25/7/20

Resto del Mundo

Li vaig vorer un dia una foto a Peter d'un "lloc curiós" i em va agradar, vaig buscar info per internet i vaig vorer la mateixa foto, però, pujada al 2010.... vaig però no sé si encara estarà.

A les 6'00 em pose en marxa, 24ºC és una temperatura molt agradable. Agarre l'autovia i cap a Llíria, una vegada la passe pare a fer-me un tallat. Són les 7 del matí.
Continue cap a Higueruelas i La Yesa per on la temperatura és de 16ºC i el forro de la jaqueta no molesta gens. No puc continuar cap a la Pobla de Sant Miquel perquè la carretera està en obres, vaig cap a Aras de los Olmos i entre a la província de Conca i passe pel Congost del Túria. Sempre que passe per ací m'impressiona, és una zona molt molt bonica.


Passe Santa Cruz de Moya i torne a entrar a la província de València, es l'illa del Racó d'Ademús. Passe Casas Bajas, Casas Altas, Torrebaja i Torrealta..... màxima originalitat als noms 😅😅😅 Pare a Mas de Jacinto per a fer el primer repostatge amb 242 km. De seguida em desvie cap a Riodeva entrant a la província de Terol per a arribar al poble a les 9'20. Bona hora per esmorzar. Pel que m'han dit no ho tenia difícil..... només hi ha un bar, i no està gens malament.

M'he deixat aconsellar per l'amo.... l'ou pareix d'estrús.😂😂

Amb un tallat del temps l'home m'ha dit: Dame 6 euricos (amb accent manyo😅😅😅)
Em pose en marxa i el GPS fa una cosa rara..... em clava per un camí de terra tot i que li tinc dit que els evite.... però és per on he posat jo. Em pare per a mirar el mapa al telèfon i passa un home, li pregunte i em diu que sí que hi ha un camí asfaltat, però que està molt mal i he d'anar en cuidat.
La veritat és que està transitat, m'he creuat amb 5 cotxes però està mal, ací el pitjor lloc.

Una vegada arribe a Camarena de la Sierra la carretera millora i arribe a l'objectiu del viatge, Cubla - Resto del mundo.

Està indicat per anar a varies capitals del món.

Són molt caxondos estos de Cubla. Continue cap a Villel per agarrar la Nacional i tornar cap a casa pel costat del Riu Túria passant per Libros.Torne a entrar al Racó d'Ademús i torne a passar pel Congost del Túria, esta vegada cap amunt.

Continue cap a Aras de los Olmos, Titaguas, Chelva, Loriguilla, Losa del Obispo.... osti osti.... que puc arribar a casa sense tornar a parar a repostar.... Si no fa falta.... NO PARE!!!!
Arribe a Llíria i agarre l'autovia..... bufffffffffffff arribe o no arribe??? Vaig mirant els quilòmetres que porte i els que falten.... no arribe.... ja voràs com tinc que parar a la gasolinera del port de l'Olleria 😅😅😅 me'n faltaran uns 20.... tot depén de quan entre la reserva.
Pujant el Port de Càrcer entra la reserva.... SI QUE ARRIBE!!!!
Hora d'arribada i quilòmetres....

23 km en reserva, 297 en un dipòsit!!!!!!!!!!!!!!!!! Segur que ha sigut per la "carretera" entre Riodeva i Camarena que he anat espaiet. El mapa de la ruta.

13/7/20

Monestir de Sant Jeroni

Hui per aprofitar la setmana que treballe de nit, ruta llargueta al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

A les 7 del matí em pose en marxa, després de la tronada d'ahir el dia està fresquet. Baixe pel carril bici cap a Montaberner i agarre el Camí Reial de Gandia. Passe la Pobla del Duc i continue pel Camí. Per la Rambla de Pinet no passa aigua però a l'hora de creuar el Riu Vernissa si que en passa molta. Passe l'indústria que hi ha allí i torne a agarrar el Camí Reial de Gandia per arribar a Llocnou de Sant Jeroni. Torne a creuar el Riu Vernissa, esta vegada per un pontet, per arribar a Almisserà.
Agarre el Camí de la Solana i pel Pou de Balançà mai havia vist aigua.

Continue pel Camí que va pel costat del riu creuant-lo vàries vegades fins que arribe a Ròtova i per la via de servei fins a arribar al Monestir.

Bona ombra hi ha a l'entrada

Una foto a la porta i me'n torne.

Baixe pel Camí del Molí i em trobe un cotxe parat al mig del camí, quasi no puc passar i m'adone del motiu.... un tractor gran amb un remolc s'ha precipitat del bancal de dalt i està bolcat. Hi han dos persones allí, un parlant per telèfon. Li pregunte a l'altre si estan bé i diu que si i si necessiten ajuda i em diu que no, així que continue sense fer foto que haguera sigut de molt mal gust.
Quasi que no es pot distingir el verd de la malesa del verd del riu.

Continue per una senda pel costat del riu fins a Ròtova i allí torne a agarrar el Camí de la Solana fins a arribar a Llocnou i anar directe al bar, són les 10'10.
Esmorzar típic de la zona, coquetes amb una cervesa ben fresca.

Amb tallat 6'50€. Em torne a posar en marxa cap a les 10'50. Torne a agarrar el Camí Reial de Gandia, esta vegada cap amunt, fins a arribar al Riu Vernissa. El riu agarra una bona part del camí.... sense aventura no hi ha diversió jajajajaja

Altra vegada passat, però ara m'he banyat menys que a l'anar.

Uns 455 CV i uns 46.000 €

Continue pel camí cap amunt i complisc els 2.000 km anuals. Un mes abans que l'any passat que vaig fer el record de quilòmetres..... i això que enguany està el coronavirus.

Passe la Pobla del Duc, havia pensat pegar una capbussada al Riu Missena tot i que no porte res, però ja porte molts quilòmetres hui i tinc ganes d'arribar prompte. Així que no pare fins a arribar al poble un poc abans de les 13'00 hores i amb 74 km. El perfil de la ruta.

Antella

Refrescant ruta la del dissabte.

Copie i pegue la crónica de Carlos.......
“Senyor pirotéctic, pot començar la BiB !!!” Fue el grito que debió escuchar Rafa la semana pasada y que anuncia el inicio de la temporada de “Bici i Bany”, que tanto ayuda a sobrellevar las altas temperaturas de julio y agosto. Y es que en verano, esa zona de Valencia coge más temperatura que el pubis de una adolescente.

Y como hacía cuatro tristes meses que no nos veíamos, decidí acompañarle en la ruta de estreno, con los mismos nervios con que las madres acuden al pistoletazo de salida de las rebajas de “El Corte Inglés”.

No conocía la ruta, sabía que era rodadora y con poca tralla, no solo de enduro vive el biker, por lo que me planté frente a l’assut d’Antella a la hora convenida para saludar a mi amigo bocairentino y rememorar el lugar de salida de la fatídica ruta que me costó dos años sin bici. Tocaba desquitarse.

Comenzamos la ruta junto a la Séquia Reial del Xúquer y ya me di cuenta de la distinta vara de medir entre ilicitanos y valencianos, allí las acequias tienen diez metros de ancho, el rio Vinalopó de Elche se puede cruzar de un salto. Porca miseria.

Pasamos por el poble antic de Gavarda y, una vez pasada la autovía, giramos a la derecha y paramos a contemplar el Pont del Rei, que quedó a medio hacer. Es un puente antiguo de grandes bloques de piedra que no llegó a terminarse, imagino que los casos de corrupción no los hemos inventado nosotros, tampoco las crisis inmobiliarias.

Tras la foto de rigor, volvemos por el Camí de Quesada y acabamos cruzando el Pont de Ferro que pasa sobre el riu Xúquer, al cual acompañamos durante un tramo por su margen derecha hasta dejarlo para visitar la Ermita de Beneixida, todavía situada en el Poble Vell, que quedó fuertemente inundado con la pantanada de Tous y, por tanto, reconstruido en zona más alta. Tan alta como los ocho metros del reloj de la ermita, lugar hasta donde llegó el agua en los años 80. Ver para creer.

Cruzamos Alcàntera de Xúquer y Càrcer, para realizar pequeño paso sobre la séquia d’Escalona con el fin de seguir por preciosa pista por la margen derecha de la de Carcaixent hasta que llegamos al primer punto de baño, el Clot del Negre en el riu Xúquer. Son las 9:30, está nublado y no hace calor.

Menos mal que el agua se veía muy clara y apetecía probarla, resultando que estaba fresca pero no tanto como parecía, por lo que nos divertimos un rato dándonos el chapuzón y remojándonos, aprovechando para investigar un poquito mejor el lugar y ver los columpios que utilizan los jóvenes para darse más impulso y llegar más lejos dentro del agua. Yo les haré las fotos, que lo intente otro.


Retomamos la ruta junto a la séquia de Carcaixent, que dejamos por el Camí del Jac i el Bosc hasta realizar un pequeño desvío para visitar l’assut de Carcaixent, que estaba precioso con tanta agua corriendo por él. De nuevo sacamos las cámaras y realizamos bonitas instantáneas.

Nuestro próximo destino era Sumacàrcer, al que llegamos por el Camí del Viro, con el claro objetivo de almorzar su plato estrella, el sepionet que, visto el enclave del pueblo, debe ser de una especie autóctona que vive en Xúquer. No se entiende que un plato de mar esté tan bueno en un pueblo de montaña salvo que existan las sepias de rio.

Disfrutamos de un buen almuerzo, perturbado únicamente por un perrito al que gustó la mochila de Rafa y decidió marcarla. Menos mal que sería mayor y debía sufrir de próstata, puesto que no le vimos mojar sino levantar la patita. O igual era un cachondo y nos estaba vacilando, el muy perro.

Gran alegría nos dio Edu Chafer al venir a saludarnos, había venido con la fat, acompañando a su grupo “Els Socarrats” de Xàtiva. El nombre viene del churrascamiento al que les somete Edu semana tras semana con su fat-bike, esta fuerte como un demonio. Si no que le pregunten al carretero del Port de Sa Creuta cuya bici todavía se vende en Wallapop.

Retomamos la ruta por el Camí de Santo Domingo, que dejamos a la derecha para buscar l’assut de l’Escalona, que contemplamos durante un rato disfrutando del bonito paisaje, la ruta estaba siendo suave pero muy bonita, siempre rodeados de agua entre campos de naranjos y Caquis.

Fue una lástima encontrar cerrada la zona de baño prevista, por lo que volvimos a Sumacàrcer con algo de calor pero siempre junto al riu Xúquer, iniciando la vuelta a Antella por la carretera del Pantà de Tous hasta llegar a los coches.

Se suponía que el último baño del día se realizaría en l’assut d’Antella, pero también estaba cerrado al público para evitar las aglomeraciones de gente que ruega el Covid-19 para su expansión, por lo que intentamos buscar un lugar más adelante donde poder bañarnos tranquilos los dos.

Debemos decir que la policía local d’Antella se tomó su trabajo con gran dedicación y entusiasmo, cualquier oportunidad era rápidamente cortada de raíz por unas vallas que impedían el acceso, por lo que nos fuimos alejando cada vez más del pueblo, siempre en la margen izquierda del Xúquer, hasta que nos cansamos y nos dimos la vuelta, al menos la cerveza fresquita no nos la quitaba nadie.

Disfrutamos del final de ruta sin baño pero con bebida fría en las manos, que algo compensó el disgusto, dando por terminado el inicio de la temporada de “BiB” de Rafa, cuyas fotos nos irá restregando por las narices durante estos dos meses aunque espero salir en alguna de ellas.

Fue una ruta diferente a lo que solemos realizar, unos 35 kms con menos de doscientos metros de desnivel acumulado. Ruta muy plana pero bonita, con cantidad de agua y verdes bancales coronados con un almuerzo de categoría especial.

Senyor Pirotécnic, ja ha començat la BiB !!!

5/7/20

Cares Buendia

Ja fa temps vaig vorer unes fotos d'unes cares esculpides a les penyes prop d'un embassament, pareix un lloc molt xulo i al final he anat.

Tenia el despertador posat per a les 5'30, el cos a les 5'25 ha dit: au. Així que a les 5'55 em pose en marxa. Temperatura 22ºC. Quan anava per Alberic es posen a caure unes gotes, però poca cosa. El problema és que a les poques gotes li sumes els mosquits i no veia un pijo. He de parar en plena autovia per a netejar un poc la visera. Pujant el viaducte de Bunyol comença a baixar la temperatura. Passe per Utiel i veig uns quants bars però tots tancats. El següent poble està prop i també tancats. Porte el forro de la jaqueta posat i per als 18ºC va de luxe.  Arribe a Camporrobles i allí si que hi ha un bar obert. Un tallat, torne a torcar la visera i continue.
Al cap de poc entre a la província de Conca.

De seguida arribe al primer objectiu de la ruta..... tinc Duda, Escucha, Abla.... i ara també Mira.😅😅

Al poble em trobe una altra curiositat.... el famós quinto pino 😂😂😂

Passe per Víllora i Cardenete que ja havia passat una vegada. Encara és prompte però aprofite la parada per a repostar (208 km) per a preguntar pel cartell d'una zona de bany que he vist, apuntat per a la pròxima. Arribe a Carbonera de Guadazaón i agarre la Nacional que voreja Conca.

Tenia el sol a contrallum i no és veu la foto de Conca, així que no la pose, encara no són les 9 del matí. Arribe a la província de Guadalajara.

Com he matinat vull parar prompte a esmorzar, però també vull arribar a un bar que m'han recomanat que està a Alcocer.

Són les 9'30 passades quan arribe al poble. Faig la foto anterior i vaig a buscar el bar que el trobe sense problemes. L'entrepà de llom a la planxa boníssim. Un poc car els 8'70 perquè no m'han tret ni cacaus ni olives però l'entrepà de bon tamany.

A les 10'30 em torne a posar en marxa. Abans d'arribar a Sacedón, per on passaré al tornar, em desvie per una altra nacional. Passe per l'Embassament de Pareja que li pega la volta la nacional, molt xulo. Continue i al poc un altre embassament, també li pegue la volta. Al fons el Viaducte d'Entrepeñas pel que fa uns minuts he passat.

Arribe a Cifuentes i en passar Masegoso de Tajuña em desvie per una carretera absolutament espectacular pel costat de Riu Tajuña i arribe al segon objectiu de la ruta, Cívica.

Per desgràcia està tancat i no es pot entrar a les coves. Continue pel costat del riu, ara el forro de la jaqueta ja comença a molestar 26ºC. La carretera és molt xula i el paisatge molt verd. Em desvie pujant un port i es veu la carretera i el riu allà baix, no he trobat un bon lloc per a fer una foto. Però si que he fet una altra foto xula.

Baixe el port i vaig a fer el segon repostatge amb 261 km i sense entrar en reserva. Arribe al tercer objectiu de la ruta el Pont Romà, baix de l'Embassament d'Entrepeñas. La moto ben aparcà.

No m'he adonat de l'hora exacta, però passava de les 12 i la calor ja començava a apretar..... com una vegada ja ho vaig patir al passar per una zona de bany i no portar res per a pegar una capbussada, em vaig dir: NO TORNARÀ A PASSAR!!!!

Banyant-me en les aigües del Riu Tajo..... l'aigua del Pou Clar està calenta comparà en esta 😖😖😖😅😅😅😅. Cap a les 13 hores em torne a posar en marxa.
Després es suposa que havia de passar per una carretera abandonada.... però d'això res.... allí estava jo canviant-me en piloteta picada i sense deixar de passar de cotxes. Després puge i les vistes de la carretera espectacular.

Les del riu encara mes (amb zoom)

He buscat un mirador però no l'he trobat i després no havia de passar per Sacedón però he vist que l'Embassament estava ple de barquetes i no he pogut evitar la temptació de pegar la volta i anar a buscar un bon lloc per a fer la foto.... des de la carretera se'n veien moltes més.

Finalment arribe a Buendia.

Al primer bar que he vist he parat, ja són les 14 hores. Agarre taula a la terrassa i vaig a canviar-me per a estar més fresquet mentre dine i per a després fer la visita a les cares.

No tinc molta fam i tampoc vull menjar molt i que es faça pesat així que dos platets i au.

El menú valia 15 i a mi m'ha costat 14'50, però no tinc la panxa plena i ara a vaig a caminar un poc per a baixar-ho. A pocs quilòmetres està la Ruta de las Caras.

Segons els fulletons és un quilòmetre i es tarda sobre una hora. No vaig a posar totes les fotos.




La vista de l'Embassament de Buendia des de la Calavera espectacular.

Crec que he fet la visita en uns 45 minuts, ara fa calor 33ºC a les 16'15 hores. Em torne a vestir de romà i em pose en marxa. Torne arrere a Buendia, Garcinarro, Huete, Carrascosa del Campo i abans d'arribar a Palomares del Campo veig un viaducte enorme.

Creia que seria del tren però a l'arribar a casa he vist que és l'Aqüeducte Tajo-Segura. FLIPANT!!!! Ja que estic parat aprofite..... si continue ruta cap a Valverde del Jucar, Motilla del Palancar, Minglanilla, Alcalà del Jucar, Almansa i casa faig 307 km i arribe a les 21 hores..... si torne directe faig 290 km i arribe a les 19'30. Només faig 17 km menys però m'estalvie 90 minuts... blanc i en botella ORXATA!!!!! Abans d'arribar a Palomares del Campo em desvie cap a Montalbo on agarre l'autovia per a teletransportar-me a casa.
Per La Roda pare a fer el tercer repostatge amb 238 km i fer-me un café fresc. Ara ja sense tornar a parar fins a arribar a casa. Per Albacete a les 18'20 la zona amb més calor 37ºC. Baixant el Port d'Almansa ja és nota un poc més de frescor. Arribe a casa a les... i amb quilòmetres....

El mapa de la ruta.

Una ruta molt xula amb bones carreteres i fenomenals paisatges. LLàstima que estiga tan lluny i que finalment he hagut de fer tanta autovia.... però des de les 6 del matí fins a les 19'30 ja està bé.