IX Marxa Els Calars de "Rio Mundo"

Hui tocava fer a Riópar la Marxa, es la IX edició i deien que enguany tornaven als orígens..... molta senda.

Així que després de les fortes pluges d'octubre i que amb molt bon criteri van suspendre, esta vegada si que l'han fet. Però si l'altra vegada les previsions eren de molta pluja, esta vegada eren de molt de fred. Després de baixar al bar de l'hostal a esmorzar, he anat al cotxe per agarrar el casc i la motxilla.... sense comentaris.

A les 9'00 es donava l'eixida, hi havia menys gent que en octubre, la meitat m'han dit al finalitzar la prova.

Anava ben preparat, quasi diria que el fred d'allí no es com el d'ací, ací amb la mateixa temperatura la sensació de fred es major. M'he quedat per la meitat a l'eixida però m'he sorprès quan l'han donada.... la gent no ha eixit tan escopetada com a l'ultima marxa que vaig fer a l'Alcudia. De fet ací anava amb prou de gent, una vegada s'ha estirat el grup m'he quedat amb uns xics i anava al mateix ritme que ells, he pensat que si a la primera baixada la feien bé anava amb ells però que si la feien espaiet anava jo a la meua.

Anàvem pujant lleument fins que hem arribat al KM 10 i ha començat la baixada, posava que era molt perillosa però no veia tant de perill, com estava fent-se tapó he demanat pas i he tirat una mica. Una sendeta moooooolt xula i sense perill tot i que hi havia un poc de gel però no estava a la traçada.

Una vegada eixim de la senda continuem baixant per una pista i...... una ambulància ve cap a nosaltres.... es para i veig que hi ha un xic gitat a terra sense moures... es deu d'haver fet molt de mal per a estar quiet fins que ha arribat l'ambulància.
Creuem una carretera i comencem a pujar fins el km18 a 1200 metres on està el primer avituallament. Plàtans, figues seques, dolços i suc.

Fem una baixada per pista i comencem a pujar de nou, fins el km22 on hi ha una altra baixada per senda jejejeje que divertit.

Hi ha algun que altre regueret d'aigua pel mig de la senda però es divertit fins que arribem a una carretera i comencem a pujar de nou... no se molt bé que era, pareixia una especie de "safari park" amb animals tancats darrere d'un vallat de fil de ferro. Un cervatell

I dos llops, un just darrere de mi i l'altre davant d'un pi a la meua dreta, el fotògraf....

Continuem pujant i al km 30 comencem a baixar de nou, primer per una pista amb molt de gel i després per una altra senda.

Fins arribar al km 33 on està el segon avituallament, aprofite per calfar-me un poc, fa fred sobretot al parar.

Torne a menjar una altre plàtan i figues seques i beure un isotònic i comença la pujada forta forta. Primer es per pista i després per un camí creuant un rierol. Cada vegada el camí està pitjor i mes empinat. M'agarra un per darrere i em diu que vaig punxat. Mentre estic reparant la punxada em passa molta gent, tots em pregunten si tinc de tot llevat d'uns xics de Còrdova que paren a ajudar-me. Moltes gràcies xicons

Una vegada reprenc la marxa continue pujant i tinc que alternar el pedalejar amb l'espentar... la pendent es molt forta. Arribe al "Premi de la Muntanya" als 1410 metres d'alçada.
Comença la baixada i pareix que esta es rock'n'roll del bo. La senda es molt estreta i mooooooolt empinada.

De fet adelante a molta gent i van tots a peu, passe a uns quants cordovesos d'abans que s'aparten per a deixar-me passar. Ací he patit una lleu caiguda.... duia els frens apretats a tope i no podia frenar mes i al final he caigut tot i que no anava fort.

Arribem al final de la senda i comencem a pujar per una pista, apareix el km 40 i poc després baixem fins arribar al km 43 on està el tercer avituallament... açò es un avituallament i lo demés mariconades.
Xoricets, cansalada i cervesa.

Quasi que m'haguera quedat ací però ja son les 14'00 hores i tinc ganes d'arribar a Meta. Tinc que parar al poc per estirar les cames i llevar-me les rampes, encara queda una pujada per arribar al poble i passar per Meta amb 50 km.

Una ruta molt xula, he disfrutat molt tot i les rampes i que hi havia algun que altre tram no massa marcat amb cintes. Ha merescut la pena i després de pegar-se una dutxa.... a dinar i cap a casa.