Hui tocava fer ruta d'investigació per a quan tinga que fer la Ruta dels Monestirs. Ja vaig voler fer esta ruta fa unes setmanes però no vaig poder. Hui ha sonat el despertador matí i amb el cotxe cap a Llutxent.
Entre pitos i flautes he començat la ruta quasi a les 8 del matí. Vaig pel Camí de Xetà cap abaix fins el Camí Reial de Gandia per continuar baixant. Una vegada a Llocnou de Sant Jeroni em desvie a Almiserà que està just a l'altre costat del riu i passe per un antic Aqüeducte.
Continue pel Camí de la Solana fins arribar a Rótova on esmorze. O millor dit, on m'han atracat. Un entrepà xicotet amb la carn un poc crua, un platet xicotet de cacaus i un altre d'olives, una cola i un poliol.... 6'50 € i damunt no m'han deixat ni esmorzar al carrer. Ja se jo on NO TORNE A ESMORZAR.
Després del disgust, comence a pedalejar de nou. Torne per on he vingut fins Almiserà per una senda molt xula.
A partir d'eixe moment ha començat l'aventura. Vaig pujant per una senda, el que en realitat vol dir es que vaig empentant la bici cap amunt. Damunt de que la senda està desfeta tinc que anar esquivant la gran quantitat de pins que hi han a terra, eixint-me de la senda i arrapant-me les cames amb les argelagues. Una vegada dalt m'he donat conter d'una cosa: Sempre descobrisc les bones trialeres pujant-les, esta en concret han sigut 1'5 km empentant la bici. Serà una baixada orgàsmica. Al fons Almiserà.
També es veuen les runes del Castell de Vilella dalt d'un turó.
La senda cada vegada va convertint-se en un camí un poc mes ample i pel que puc anar pedalejant.... bé.... no sempre.
Jo pensava que ja havia arribat dalt de tot, però continue pujant i em done conter que he anat pegant-li la volta al castell, que ara està mes baixet.
Arribe a un camí un poc mes ample, el Camí de la Catalana. Comença la baixada. Als pocs quilòmetres ja puc vorer el Monestir de Llutxent, un poc lluny.
Per fi arribe al poble. Estic mes mort que viu.
Crec que m'he guanyat una cervesa fresca, però abans em faré un refresc.
No m'esperava que fora tan dur el tram del "gr", he perdut la costum de fer este tipus de rutes. Este tram es molt dur per a vindre per ací el dia de la ruta. El que si que tinc que fer un dia, es fer esta mateixa ruta... però al revés.
El perfil de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada