¡Recomienda este blog!

23/8/16

Beneixama

Ahir vaig eixir a pegar una volta amb la bici. Esta ruta me la va passar Ruben i la vaig fer fa 4 anys.... després de vindre d'Ainsa i la tenia a la memòria com una ruta molt divertida. Considerar una ruta divertida després d'estar als Pirineus......
Arribe amb el cotxe fins quasi el cementeri on comença la ruta, descarregue bartuls i a les 7'40 comence a pedalejar. Primer em trobe una cava.

Vaig per La Serra de la Solana, encara que vaig per ombria. De fet fa una frescor molt agradable. Continue per la Senda del Madronyal passant prop del seu pou fins arribar a la Replana de Rita. Un poc mes cap avant i arribe a l'Alberg de Rita.
 

Als poc metres arribe a una altra senda, la de la Mollonera. Cal posar-se les protes.

Baixada rapidísima amb dos trams tècnics. Si vas engorilat et passes el desviament cap a la Font de la Duenya.

Després de la font ve una lleu pujada, continue pujant per un tallafocs i em desvie a la dreta. Vaig continuant per la senda i em trobe dos bikers que em pregunten si per eixa senda van a Fontanars. Mire el GPS i...... me'n he eixit del track!!!!!! No tinc molt controlà la zona però crec que si. Torne arrere i agarre el track. Baixada de les xules xules.... no tan bèstia com les de Benidorm però també hi ha pendent, pedres, escalons i terra solta.
Arribe baix i després d'una breu remuntada comence.... com no.... una altra senda. Divertida... molt divertida. De fet hui estic motivadíssim. L'altre dia li vaig llegir a Carlos que fa 5 anys del seu bac i ara està superfort. Jo també vull estar igual de fort com ell així que es un repte i una motivació.
Arribe a l'Arcada.

Han fet ample el camí i a les vores hi ha muntó de terra que m'ha tapat la.... senda... clar. En pocs metres passa d'estreta a "senda-funambulista"

Després torna a ser ciclable i es una de les sendes mes boniques que he fet, tot molt verd i arribe a la Font del Nano. Quin aigua mes fresca!!!!!

Un poc mes de senda i arribe a la Font de Gamellons. Està seca però pare a esmorzar.

Sense fer la parada molt llarga, continue i arribe a la Casa dels Enginyers. Continue per la Senda del Remallar. Impossible passar per ací no fer-se una foto.

Arribe al Refugi de Castelló. Hui estic divertint-me. 

 Es que la ruta es espectacular.... sendes i sendes i sendes. Com està foto, podria haver fet "un carret sencer".

Encara queda una altra senda per arribar al Refugi del Blanquinal. Amb unes vistes espectaculars.

Comença a fer calor ja, ha aguantat molt be el dia. Per fi arribe a l'Alt dels 3 Pinets.

Hi han allí uns vigilants medi-ambientals voluntaris. Que apart de fer-me les fotos també em van donar un poc d'aigua. No ha fet molta calor i encara tenia molt de gel al camel.

Després de la xarradeta de rigor i descansar un poc continue. Primer hi ha que crestejar un poc, després comença una lleu baixada i després..... després DIVERSIÓ TOTAL!!!!!
Creia que venien darrere de mi els Mataos soltant yihaaaaaaaaaaaaaas.... però era jo!!!! No hauré baixat molt rapit perquè he hagut d'aprofitar els tres punts una mica tècnics per parar i descansar la ma. Però he disfrutat com en els bons temps.
Per que he estat tant de temps sense fer esta ruta???? 4 anys son molts anys, està clar que enmig està el paro de mes d'un any sense poder fer este tipus de rutes però no pot passar tant de temps abans de repetir-la de nou.
Vaig arribar baix absolutament extasiat, anava descollonant-me jo soles i pegant crits. Una baixada orgàsmica.

Uns pocs metres i arribe al cotxe.... que l'he encertat a l'aparcar-lo i el tenia a l'ombra. Son les 13'20 i he fet 30 km.... un poc cansat però molt content. Ací unes quantes fotos mes. El perfil de la ruta.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada