31/10/11

Serra Mariola

Hui nova volta amb la bici, acompanyat per Toni de Xàtiva i per la millor zona del mon, la Serra Mariola..... diversió i bons paisatges garantits.

Entre pitos i flautes hem eixit mitja hora mes tard del previst, cosa que ha fet que esmorzarem també un poc tard, però tampoc hem patit fred, mes be tot el contrari. Ha fet un dia fantàstic després de les pluges d'estos últims dies.

Hem anat pujant cap a Sant Antoni de Dalt i per la Font del Rotglar ja cap amunt sense mirament, el terreny estava fangós i costava pujar. Una volta dalt de la serra hem anat en direcció a la Font de la Malladeta.

I des d'ací travessant uns xarcos que hi havien abans del Molí de Blanes cap al Naixement del Vinalopó.

Una volta ací pel barranquet cap al Port de Mariola i per la Senda dels Cavalls i l'Ermita de Sta. Barbara cap al Camping per a esmorzar.

L'entrepà estava molt bo, però la canyà que ens han pegat ens ha deixat tremolant, un poc mes i no duem prou diners per a pagar... dos entrepans, una pitxera de cervesa, un platet d'olives, un cafè i un timonet.... 17'50€!!!!!!!!!!!!!! a 9€ per barba.... QUIN ROBO!!!!

AL CAMPING LES FONTS DE MARIOLA NO ANEU A ESMORZAR QUE VOS ATRACARAN!!!!

Quan hem eixit d'esmorzar ens hem donat conter de per que estava el bar buit, només estàvem nosaltres dos i després del preu que hem tingut que pagar per una cosa que a la majoria de bars costa 5€, ja sabem perquè estava buit.

Després anàvem amb caxondeo, que si era caviar en conter d'ou fregit, que si el pa..... en fi.... com ja no tornaré mes per allí... amb mi ja s'han fet rics.... ric rac!!!!!

Després del susto que ens hem pegat ens quedava baixar al poble, he pensat que la trialera amb menys pedres seria la de La Mola i encara que tinguérem un poc de fang no s'esvararia tant. Ja feia molt de temps que no passava per ella i ha sigut molt divertit, Toni venia apegat així que no anava parant i hem baixat amb molt bon ritme.

Una bona ruta per un lloc que sempre agrada a tot el mon. El perfil de la ruta.

30/10/11

Investiganda per la Foia Redona

Hui ruta d'investiganda..... i de prova... m'he comprat un parafangs nou i hui era el dia ideal per provar-ho.... o almenys això pensava jo, ja que no ha caigut ni gota d'aigua.

He eixit a les 8'00 i m'he dirigit cap a Aielo per a pujar el portet. El cel amenaçava aigua però ni quan he arribat dalt que hi havia boira m'he banyat.

Una volta dalt del port he anat a buscar l'inici de la senda que puja cap a la trialera de la Foia Redona que es la que vull empalmar amb la de la Senda del Portalet. I buscant buscant he vist una senda que pujava una muntanyeta i es dirigia cap al track que vaig fer l'altre dia i he anat espentant la bici per ahí. Una volta dalt les vistes son impressionants tot i la poca visibilitat pel mal oratge.

Fins i tot es veu la senda que vaig fer l'altre dia i Montesa al fons.

El problema es que no es ciclable i està molt tancada, per ací no es pot passar. Així que he tornat cap arrere i he pujat per a baixar la trialera. Ací abans hi havia un banc per a seures i disfrutar de les vistes.... qui l'haurà llevat i per que????

La trialera esta es molt xula, ja feia molt de temps que no la feia i he baixat prou rapid, el piso no estava banyat i feia solet.

Una volta baix, pel camí de Cairent cap al poble, netejar la bici i engrassar-la per a demà. El perfil de la ruta.

22/10/11

Volta Ciclista Fira de l'Olleria

Hui es celebrava a l'Olleria la Volta de la Fira Memorial Rafael Ferri "Mauro". Un company del Club Ciclista que va ser atropellat per un cotxe a la recta costera amunt de tres carrils que hi ha anant d'Aielo cap a Ontinyent i on va perdre la vida.

Es tracta d'una volta per carretera des de l'Olleria fins Benigànim, esmorzar a un bar i tornar, en total son 36 km, massa per a als xiquets. Ja que es per agggsfalt jo no aniria, però el meu fill te molta il·lusió per anar.

Hem tingut que matinar una mica per a que el xiquet es fera un poc de desdejuni i cap al Parc Beat ferreres on estava l'eixida. Pareix que siga un poc car, però tenint en conter que els xiquets no paguen i que es fa una corona per a dur-li-la a Mauro.... pues es baratiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisim.

Ací està amb un amiguet i en falta un altre.

Hem anat a una marxeta molt tranquil·la fins arribar a Benigànim on ja tenien al bar quasi tots els entrepans preparats.

I abans d'eixir la foto de rigor de tot el grup (a vorer si la puc tindre prompte) i una altra que ens hem fet nosaltres quatre.

La tornada es cap amunt la major part del temps i per als xiquets es fa molt "costera amunt" mai millor dit, i mes encara l'entrada al poble que ha sigut molt ràpida i tenia que espentar-lo per a no quedar-se arrere. A la fi s'han portat tots els xiquets com uns autèntics campions.

Una volta al poble, hem anat al bar per a fer-se un refresquet i dessuar una mica. El perfil de la volta.

16/10/11

XII Volta a peu l'Olleria

Ahir es va disputar la 10ª prova del Circuit de la Vall d'Albaida a l'Olleria on es feia la XII edició de la Volta a peu. Per a mi era la novena prova i ja tinc el mínim de proves exigides per arreplegar la borsa de corredor.

No se com respondria després d'anar a Alboraia al concert i d'haver-me gitat a les 4 del matí. I com era d'esperar no anava fi.

Vaig anar prou tranquil fins el km 3 que era quasi tot cap amunt, i on vaig començar a incrementar el ritme, excepte a la forta baixada que hi ha fins Caputxins on vaig afluixar molt i em va tornar a passar molta gent. Després vaig incrementar el ritme de nou però no vaig poder dur el ritme de les anteriors curses. Em costava molt fer els canvis de ritme per avançar gent.

Els dos últims km vaig patir una mica ja que eren la major part cap amunt, sobretot la linea de meta. Al final em va eixir la prova a 4'49, però be però bo.

Com sempre la cursa de l'Olleria una de les millor organitzades, els punts quilomètrics ben marcats, tal volta va faltar posar un altre avituallament però a linea de meta hi havia refrescs, sucs i fruita.

La participació va ser multitudinària, 950 corredors m'han dit. Cosa que va provocar que es quedaren curts amb les camisetes, en van tindre que donar d'altres anys i inclús així en van faltar.

15/10/11

Concert Crazy Cavan

Ahir divendres va ser nit de concert, ja feia prou d'anys que no anava a cap i vam anar a Alboraia per a vorer a Crazy Cavan al Crazy Rhythm Festival.

Ens va costar una mica arribar a l'hotel on feien els concerts. A les 16'00 hores ja hi havia un concert, nosaltres vam arribar passades les 21'00 i després de comprar les entrades vam anar a buscar lloc per sopar. En eixe moment.... OSTI TU!!!! Em trobe al meu amic Vicent de Castelló que anava amb la seua dona..... hi ha que vorer la quantitat de voltes que ens hem trobat i sempre sense quedar. Així que ens vam anar els 4 a sopar mentre actuava un altre grup.

Després de sopar ja vam entrar a la sala on feien les actuacions, era el torn d'els francesos Spunyboys. Un grup que feia versions sobretot de Gene Vincent i d'Eddy Cochran.

Una volta es va acabar este concert, ja va començar a omplir-se de deveres la sala per a vorer al mític Cavan..... el vaig vorer quan jo tenia 18 anys i ja estava major....

Primer vaig estar prou arrere, però al final vaig acabar dalt de l'escenari..... QUINA CANYA!!!!!





La química amb la gent es explosiva.


En la edat que te i encara fa estes coses....


Una actuació espectacular, 20 anys després el tio continua igual de crazy que sempre, es va acabar sobre les 3 del matí, encara que faltava un altre grup per tocar ja era hora de tornar cap a casa on vam arribar en una horeta i a dormir.

9/10/11

Investiganda per sendes

Hui he eixit a pegar una volta amb la bici ja que ahir vaig fer molts pocs quilòmetres. He anat a investigar, volia enllaçar la Senda del Portalet amb la Trialera de la Foia redona.

Primer he pujat la Senda del Portalet, te trams molts vistosos.

Després la he baixat fins arribar al Gasoducte..... la vista de perfil impressiona molt mes que la frontal.


Quan estava llevat-me les protes ha aparegut un biker, li he preguntat si coneixia algun camí però no ho sabia així que he començat a investigar.... camí per ací camí per allà.... però tots duien a casetes o a bancals. En eixe moment ha passat un home amb un tractor i li he preguntat.... si em diu.... per darrere d'aquella caseta hi ha una senda que va cap allí. Així que vaig cap allí.... però no veig cap senda..... serà a una altra caseta???? en eixe moment s'ha aparegut el nostre senyor en forma de senderista amb la seua filla i un gosset.... normal que no la trobara... està molt amagada i no es veu gens.

La veritat es que l'home ha sigut molt agradable i m'ha acompanyat fins on ja era ciclable dient-me que on es separen els camins tenia que anar cap a l'esquerre.... segons l'home... anava a disfrutar molt perquè es molt bonica.... jo diria que es A-C-O-L-L-O-N-A-N-T..... quin descobriment!!!!.... es un autentic tresor.... i està ací amagat per a que no el veja ningú... igual es per eixe motiu que es tan bonica.

Encara que tampoc es tota ciclable, arribes a un barranquet i vas per dins, sort que estava sec, en època de pluges no es podrà fer.

De sobte he arribat a un punt on es veia el Castell de Montesa al fons.

He continuat baixant la senda i he arribat al Riu Canyoles..... que cosa mes rara... l'home no m'havia dit res del riu.... bé continue avant... i arribe on es separen els camins... ara cap a l'esquerra.... continue per allí..... i s'acava el camí!!!!! osti!!!! ara que faig???? m'hauré enganyat i m'hauré passat el encreuament que deia l'home????

De sobte escolte veus.... un grup de bikers.... son la Penya l'Estrena de Canals.... vols anar a Aielo per ací?????? nosaltres anem a Canals.... po vale... vaig en vosaltres... tenim que fer un poc de muntanyisme per arribar a un bancal i tornar a eixir a un camí..... no sense disfrutar de les vistes d'un bon toll per a banyar-se en estiu.

He anat un tros amb ells, anaven a un ritme molt fort que em costava seguir.... així que pare i em lleve les protes i ja podré pujar el port de l'Olleria mes tranquil.

Ací la caloreta ja apretava, eren mes de les 13'00 hores i m'ha costat un poc pujar perquè entre la cansera i que estava sense aigua anava fundit. He arribat a casa a les 13'30 molt cansat però amb la sensació d'haver descobert una senda impressionant.... i això que crec que hauré passat de llarg el camí que jo volia fer, si dos persones m'han dit que podia arribar des d'allí fins on volia anar, es que si que es pot anar.... continuarem explorant la senda.

El perfil de la ruta.

8/10/11

Una de Freeambres....

Hui tocava ruta amb els Freeambres per Sumacàrcer, i ademés.... també han vingut uns "Colina" des de Benidorm per a fer el que es la I Topabajo de veritat de la bona.

Sobre les 8'10 he arribat a Sumacàrcer i ja estaven allçí Jordi, Cristian, Luis, Fran i si no recorde mal el nom Salva. Hem carregat trastos i cap a dalt. La primera pujadeta ha sigut "mogudeta" però hem aguantat bé.

Hem baixat primer per la Senda de Viró.... o algo així, la de les abelles que diuen els de Xàtiva, i la dels bots que diuen els Freeambres. Ha sigut una baixada tranquila, sobretot per a Luis que ha punxat davant només eixir.

Una volta baix, tornem a carregar la "fragoneta" i amb Lobo i els Colina Abajo que havien vingut tornem a anar cap amunt..... i esta si que si que si.... això es movia mes que un vaixell en un dia de tempesta i ha passat el que tenia que passar.... Una volta dalt tornem a baixar per la mateixa trialera.

Tornem a pujar i tornem a baixar una altra volta per la mateixa. Després hem tornat a pujar i m'he quedat amb Salva i Luis mentre tornava a reparar una altra punxada, esta volta darrere. Quan arriben els altres tornem a baixar, però esta volta baixem per la de l'Ombria del Castell. Esta trialera es molt mes senzilla i ràpida que l'altra.

Una volta baix ens en anem directes a esmorzar, ja son mes de les 11'00, al Bar Ricardo i fer-nos el típic sepionet.

A mi em trau uns trossos de sèpia arrebossats perquè els sepionets eren xicotets.... i no m'he pogut fer en ells!!!!!!!!!!!!!

Quan hem acabat d'esmorzar ja eren mes de les 12'00.... pensava que es feria mes tard però com hem anat a esmorzar dels últims ens han servit molt depresa. Els altres han tornat a pujar per a fer la dels Dinosaures i jo he tornat cap a casa perquè tenia que treballar.

Curiós el perfil.

1/10/11

XII Gran Fons Monica Pont Albaida

Hui es celebrava la novena prova del circuit de la Vall d'Albaida on feien la dotzena edició, per a mi es l'octava i només em queda la de l'Olleria per a fer el mínim de proves.

No sabia com m'eixiria després de que a l'endemà de Llutxent si que em feia un poc de mal el peu i ademés el dimecres vaig donar sang. Per tant tenia que eixir tranquil.

Abans de l'eixida he vist molta gent coneguda.... molta gent del C.A. l'Olleria, els meus cosins Robert i Manel, Andreu, Toni, Ramón....

A l'eixida, m'he posat per la meitat i he anat tranquil, de fet anava a 5 el km i anava molt be, una volta a Benissoda comença la pujada. Primer una rampa amb mes pendent, el segon avituallament, mes costeres i arribem al tercer avituallament on començava la baixada. Mentre no era empinada he incrementat el ritme i anava avançant gent, però quan s'ha empinat cara abaix he tingut que baixar el ritme i em tornava a avançar la gent, tornem a passar per l'avituallament de Benissoda i comença el ROCK'N'ROLL..... del km 8 al 9 a 4'38, del km 9 al 10 a 4'26, del 10 al 11 a 4'09 i fins Meta a menys de 4... UNA ALTRA VOLTA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Al final el temps no ha sigut massa rapit, però torne a tindre bones sensacions per poder canviar el ritme quan falta poc per a meta. A pesar d'haver donat sang l'altre dia els últims km els he fet rapits.