni com es va..... evidentment. Al final també s'ha quedat a dinar mes gent de la que em pensava.

Un lloc molt bonic per a celebracions. Si això li afegim la barra lliure de cervesa i les degustacions, que estes últimes nosaltres no hem arribat a temps de provar, fa un lloc excel·lent per dinar o sopar.

Quan estàvem fent-se "cerveses varies", el xic que m'habia preguntat a l'stop de Beniarrés em diu que era ell qui m'habia preguntat i després d'estar un ratet xarrant ens hem sentat amb ell i els seus amics. Ens han tret uns plats de picadeta i després 4 paelles



 Tres taules així, Maite i jo un poc amagats.

Al vorer que molta gent les provava les dos, ho fet jo també i la veritat es que estaven bones. Eren les 17'00 quan hem començat a menjar-la.

Fins i tot en ha sobrat i hi ha qui a aprofitat jajajaja

També ens han tret postres.

Han fet un sorteig i els cafès estaven demanats però eren les 18'25 i està fent se molt tard per tornar a casa així que no ens hem quedat per a prendre'ls. Ens posem en marxa pels costats dels arrossars fins eixir a l'autovia i tele-transportar-nos a casa on hem arribat a les 19'25 i 372 km, després de 12 hores des de que havíem eixit de bon matí de casa.
Ací està.... mes o menys.... el mapa de la ruta.

Al final hem passat un molt bon dia. Molt bona organització.... mes encara tenint en conter la gran quantitat de gent que érem. Bona ruta i conèixer gent nova amb la que em compartit mantel. Crec que Maite no tindrà inconvenient en repetir l'any que ve, ja que tampoc hem fet tants quilòmetres entre anar, ruta i tornada. Com va dir Terminator..... TORNARÉ!!!!!!

10/2/19

Mostra de l'Embotit Requena

Hui la tradicional ruta amb la moto per anar a la Mostra de l'Embotit de Requena i comprar provisions.

A les 8'00 del matí després d'un cafenet em pose en marxa. No fa fred al poble, un poc mes quan baixe el port però res preocupant, i menys amb el jupetí calefactable. Un poc d'autovia i cap a Énguera, per la zona dels molins molt de vent.... que raro. Arribe a Aiora i pare el jupetí que no fa fred.

Continue la marxa després de les fotos i abans d'arribar a Cofrents torne a parar per enxufar el jupetí.... fred el que es diu fred no fa.... però el jupetí va de perles. Que ben gastats que estan els diners quan estan ben gastats.
Arribe a El Pontón a les 9'40... em diu la dona que tinc que esperar-me que estan obrint. Cap problema jajajajaja
 

La veritat es que mentre he enxufat el telèfon i he estat mirant els missatges m'han portat l'esmorzar.... tampoc he esperat tant.

A les 10'15 ja estava esmorzat, que sempre tinga que esperar-me "tant de temps" jajajajaja Em pose en marxa quan comencen a parar motos davant del bar, en 2 minuts en Requena i a comprar les provisions.
Llonganisses en bolets, llonganisses en formatge blau, xoriç al cava, sobrassada de taronja, salxitxó amb nous,  2 salxitxó amb pipes i un bollo mediano.

Ràpidament em torne a posar en marxa. Ara vaig cap a Xera i Sot de Xera on anava un loco davant de mi amb un Citroen Xsara traçant les revoltes pels dos carrils.... no m'atrevia a adelantar-lo tot i que anava espaiet. Fins que no hem arribat a una recta ampla no m'he atrevit.... MENUT FILL DE PUTA!!!!  Mai hi ha un policia quan fa falta.
Continue cap a Bugarra, Pedralba i pare a Xest per a fer un repostatge. Continue cap a Montroi i abans d'arribar a Carlet em desvie per a no passar per dins del poble i eixir a l'autovia. He arribat a casa un poc mes tard del previst. El mapa de la ruta.

9/2/19

Tr Andalusa + Tr Pedrera Carbonera

Anit vaig treballar i este matí quan m'he alçat he eixit en la bici. Carlos venia amb uns xics d'Alcoi a fer una ruta per Bellús i esmorzaven a el Genovés, així que cap allí he anat.
He eixit a les 10'20 i per l'Assagador de Bellús cap allí, continue per la Senda de la Cova Negra cap al Molí de Guarner, la Xopà d'Alboi, Alboi i el Genovés. Arribe allí a les 11'10.... 50 minuts.
Carlos fa poc que ha arribat però ja te l'entrepà a la taula, jo no tinc fam així que decidisc menjar una barreta i continuar mentre els altres esmorzen i faig uns pocs quilòmetres mes.
Continue pel Camí de la Senda Ampla i faig un tros de carretera fins que arribe a la pista del Collado del Manzano.

Puge fins l'inici de la Trialera Andalusa i com encara no venen els altres intente pujar a la creu però hi ha una senda i no tinc ganes d'espentar la bici així que decidisc pujar fins la Pedrera, amb la creu al fons. 

Mira.... ja que estic ací.... vaig a vorer la senda que baixa. Com estic veient la pista en quan veja pujar als altres pegue la volta. Arribe fins ací...

... te bona pinta la senda.... com no els veig pujar encara decidisc baixar.... i quan porte uns metres em crida Carlos que ja estan a l'inici de la trialera.... OSTRES!!!!! No els he vist pujar.... no se si tardaré menys temps en arribar si torne cap arrere o si la baixe.... però ja que estic ací.... millor baixar.
Es una trialera amb molta pendent... anava sentat damunt la roda de darrere yihaaaaaaaaaaaaaa. Llevat d'un tram que no es ciclable.... i d'un altre que millor no ciclar-lo per l'ostió que em puc pegar degut a la fooooooorta pendent i les revoltes la resta està xulo, també he vist una altra senda.
Arribe a la pista del Collado Manzano i comence a pujar de nou, esta vegada una mica mes rapit. Una vegada arribe dalt em diuen uns senderistes que em porten 5 minuts.... jo crec que un poc mes. Em pose bé les protes i comence a baixar l'Andalusa.... he baixat des del principi i llevat d'un tram que està molt trencat la resta ho he fet tot i a bon ritme.... quan estic apunt d'arribar baix els veig i Carlos m'espera per pujar cap a l'inici de l'altra trialera.

Protes i cap abaix. Vaig adelantant a uns quants i pare per adelantar a un altre i de sobte.... Neymar. Quan he arrancat s'ha clavat la roda en un clot i me'n he anat de cap. M'he apollat a les mans i m'he fet un poc de mal. Continue baixant i avance a uns quants mes fins arribar a la via. Estic esperant però els altres no venen.... hi ha un que ha caigut abans d'arribar al pontet... ell i la bici.... no es el primer. Es un tram moooooolt estret i la gent que no ho coneix te mes probabilitats de patir la caiguda. Per sort no ha sigut res. Quina foto mes xula que m'ha fet Carlos baixant les escales finals de la Trialera d'Alboi, moltes gràcies.

Continuem per la vora del riu fins arribar al Molí de Guarner.
Continuem per l'Estret de les Aigües fins arribar a Bellús, son les 14 hores i Carlos s'oferix per arrimar-me fins el poble així m'evite una horeta de pedalejar.
El perfil de la ruta.

4/2/19

l'Arrel

El dissabte no em donava temps a fer tota la ruta completa així que vaig decidir tornar de d'Agres a Bocairent en la bici per arribar mes prompte. Hui he anat per arreplegar la bici i "de passo canyasso".
He arribat passades les 8'15, els cotxes totalment blancs i 0ºC al marcador. Vaig a ca els meus pares i a les 8'30 em pose en marxa. Baixe per l'Ermita de Sant Joan quan estaven posant les cadires al carrer per a la missa. Continue cap a la Font d'En Ferrís i per la via cap al polígon. Puge a la serra per la carretera per retallar un poc de temps. Vaig sentint les bandes de música.

Una vegada dalt del Port, continue per la Senda dels Cavalls esquivant les rames que han deixat per la tala de pins fins arribar a l'Ermita de Sta Barbara.

Continue cap a l'inici de la trialera.... estar sentat al sol posant-me les protes i sentir les bandes de música desfilant a Bocairent no te preu.
 El primer tram es el mes planet

Després es mes empinat, amb Bocairent al fons

Una vegada baix, em desvie cap a les Alqueries per allargar-ho un poc. Una vegada al poliesportiu i em dirigisc cap al poble. Puge a l'Esglesia i baixe del Carrer Cantereria al Carrer Mossèn Hilari per l'antic portal. Torne a pujar i ja vaig a ca els meus pares per acabar la ruta.

El Convent

Copie i pegue la crònica de Carlos, però abans..... una imatge val mes que mil paraules.

Por fin, ya era hora, tras años de estar siendo torturado vilmente por Chemari, a través de esa exhibición de chuletas, embutidos, panceta y huevos que se metía entre pecho y espalda en “El Convent” cada dos por tres, mientras yo luchaba en casa por no ahogarme en mi propia saliva, por fin pude ser testigo de lo que es un “Titanic” y probarlo con ganas. No me hundió el iceberg pero no faltó mucho.
Y eso que fui preparado, toda la semana a base de comidas y cenitas light, siempre regadas de una buena ración de Danacoles que prepararan mis niveles de colesterol para la inundación de grasas que se aproximaba. Nunca un sacrificio valió tanto la pena.
Y bueno, como había que justificar el viaje de ida y vuelta a Agres, teníamos que buscar alguna trialera por la que pasar, el Molí Mató a la ida, la Penya Frare a la vuelta, casi ná, dos trialeritas de esas facilititas, anchas y sin piedra, ya nos conocen. Espero no les tenga que explicar la “ligera” ironía de mis palabras.
Encontrar a la tropa no fue difícil, con estos ingredientes fue más sencillo que reclutar ingleses a Magaluf, por lo que diecisiete fueron los que se apuntaron. Desde Elche llegaron Fernan, Leo, Miguel, Íker, Julio, Marcos y yo. El resto, alcoyanos, contestanos e incluso dos valencianos. Nutrida representación.
Comenzamos la ruta con un pelín de retraso tras incidente con portabicis de dos Mataos en plena autovía, que terminó con la pinza de arriba reventada y un manillar arrastrando por el asfalto. Menos mal que aguantaron las cintas de las ruedas porque todos tenemos las imágenes del vídeo aquel que se hizo viral, con una bici dando vueltas y destrozándose. El susto quedó en lijada de manillar que no impidió al propietario disfrutar de la ruta y al conductor no morir de un infarto.
Salimos de Alcoy con mucho viento, camino del “Collao” para internarnos en la Vía Verde, se notaba mucho el viento de cara. Tras pasar el primer túnel, una vez pasado Batoy, nos internamos en senda a la derecha camino de les Cases del Salt y de nuevo senda, recientemente limpiada, hacia el restaurante de “La Font dels Patos”, donde completamos el grupo y saludamos a otros compañeros que decidieron no acompañarnos, el viento arreciaba con fuerza.
Como a nosotros no nos paraba ni el huracán Katrina, y sabedores de que, una vez en la montaña, el viento prácticamente no se nota, seguimos la ruta hacia la Cantera de Barxell para coger la primera rampa del día, que coronamos cogiendo senda a la izquierda que nos deja en asfalto, camino de Bocairent.
Un corto tramo de asfalto y nos internamos por el Barranc de la Tassa, siempre divertido, con sus dos o tres pasos técnicos que Julio logró pasar por coger la rueda buena, a Kawa le recomendaría lo mismo.
Giro a la izquierda para salir del barranc y dirigirnos hacia un Mas que rodeamos por la izquierda, cogiendo nuevo tramo de senda que no conocía y que nos deja en la Font de Mariola, donde reagrupamos.
De ahí nos fuimos a buscar la subida hacia la trialera del Molí Mató, donde comprobamos de primera mano las advertencias que nos hizo Enrique García Ripoll hace unos meses y que nos dejaron con la boca abierta, puesto que las autoridades han decidido sacrificar unos cuantos pinos sanos con el fin de impedir que senderistas y ciclistas utilicen una senda.
Y es que, es sobradamente conocido, que ambos colectivos están formados por delincuentes y terroristas que solo buscan destruir en entorno. Eso sí, talar pinos grandes y sanos, para derribarlos encima de la senda, solamente por fastidiar, es de lo más ecologista y naturalista.
Es lo que pasa cuando gente del coeficiente intelectual de Bush intenta buscar una solución a un problema, ¿Se acuerdan de aquello de talar bosques para que no haya incendios? Aquí los matan para que no pase gente a pie o en bici. Echémoslos fuera, aunque tengamos que sacrificar el bosque. Tontos hay en todos los sitios, y cuanto más arriba, más abundan.
Por tanto, desmontamos y pateamos el tramo, unos tres o cuatrocientos metros, para volver a montar más adelante y coronar. La senda es muy bonita y tiene un par de rampas buenas, todas ciclables salvo el tramo comentado.

Una vez arriba, comenzaba lo bueno, calzándonos las protes mientras comentábamos la bajada a los nuevos. Se trata de la típica trialera de montaña, estrechita, con pendiente y mucha piedra, muy divertida, que tiene su punto álgido tras cerrada curva a la derecha, en doble escalón con recepción suelta después.
Era la segunda vez que hacía la trialera y ya lo habíamos dejado pasar Julio y yo en la ocasión anterior. Ahora veníamos decididos a intentarlo, por lo que nos acercamos, nos asomamos y rápidamente vimos la trazada.
Fui foteando al personal conforme fue bajando, mostrándome Kawa que también se podía hacer la primera curva, por lo que lo intenté y me salió, últimamente estoy pletórico en las curvas, afrontando bien el doble escalón al esquivar el pequeño saliente en la roca del segundo, donde más de uno golpeó el plato. Fue una gran satisfacción conseguirlo, ya puedo borrarlo de mi lista de cosas pendientes.
Completamos la divertida trialera hasta el final, no sin antes ser testigos de enganchón de manillar y caída de nuestro amigo Miguel, todavía no acostumbrado a su nueva Focus Jam, se dio un buen golpe en las costillas que le impidió completar la ruta. Si le vuelve a pasar, le recomendaría lo que a los más torpes (como yo), sierra al canto y con unos cuantos centímetros menos, todo fenomenal.
Llegada a la fuente del Molí Mató y camino de Agres, ya por pista y asfalto, a cuya entrada nos desviamos a la derecha camino del “Convent”.

Nos recibió con tres enoooormes fuentes de proteína y grasa que hicieron las delicias del personal, algo menos de nuestras analíticas.


Y lo que tiene disfrutar de un almuerzo tan fantástico es que no salimos de allí hasta la una del mediodía, me lo decía Kawa y no me lo creía, cómo pasa el tiempo cuando lo disfrutas.
Menos lo estaba disfrutando Miguel que, una vez frio, comenzó a sentir molestias del golpe en las costillas, por lo que decidió abortar la ruta junto a Íker y Leo, espero no sea más que el golpe y, eso sí, tenga paciencia porque le esperan un par de meses hasta recuperarse del todo. De bici mucho menos. Tampoco pudo seguir Rafa por falta de tiempo, con el que espero compartir la segunda parte de la ruta de la próxima semana. Media y media, ruta entera.

Jo me'n vaig tornar perquè mentre haguerem arribat a Alcoi, carregue la bici i torne a Bocairent s'hauria fet molt tard. Així que vaig baixar amb el lesionat i els amics fins la via i els vaig indicar per arribar a Muro i jo vaig tornar cap al poble on vaig arribar un poc abans de les 14'00.