31/3/19

l'Orxa

Copie i pegue la CroniCarlos....

L’Orxa es un destino tradicional de “Los Mataos” al que acudimos año tras año por ser un lugar de gran belleza y, cómo no, haber conseguido una gran ruta con el paso de los años, desde el recorrido inicial por La Safor y la Vía Verde hasta descubrir el Benicadell y dar un importante salto de calidad en el recorrido que, en esto momentos, ya es ideal. Aunque seguro que nuestro sherpa ya está buscando forma de sacarle un poquito más de punta, loado seas Elías !!!
Once “Mataos” nos plantamos en el lugar de salida habitual, la rambla que atraviesa la localidad, lugar donde dejamos los coches, y es que nos gusta el riesgo, si viene una tromba de agua, nos volvemos a casa en bicicleta. Amamos tanto el pedalear que no nos importaría alargar la ruta unos 110 kms más para volver a casa. Total, es cuesta abajo y no había traído mi coche.
No pensó lo mismo Rafa que, más cauteloso y conocedor de las riadas de la zona, decidió aparcar fuera de la rambla. Dirán que fue por sentido común, yo les diría que por vagancia, de perder el coche en una avenida, tendría que volver a subir al Benicadell en bici para legar a L’Olleria, y eso da una pereza…
Por cierto, ya le cuento entre “Los Mataos”, sección valenciana, es habitual y uno más del grupo, con un gran punto a su favor que ha facilitado su integración, es otro almorzador nato, nos ha conquistado con sus famosas fotos de entrepanes y viandas generosas. Si siguen su blog (“la meua manera de perdre el temps”) descubrirán una auténtica ruta de almuerzos, con foto y precio incluido. Oda al “almorsaero”, le llamaría yo…
También cuento como parte del grupo a Reme, esposa de Julio Sr y madre del Jr, de la que su hijo ha sacado su afición a apuntarse a un bombardeo, no tanto la de los chistes malos, que ella sufre mucho más que nosotros. Es una bendita y sufridora, todos los que nos llegan han pasado antes por sus pobres tímpanos y todavía conserva su salud mental. Todo un mérito.
Una vez en la salida, decidimos partir el grupo por la mitad, los más trialeros hacia Beniarrés, los más prudentes hacia La Safor. Nos encontraríamos en el almuerzo, que esta vez prometía más que nunca puesto que el Samaritano había descubierto el “conill espatarrat” de Gaianes y ya lo tenía reservado.
Casi me ahogo en mis propias babas solo de pensar en el festín que nos esperaba al regreso, ya lo conocía de la tradicional ruta del “C.C. Bocairent”, el Presi casi se ahoga también de pensar en un conill espatarrat pero por otros motivos distintos al gastronómico. Esa perillita que gasta seguro que haría buen trabajo.
Por tanto, quedamos Domingo, Rafa, Luís, José Manuel, Elías y yo para iniciar la ruta camino de Beniarrés, enlazando con la Vía Verde del Serpis a la altura del apeadero de L’Orxa bajo la atenta mirada de las ruinas del Castell de Perputxent, que domina la zona.
Tranquilo transcurrir por la Vía, que sirve para entrar en calor, charlar y bromear hasta que Rafa se nos para de golpe y se le escapa la palabra maldita…. la batería !!! ….trató de explicarnos que procedía de la luz que llevaba en la bici pero ya no nos fiamos, hoy en día hacen unos motores la mar de pequeñitos y, ante la exhibición que vimos después, comenzamos a atar cabos. Dice que es atmosférico redomado, yo creo que cada vez menos.
Pasamos por el túnel que pasa bajo Beniarrés para atravesar la localidad en busca del Assagador de Salem, lo hicimos en dos grupos, el primero pasando por delante del bar de “La Piscina”, encabezado por el bocairentino, al que, ya saben, le pierden los bares. Lo suyo es vicio.
El assagador de Salem es un subidón cementado corto y potente que enlaza con la pista de l’Ombría del Benicadell, que realizamos acompañados por helicóptero de emergencias, bomberos y guardia civil. Un poco “tronaos” estamos “Los Mataos”, pero tampoco es para tanto y la escolta policial se agradece pero no es necesaria.

Indicar que se produjo en este tramo un hecho que todavía nos hizo sospechar más del batericidio de Rafa, y es que nos pasa rallymán a toda leche, buscando hacer una exhibición que quedó en petardo de feria puesto que apenas nos pudo sacar unos metros….. ¿Y quién salió a por él?..... Rafa !!!.... o el rallymanismo lo está poseyendo a marchas forzadas, o le dio al botoncito y el motor se puso en marcha. Algo está cambiando.
Una vez en la pista de l’Ombría, la dejamos inmediatamente a la izquierda para realizar la senda de la Font de la Gota; me gusta mucho, es muy bonita y sencilla de ciclar salvo un par de curvas con cierta complicación. Como hoy había grip suficiente, las pude completar todas y salieron buenas fotos de los compañeros superándolas. Alguna se dejó Domingo pero es que considera que su e-Crafty necesita una autopista para girar, así de larga es. Su mujer no se quejaría de lo mismo.
Acabamos saliendo de nuevo a la pista de l’Ombría en busca de la trialera de “Les Fontetes”, con un inicio bastante roto que mejora bastante tras el paso por la casa abandonada, también las vistas, que se vuelven increíbles, se trata de una senda estrechita y preciosa que transcurre por la ladera de una montaña que domina todo el valle. Me encanta.

El punto más divertido se encuentra poco antes de llegar al merendero, donde salieron buenas fotos de los compañeros y tuvimos un momento vintage, al pasar un par de ciclistas, a pie, con bicis que parecían sacadas de los años 90, no acabé de ver si los neumáticos eran Tioga, pero más de 1.90” no tenían.
Una lástima que, en la última curva, Elías aterrizara en el suelo y golpeara su palma de la mano, quedando dolorida y mermándole el resto del día. Gajes del oficio.
A partir del merendero, corto tramo de pista para volver a coger la senda hasta Rafòl de Salem, muy larga y divertida, donde casi nos llevamos para el almuerzo una ardilla “espatarrá” y que culminamos con el corto tramo de senda de l’ermita de Sant Blai, divertido y suelto, donde José Manuel demostró ser un modelo profesional, parando y sonriendo mientras miraba a la cámara. Menuda evolución desde esa sonrisa “esmirriá” que hacía al principio, en cuatro días es portada de alguna revista de bicis.

Así, culminamos un total de seis kms de bajada, más de cinco por senda, una pasada, estando en plena celebración cuando se nos acercó un señor a preguntar cómo llegar a Villena, mirándonos con estupefacción porque algo lejos se encontraba, le dirigimos hacia Ontinyent mientras nos extrañábamos de que todavía existiera gente sin navegador… ¿Qué será lo próximo?¿Qué haya gente sin Smartphone? Cuanto troglodita queda por el mundo !!!
Ante las horas que se estaban haciendo, Rafa nos sugiere llegar a Castellò de Rugat por asfalto puesto que ganaríamos mucho tiempo y solo nos quitaríamos pista y una senda sin interés. Agradecimos le quedamos y probablemente lo hagamos más veces. No tanto le agradecimos el ritmo infernal que puso, que nos llevó a todos asfixiados mientras no dejaba de acercar la oreja a su bici esperando escuchar en cualquier momento el zumbido de su motor.
Al atravesar la localidad nos indica Elías que le molesta la palma de la mano y que, ante la dura y física bajada de l’Assagador de la Cova, prefiere volver a L’Orxa por carretera. Fue una dolorosa pero necesaria despedida, tiempo tendremos de volver.
Nosotros entramos de nuevo en la tierra pasando frente al Terrer dels Alonsos, en busca de la senda que trascurre por encima del Barranc dels Barandanos, de lo mejorcito del día, senda técnica y corta que se inicia en ascenso y finaliza con un corto tramo de bajada muy chulo, junto a la Font de Villagrasa. Lástima que solo tenga 500 metros de longitud, de tener un par de kilómetros, sería la bomba.

Llegamos a Aielo de Rugat, que cruzamos en busca del Camí de les Revoltes, que nos llevará hasta el Collado de Martinent, se trata de una subida de unos tres kilómetros cuya parte más dura se encuentra al inicio, donde el terreno está más suelto y la pendiente es mayor, justo en la zona de “Les Revoltes”, que son unas cuantas y marean si no vas fino.
A partir de ahí, la pendiente mejora, mucho más el piso, pasando a una zona muy bonita que domina todo el valle, muy parecida a la pista de l’Ombría del Benicadell, y que finaliza en una caseta con merendero, donde se da por finalizada la subida. La batería de Rafa comenzó a colapsar y quedó un pelín rezagado, la próxima vez se traerá una más grande.
Seguimos y giramos a la derecha en busca del Camí del Collado, que pasa junto a la casa del mismo nombre, de la cual sale una prometedora senda cuya entrada nos enseñó Rafa y en la que Elías ya trabaja para incorporarla a futuros tracks, verán como lo consigue.
A nosotros nos quedaban los últimos metros hasta coronar el Collado de Martinent para iniciar el vertiginoso descenso por el Assagador de la Cova, una pista de tres kilómetros que, en la práctica, resulta ser un sendero por lo estrecho del carril ciclable, todo que queda fuera es un auténtico campo de minas.
Se trata de una bajada muy, muy divertida y completa, con un punto físico importante, no tanto de brazos para los que ya estemos acostumbrados a trialerar, dado que la pendiente no es muy fuerte y la bici puede correr, sino para las piernas que, en mi caso, acabaron muertas, sentándome un par de veces para darles un poquito de oxígeno. No la recordaba tan divertida, me encantó, aunque acabé cansado, fundidos llegaron Rafa y el resto.
Ya solo quedaba el retorno a los coches por la Vía Verde del Serpis, que abandonamos por Les Deveses para entrar a L’Orxa con unas caritas de satisfacción total, donde ya se encontraba Elías, mucho más tranquilo porque lo suyo solo fuera un golpe, la muñeca estaba intacta.
De ahí, corriendo a Gaianes, donde ya nos esperaba el resto, a darnos un festín con el conill espatarrat. Fue una comida divertidísima y disfrutada por lo delicioso del plato que, sin duda, repetiremos en próximas ocasiones.
Yo ya estoy deseando volver, seguro que en octubre…



24/3/19

Agullent

Hui li ha tocat el torn a la bici, el divendres la vaig arreplegar. Cadena nova i repassà per a tindre-la apunt per a les vacances de pasqua.
Un poc abans de les 8 em pose en marxa, fa bon oratge. Vaig per la via de servei cap a Aielo i el Camí Reial de Gandia fins arribar a Ontinyent pel Camí de la Font Santa. Continue cap al Parc de Benarrai. D'ahí cap a al Cementeri i per la Pista del Torrater cap amunt, cauen la mar!!!! que empinat que està açò... feia anys i anys que no havia pujat per ací. Em desvie pel Camí d'Agres per anar a un lloc on han posat una especie d'estatua d'una cabra.... allà abaix...

Però no hi ha camí, torne un poc arrere i res de res... la posarien pujant des de la carretera... dic jo. En fi que m'he quedat en les ganes... tindré que tornar un altre dia i vorer si des de la carretera es pot pujar perquè per ací es mes d'una hora caminant sense la bici. Fent zoom amb la càmera de fotos es veu el ramat de cabretes... en deuen d'haver una vintena.

En fi, com no puc anar on volia, torne arrere a la pista del Torrater cap al repetidor i una mica mes avant em desvie per agarrar la Senda dels Enginyers i baixar a Agullent. Vaig al Parc de la Font Na Jordana per esmorzar. Entrepà de la casa... magre amb tomaca, beguda, cacaus, olives i cafè 5'50€. No està malament.

Continue per la senda que va per la vora del rieut.... molt xulo.

Torne a eixir a un camí asfaltat per tornar al poble i cap abaix per agarrar la via de servei que va pel costat de l'autovia fins arribar a Aielo i un poc mes avant pel Camí de la Foia de Candel fins arribar a l'Olleria amb 47 km.

23/3/19

Xaló

Hui era un dia especial per eixir amb la moto. El sext aniversari des de que vaig tornar a néixer.... ademés tinc la roda nova que vaig posar el dijous.
Anit vaig treballar, quan m'he alçat he anat a fer-me un tallat i a les 10'15 m'he posat en marxa. Direcció Benilloba, Confrides i Guadalest.

Continue cap a Polop, Callosa d'En Sarrià, Altea la Vella, Calp i arribant a Xaló comence a notar alguna cosa rara. Continue cap a Parcent i em costa entrar a les curves.... pareix que la carretera està bruta però no es aixó. Arribe a Castell de Castells i cada vegada va pitjor... JA ESTÀ!!!! tinc la roda punxada. Tot i que vaig a Alcoi, la primera gasolinera que em trobaré està a Cocentaina... supose que arribe. Per Gorga ja anava mal de veritat.... avançant a un cotxe he xafat la ratlla discontinua i pareixia que anara a caure. Per Millena em crida Carlos i em diu a quin bar d'Alcoi estan. Per fi arribe a Cocentaina i vaig directe a una gasolinera per omplir la roda. Em quede mirant a vorer on està la mànega d'aire i el de la gasolinera em diu: Has punxat.... en parat no podia ni moure i m'ha ajudat l'home.
Li pose aire i de seguida he sentit el soroll desinflant-se....

Perdia aire ràpidament, així no puc continuar.... vaig a cridar a la grua li dic... ahí baix hi ha un taller de motos però no se si estarà obert em diu.... vaig a vorer. Li cride a Carlos i li dic que no puc anar i vaig al taller. Ràpidament m'ha posat l'home una metxa.... em diu que ha entrat massa fàcil i que deu ser d'un vidre que he xafat i no d'un clau. Ha sigut molt rapit, m'ha demanat 12€. En un primer moment m'ha paregut car però tenint en conter que m'ha solucionat el problema i en contrapartida el temps d'esperar a la grua i portar-me a casa tampoc està tan mal. Decidisc anar a Alcoi al bar que m'havien dit, la roda sense problemes.
He dinat amb Carlos, els Mataos que han anat amb ell i els Bikers de l'Alcoià que han estat fent la ruta amb ells i després torne cap a casa.
Ja que estic.... vaig a vorer si ha perdut aire la roda, pareix que no.... pues vaig cap a Agres a vorer que tal va. De luxe!!!! Sense problemes cap a Alfafara i pel Barranc de Bocairent cap a casa. El mapa de la ruta.

19/3/19

Pla de Corrals

Hui una altra ruta en bici per anar acumulant quilòmetres i intentar recuperar tots els que no he fet en febrer. Hui vaig a fer un clàssic entre els clàssics a l'Olleria.... Pla de Corrals. A les 8'15 em pose en marxa per l'Assagador de Bellús fins arribar al poble, creue per l'Embassament i continue per l'Assagador del Corral Vell cap a Benigànim. Continue pel Camí de Torrella i faig les sendes que em va ensenyar Benito. Després pel Camí de Xàtiva fins arribar a Quatretonda.
Comence a pujar pel Camí de les Voltes fins arribar dalt. Després d'una bona pujada sempre va bé sentar-se a un banc per a descansar i beure.

Continue pel Barranc de l'Aigua cap a l'Alberg de la Bastida, el Pla dels Engolidors i finalment Pla de Corrals on he arribat sobre les 10'15. L'entrepà del Xef.... vedella, bacon, formatge, ceba i maionesa.

Amb el cafè esmorzar per 6€, 1'5€ mes barat que a l'altre bar. Les últimes vegades que he vingut per ací ja he canviat de bar.... l'altre ho te una mica cregudet i se'n passa al preu. He eixit un poc abans de les 11. Continue pel Camí de Barxeta i El Genovés fins arribar al poble on hi ha una falla.

Continue cap a Alboi i per la Xopada cap al Molí de Guarner i per la Senda de la Cova Negra cap a Bellús. Continue pel Camí de l'Algepsar i pel Camí de la Garrofera cap al poble on he arribat un poc passades les 12'30 i amb 56 km. este no es el perfil exacte.... però mes o menys.

17/3/19

Tr l'Alegre-Benissuera

Després de tres setmanes sense agarrar la bici perquè em feia mal la ma. La setmana passada ja la vaig poder agarrar, i hui ha tocat la prova de foc... baixar una trialera.
Passades les 8 del matí he eixit, vaig cap a l'Alegre per pujar cap a la creu. Abans d'arribar em desvie a la dreta i quan arribe dalt continue pel Camí de la Cova de Sant Nicolau.
De seguida pare i protes ON. Un poc de camí i enseguida ve la trailera, només he baixat per ací una vegada i va ser.... en el 2010!!!! Evidentment no recorde com es.... però està xula jajajajaja

Es veu el poble.

En eixe moment passen dos corredors del poble que conec de quan estava en el Club d'Atletisme... per ací baixes???? si, clar jajajajaja Només te un punt complicat a meitat ruta però l'he baixat bé. Al final també hi han dos tobogans per a baixar dos ribes que han sigut els punts mes complicats però els he baixat sense problemes. La ma no em fa mal, encara que tampoc he baixat a tope i he parat a meitat per fer una foto.
Una vegada baix, m'enganxe darrer d'un grup de ciclistes però ells no han entrat per dins del Barranc de la Ponta i jo si. Arribe al Salido i veig que han fet una senda nova amb escalons.

Una vegada arribe al camí de l'Assagador de Bellús pare per a llevar-me les protes. Reprenc la marxa pel Camí Vell de Guadasèquies i em passen els ciclistes d'abans. Continue cap a l'Embassament de Bellús i passe per l'Aerodrom. hui està ambientat.


Estic allí uns minutets veient com despega l'anterior avioneta i després continue cap a Guadassèquies, continue pel Camí de la Dula fins arribar a Benissuera. No tenia pensat parar a esmorzar hui però he vist el cartell del bar.... i no he pogut evitar-ho jajajajaja. L'entrepà de la casa... llom, bacon, formatge amb tomaca i "picadillo" no està gens malament.

Tot l'anterior mes el cafè, 5€ està molt mes que bé. Salude a David que ha passat quan anava a arrancar i pel Camí de la Sèquia cap a Alfarrasí, continue per la vora del riu per eixir a la rodona del trobador i per la via de servei cap amunt fins arribar al poble amb 31 km. Vaig a netejar i engrassar la bici per a la pròxima.

16/3/19

Despeñaperros

Hui rutaka en la moto per anar a fer l'antiga nacional de Despeñaperros. Típica foto al Mirador de los Organos.

Esta ruta te la seua història.... l'any passat quan vam anar Maite i jo a Córdoba, vam passar per allí i al vorer l'antiga carretera em va fer goleta. Al tornar vam tornar a passar i em va fer mes ganes encara. En arribar a casa li vaig preguntar al bo de Peter Blue (gran coneixedor de rutes en moto) si es podia passar i em va dir que si. Així que em vaig posar a cabilar la ruta i la vaig guardar.
Esta setmana he estat alçant-me a les 5'10 per anar a treballar i a hui a les 5'30 el meu cos considerava que ja havia dormit prou.... encara quedaven 45 minuts per a que sonara el despertador però com ja no m'he tornat a adormir, a les 5'50 m'alce. A les 6'30 eixia de la gasolinera amb 11ºC.
Autovia i manta fins a Almansa, al pujar el Port d'Almansa ha començat a baixar la temperatura però arribant a Montealegre del Castillo baixa fins els 3ºC i pare a fer-me un tallat calentet, 1€ mes barat que per ací. Continue cap a Hellín i puja novament la temperatura, arribant a Elche de la Sierra torna a baixar als 3º, es recupera i arribant a Riopar torna a baixar als 3º.
A Siles pare per a fer el primer repostatge amb 246 km. De seguida el paisatge es torna igual..... bancalades i bancalades d'oliveres, fins i tot per les muntanyes.

Continue cap a La Puerta de Segura, Arroyo del Ojanco i em desvie cap a Chiclana de Segura.... allà dalt.

Puge fins el poble....

I directe cap al túnel que fa d'entrada...

A l'altre costat del túnel.

Son les 10'15 i hi ha un bar al costat de l'Esglesia, vaig allí per esmorzar i em diu que un cafè i una tostada..... si hooooooooooooooooooooome. Li pregunte a unes dones i em diuen que vaja al bar de la piscina. Bon lloc....

I millor esmorzar.... cafè i tostada diu.

La veritat es que el preu una mica car.... 15'20€.... fins a 15€ bé. jajajajaja Parlant en serio.... mes de 10€ ja em pareix car però les vistes son espectaculars. Em diu el del bar que es veuen des d'allí 4 províncies. Jaén (òbviament), Albacete, Ciutat Reial i Granada... amb Sierra Nevada al fons.

 Em pose en marxa quan encara no son les 11'00, baixe el portet que havia pujat abans creuant-me amb moltes motos i continue cap a Castellar, Santisteban del Puerto i Navas de San Juan on hi han unes maquetes de dinosaures.

Continue cap a Arquillos amb este campanar en mig d'una plaça.

Continue cap a La Carolina i vaig a una estàtua en homenatge a la Batalla de las Navas de Tolosa.

Per ací comença a fer caloreta, ja marca 24 ºC i son les 13'00 hores. Ara em dirigisc al Museu de la Batalla de las Navas de Tolosa, ací ja vaig estar amb Maite i no entre, ni tan sols a la terrassa que es un mirador.

Ara toca la part important de la ruta, l'antiga nacional.

Comence a baixar i passe per baix d'un viaducte, continue baixant i passe per un altre viaducte.... mes alt encara.

Comence a pujar.... passe un túnel i el GPS em marca un radar a l'eixida.... a 40 KM/H!!!!!!!! Supose que està posat per als dos sentits i que ja farà anys que no està, però està posat en molt mala llet d'arrere d'un arbre per a que els que baixen no el vegen.... a 40 KM/H!!!!!

Continue pujant fins arribar al famós Mirador de los Organos.

Per eixa carretera no he passat.... hauré de tornar jajajajaja

Creia que no hi hauria tràfic però han passat varis cotxes i una moto, fins i tot hi ha un restaurant obert. La nova autovia amb els seus túnels i viaductes al costat.

Faig un tros d'autovia i abans d'arribar a Almuradiel pare a un restaurant de carretera. Al final unes xulles i creïlles per dinar. Ací mes barat 11€ tot i que no he pres cafè.

Encara no son les 15'00 quan em pose en marxa, m'he llevat dos mànegues, ara estic a 26ºC. Continue cap a Castellar de Santiago i Torre de Juan Abad... estic a La Manxa.... no soles de curves viu el moter.

Continue cap a....

Un poc mes avant està Montiel amb el seu castell.

Intente apurar el màxim el dipòsit per a tindre prou amb un repostatge i no tindre que tornar a parar. El repostatge el faig a Villanueva de la Fuente amb 273 km ja en reserva.

Em faig un refresc i em torne a posar en marxa cap a Viveros... la carretera va millorant cada vegada un poc mes fins que arribe a El Jardin.... diversió màxima amb unes paelles ben redones fins que arribe a Balazote. Ara es tot el contrari.... una recta aburridíssima.... no se quants quilòmetres son però es una burrà.... es transforma en autovia abans d'arribar a Albacete. Quan passe Chinchilla pare a una gasolinera, està agarrant-me una modorra de por.
Em faig un cafè gelat i parle una estona amb el xic de la gasolinera mentre netege la visera del casc que la tinc "estrucà". la veritat es que m'ha vingut bé i m'he aclarit molt jajajaja. Continue cap a Almansa i ja sense tornar a parar fins arribar a casa a les... i quilòmetres.

Ací la resta de fotos. https://www.facebook.com/rafel.vidalsoler/media_set?set=a.10156845677781138&type=3
El mapa de la ruta.