Cada cierto tiempo me va entrando un picorcillo en el cuerpo, no, no se equivoquen, no son ladillas, es la llamada de la montaña, que me reclama.
Todas las semanas hago salidas Btteras con los amiguetes que tengo repartidos por toda la provincia y mis “Mataos”, pero una cosa es hacer sendas y trialeras reconocidas y otra muy distinta es hacer sendas de montaña, al menos como yo las entiendo, esas estrechitas, técnicas y con mucha piedra, habituales en senderistas, muy poco en ciclistas.
Pues bien, cada vez que me sucede, es porque va siendo hora de visitar a mi amigo Rafa, para que me dé una vueltecita por su Reino. Es un amigo noble, no engaña, te va a meter en una emboscada sí o sí, el día que me haga una plácida ruta por senditas sencillas, le pediré que me devuelva el dinero.
Ya me avisó a lo largo de la semana, pasándome vídeo y crónica de su última visita en solitario por el barranc de la Llobera, nuestro objetivo, donde indicaba que había cierta alternancia de ciclismo y senderismo, yo casi que le añadiría el rafting. Rafa ha inventado un nuevo tipo de triatlones.
A las nueve de la mañana estábamos listos para partir de l’Ollería, una hora más tarde de lo habitual por el frío anunciado, algo palpable en mi vehículo a la salida del Barranc de la Batalla en Alcoi, donde el coche marcaba un acojonante – 5 °, me acordé de Chema & Esther y se me heló hasta el pensamiento.
Por cierto, ahora que lo pienso, empiezo a entender por qué se conserva la gente tan bien en Alcoy, por el frio, como el mamut aquel que encontraron en Siberia. Estoy cayendo en la cuenta que los elfos de la Tierra Media no vivían eternamente por su propia naturaleza sino porque residían en Alcoy…. ya sabemos de dónde se inspiró Tolkien.
Afortunadamente, estábamos a 1 ° en l’Ollería, todo un lujo según lo visto. Iniciamos la ruta por el Camí dels Caputxins, en dirección a La Gaveta, que apenas tocamos para salir a la antigua carretera nacional y alcanzar el Port de l’Ollería.
A partir de ahí, corto descenso por asfalto hasta alcanzar la entrada a la senda del Portalet, donde nos espera un ascenso de aproximadamente un kilómetro por una fantástica senda, de las “made in Rafa”, estrechita, dura y con un puntito técnico chulo aderezado por unas fantásticas vistas a nuestra derecha, de las que apenas se puede disfrutar puesto que hay que ir muy concentrado en evitar las ramas de la izquierda y salir montaña abajo.
El terreno estaba espectacular y, salvo golpeo de pedal en piedra que me hizo echar pie a tierra en una sola ocasión, logré subir el resto del tirón, llegando arriba cansado pero muy satisfecho. Gran comienzo de ruta.
Esta senda nos la presentó Rafa en nuestra última visita a l’Ollería, con unos cuantos Mataos, pero en esta ocasión, en lugar de realizar el descenso hasta el Port, continuamos la senda, en leve tramo de bajada que rápidamente se torna en subida, con un par de cortos tramos de porteo.
El lugar es espectacular, senda que faldea la sierra, siempre rodeada de montañas, con el Barranc de Cairent al fondo, de esas en las que os veis totalmente rodeados de naturaleza, en la que parece que el resto del mundo no exista. Muy pocos ciclistas han rodado por aquí, motos unas cuantas más, porque comenzamos a ver las heridas de sus tacos y un par de zonas totalmente destrozadas por aquellos que, sin controlar demasiado, suben a base de manguerazos, una lástima.
Llegamos al deseado punto de “protes on” e iniciamos un corto pero cañero descenso, bastante roto y muy divertido hasta encontrar unos metros reventados por las motos, que por allí suben, corto tramo a pie y volvemos a montar. La senda es bonita de verdad, muy, muy chula. Estoy flipando.
Pronto termina el descenso y alternamos duras rampas, casi todas ciclables y cortas bajadas, hasta llegar a una última rampa de BMX, o “Bici al Muscle Xtrem” en terminología Tipotanística, Tipatonística en términos Chemarísticos.
Salimos a lo que parece un cortafuegos que, en realidad, se hizo para hacer pasar un gaseoducto, con promesa de visita en otra ocasión para ver si es bajable o no, solamente habrá que esperar a que hagan una mochila lo suficientemente grande como para que quepa un paracaídas.
Dejamos la senda por un momento, iniciando corto trayecto por pista rodeando la Casa de la Basseta Roja para volver a entrar por senda, ahora sobre terreno más suelto pero igualmente divertido, con una serie de tobobanes que te arrancan una buena sonrisa.
Atravesamos un bancal y, ahora sí, nos internamos por el fondo del Barranc de la Cova Murada. Aquí es cuando te das cuenta que muy, muy poquitas bicis pasan por aquí, la senda se cierra bastante aunque siempre eres capaz de ciclar, luchando de vez en cuando con las plantas por la posesión del manillar.
La senda va llaneando y con terreno técnico, siempre divertido, pasando junto a la Cova Murada hasta internarnos en el Barranc de la Fos, donde ya trascurrimos por su lecho y alternamos zonas ciclables con otras imposibles, con piedras enormes que obligan a descabalgar.
El lugar es espectacular, parece que el mundo se haya olvidado de ti y seas la única persona que por allí haya transitado jamás, junto con Rafa, el cual teme que estemos pateando demasiado, yo lo único que temo es que se acabe. El terreno es super-técnico, estoy disfrutando muchísimo y solo desearía que estuviera más cerca de Elche porque Ricardo y yo nos pasaríamos el día allí dentro, buscando la forma de pasar cada uno de los múltiples pasos técnicos que existen. Es de esos lugares que quedan en tu corazoncito para siempre.
Finalmente, con todo el dolor de nuestro corazón, alcanzamos el Riu Canyoles, que vadeamos como podemos en dos ocasiones para pasar al otro lado y quitarnos las protes. Han sido unos 8.5 kms de senda inolvidables, técnicos, de auténtica montaña que, sin duda, harán las delicias de otros locos de la montaña como Gabi, Rubén o Jordi Climent. Tenéis que venir sí o sí.
Queda el retorno a l’Ollería, no sin antes volver a realizar un remonte a pata por un talúd muy potente puesto que no se puede realizar el último vado del rio por la cantidad de agua que trae salvo que tengas una zodiac en la mochila. Un flotador de patito también valdría pero la bici quedaría en la otra orilla.
Por tanto, cruzamos el río por un puente que encontramos tras unos bancales y, a partir de ahí, el retorno se realiza por carreteras locales, cogiendo el Camí Reial de Xàtiva por la Venta Cremada y el Camí de Mangai hasta volver a entrar en la antigua nacional, por la que encaramos ascenso hasta el Port de L’Olleria, donde Rafa me tiene preparada una última sorpresa puesto que abandonamos la nacional por el Camí de la Palla, Camí dels Calderons después, hasta entrar en la Senda del Port, que realizamos en sentido ascendente.
Fue todo un detalle por parte del bocairentino porque sabe que me ponen muy tontorrón este tipo de sendas, potentes, en subida y con un puntito técnico, que me hizo subirla con muchas ganas hasta el final. Es plenamente ciclable salvo un par de puntos concretos en los que bajas más por precaución, por haber caída fea hacía alguno de los lados o incluso los dos.
Volvemos a salir a la antigua nacional, que ascendemos con tranquilidad, volviendo a pasar por la entrada de la senda del Portalet, llegar al Port de l’Ollería e iniciar el descenso a la localidad por las sendas de La Gaveta, recordando un paso realizado con Chemari & Esther el día de los “Platillaos”, hasta llegar al final de la ruta, coronada con un buen almuerzo en bar local.
Ruta fantástica, con una de esas sendas que no se olvidan, una de tantas en el Reino de Rafa, que se empeña en hacerme disfrutar como un enano por su territorio. No es para todo el mundo, son sendas técnicas y de montaña, no debe importarte algún que otro pateo, pero si te gusta este terreno, no lo vas a olvidar.
Solo un apunte para cuando la repitamos, salir a las ocho y así nos dará tiempo a acabar con la trialera dels Caçadors, será memorable.
Gracies, amic !!!
"Ke fareyo´o ke serad de mibe? habibi non te tolgas de mibe" Ibm Ruhaim, poeta bocairentí (1070-1121)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caminates. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris caminates. Mostrar tots els missatges
13/1/19
24/7/16
Caminada Rochling
Ahir va tocar fer caminada amb els companys de la feina per una celebració. Vam quedar en eixir a les 7'30 del matí des de l'estació.
Arribem a la Cova de la Sarsa, fa mooooooooolts anys que no havia estat.
Ens diu Rafa d'anar fins l'Ermita de Sant Blai que està prop. No es que no sabíem on està, es que ni tan sols sabíem que existira. Baixem un poc mes i arribem a ella.
Està una mica en runes. Curiós que hi haja una ermita dedicada al patró del poble i pràcticament ningú coneix de la seua existència.
Desfem el camí que hem fet baixant, però ara hi ha que pujar. Pareix que l'oratge es porta bé amb nosaltres i no apreta la calor.
Arribem al Pla de Sta. Barbera i ens dirigim cap als Teulars.
Ara el camí ja es de baixada. Ací es on veníem nosaltres a fer acampada en Pasqua.
Continuem baixant fins arribar a la Font dels Teulars.
Nova foto del grup.
Una vegada al camí asfaltat la baixada es mes ràpida i arribem al bar a les 10'30. Bona hora per esmorzar.
Després de l'esmorzar anem a casa a pegar-nos una dutxa i després anem al Maset dels Moros Marins per a dinar. Els cuiners de la paella.
Ací unes poques fotos mes. https://www.facebook.com/rafel.vidaltipotane/media_set?set=a.10154201449726138.1073741871.560231137&type=3&uploaded=24
Després d'una bona sobretaula, a pegar una becadeta i descansar per a la nocturna.
Comencem prou puntuals. Anem cap al Pont de l'Aigua. Continuem fins que comença la pujada de veritat i després d'un camí asfaltat ja agarrem la senda per pujar cap a la Cova de la Sarsa. Bones vistes amb dos globus del poble.
Arribem a la Cova de la Sarsa, fa mooooooooolts anys que no havia estat.
Ens diu Rafa d'anar fins l'Ermita de Sant Blai que està prop. No es que no sabíem on està, es que ni tan sols sabíem que existira. Baixem un poc mes i arribem a ella.
Està una mica en runes. Curiós que hi haja una ermita dedicada al patró del poble i pràcticament ningú coneix de la seua existència.
Desfem el camí que hem fet baixant, però ara hi ha que pujar. Pareix que l'oratge es porta bé amb nosaltres i no apreta la calor.
Arribem al Pla de Sta. Barbera i ens dirigim cap als Teulars.
Ara el camí ja es de baixada. Ací es on veníem nosaltres a fer acampada en Pasqua.
Continuem baixant fins arribar a la Font dels Teulars.
Nova foto del grup.
Continuem baixant, ara comença a fer calor ja. Però ja estem quasi baix.
Una vegada al camí asfaltat la baixada es mes ràpida i arribem al bar a les 10'30. Bona hora per esmorzar.
Després de l'esmorzar anem a casa a pegar-nos una dutxa i després anem al Maset dels Moros Marins per a dinar. Els cuiners de la paella.
Ací unes poques fotos mes. https://www.facebook.com/rafel.vidaltipotane/media_set?set=a.10154201449726138.1073741871.560231137&type=3&uploaded=24
Després d'una bona sobretaula, a pegar una becadeta i descansar per a la nocturna.
10/1/15
Caminada El Port
Hui he eixit a caminar. El dilluns em vaig constipar i hui em notava cansat, tampoc podia respirar be per culpa de la mucositat. A pesar d'això he intentat dur un bon ritme.
Primer he anat cap a La Gaveta per arribar al Port. L'he baixat i quan estava en la recta de Canals i he fet el KM 7, he pegat mitja volta i cap amunt.
Una vegada dalt cap a casa. Segons l'Endomondo.
Crec que en les muletes podia anar mes ràpid, potser perquè no recolzava tant el peu, perquè he arribat a casa en mal al peu.
Primer he anat cap a La Gaveta per arribar al Port. L'he baixat i quan estava en la recta de Canals i he fet el KM 7, he pegat mitja volta i cap amunt.
Una vegada dalt cap a casa. Segons l'Endomondo.
Crec que en les muletes podia anar mes ràpid, potser perquè no recolzava tant el peu, perquè he arribat a casa en mal al peu.
24/10/14
Caminada a la Creueta
Hui una altra caminada després d'estar una hora a la piscina. Ja em queden poques, ara que puc fer bici.
Sobre les 10'30 he eixit i per Caputxins a buscar la creueta pel Barranc de l'Alegre cap amunt. He anat molt tranquil sense apretar en cap moment, la veritat es que el camí està fet una merda.
Una vegada a la creu, he baixat cap al port i novament a buscar Caputxins, també sense apretar i a casa un poc abans de les 12'30.
Segons l'endomondo.
Sobre les 10'30 he eixit i per Caputxins a buscar la creueta pel Barranc de l'Alegre cap amunt. He anat molt tranquil sense apretar en cap moment, la veritat es que el camí està fet una merda.
Una vegada a la creu, he baixat cap al port i novament a buscar Caputxins, també sense apretar i a casa un poc abans de les 12'30.
Segons l'endomondo.
11/10/14
Caminada Olleria-Guadassequies-Bellús-Olleria
Hui una altra caminada, però abans d'eixir.... una horeta a la piscina fent els exercicis de rehabilitació.
Cap a les 10'15 he començat a caminar, però en lloc d'eixir des de casa he eixit des de la piscina. Pel Camí de Guadassequies cap allí. L'anterior vegada que vaig eixir a caminar va ser la primera sense muletes, hui si que he anat mes rapidet.
Una vegada al poble he anat cap al polígon i cap a l'Embassament de Bellús i després Bellús. Després pel Camí de la Garrofera novament cap al poliesportiu.
Segons l'Endomondo. Hui m'ha eixit rapideta, a 9'35 el quilòmetre però no he baixat dels 9 minuts.... hi ha que maxacar-se un poc mes.
Cap a les 10'15 he començat a caminar, però en lloc d'eixir des de casa he eixit des de la piscina. Pel Camí de Guadassequies cap allí. L'anterior vegada que vaig eixir a caminar va ser la primera sense muletes, hui si que he anat mes rapidet.
Una vegada al poble he anat cap al polígon i cap a l'Embassament de Bellús i després Bellús. Després pel Camí de la Garrofera novament cap al poliesportiu.
Segons l'Endomondo. Hui m'ha eixit rapideta, a 9'35 el quilòmetre però no he baixat dels 9 minuts.... hi ha que maxacar-se un poc mes.
28/9/14
Caminada Cova Negra
Primera eixida a caminar sense muletes. Hui no l'objectiu no era caminar mes rapit que els altres dies ja que hui anava per senda. Marcava molt mal oratge i no em decidia si eixir o no, al final he pensat que si no eixia segur que eixiria el sol i m'arrepentiria.
He anat en cotxe fins a Bellús i des d'allí per l'Estret de les Aigües a buscar la Cova Negra. El primer quilòmetre l'he pogut fer bé perquè està asfaltat, després no podia anar al mateix ritme perquè ja es camí de terra amb pedres i tenia que anar mirant on xafava. Hi havien marques per a una cursa de muntanya però no els he vist fins el final. Una vegada he arribat al Molí de Guarner el piso ja es millor i puc anar mes tranquil, m'he sorprès de que el bar estiguera tancat. Una vegada s'acaba la primera part del camí he patit una mica per arribar al riu. Una vegada creuat el riu ve un tros d'asfalt i he pogut anar mes còmode fins arribar novament al Molí Guarner i pel mateix lloc cap a Bellús.
Esta vegada si que he vist a la gent de la cursa que creuaven par l'assut de Bellús. Ha estat molt bé perquè a la rampa de formigó m'han agarrat unes bicis i al tram mes empinat dos no han pogut avançar-me, jejejejejeje. Després he continuat fins arribar dins del poble i vorer la meta de la cursa.
No era dia per buscar millorar temps pel terreny, ademés no havia passat mai a peu per ací i he pogut observar mes detalls del paisatge que quan passes amb la bici. Segons l'endomondo. Després tornar al poble amb cotxe i directe a la piscina.
He anat en cotxe fins a Bellús i des d'allí per l'Estret de les Aigües a buscar la Cova Negra. El primer quilòmetre l'he pogut fer bé perquè està asfaltat, després no podia anar al mateix ritme perquè ja es camí de terra amb pedres i tenia que anar mirant on xafava. Hi havien marques per a una cursa de muntanya però no els he vist fins el final. Una vegada he arribat al Molí de Guarner el piso ja es millor i puc anar mes tranquil, m'he sorprès de que el bar estiguera tancat. Una vegada s'acaba la primera part del camí he patit una mica per arribar al riu. Una vegada creuat el riu ve un tros d'asfalt i he pogut anar mes còmode fins arribar novament al Molí Guarner i pel mateix lloc cap a Bellús.
Esta vegada si que he vist a la gent de la cursa que creuaven par l'assut de Bellús. Ha estat molt bé perquè a la rampa de formigó m'han agarrat unes bicis i al tram mes empinat dos no han pogut avançar-me, jejejejejeje. Després he continuat fins arribar dins del poble i vorer la meta de la cursa.
No era dia per buscar millorar temps pel terreny, ademés no havia passat mai a peu per ací i he pogut observar mes detalls del paisatge que quan passes amb la bici. Segons l'endomondo. Després tornar al poble amb cotxe i directe a la piscina.
20/9/14
Caminada Olleria-Ontinyent-Aielo
Hui una altra volta caminada, i mes llarga del que pensava. Esperava fer uns 25/26 km però he fet mes dels que pensava fins arribar a Ontinyent (uns 4 de mes) i a la tornada ja eren massa.
Una vegada he eixit de casa he anat pel Camí del Ras per a creuar la carretera que va cap a Gandia i per un altre camí he eixit a l'autovia i per la via de servei cap Aielo i després cap amunt fins arribar al Camí Reial de Gandia. Per ací ja duc 11 quilòmetres.
Continue pel Camí dels Batans fins arribar al Carrer Ramón y Cajal d'Ontinyent amb mes de 14 i ja passa de les 10'00 així que pare a esmorzar a un bar. Prenc cadira a una terrassa i estic una bona estona esperant al cambrer que no ve, al poc seu un altre home i un poc després ix el cambrer i li pregunta que vol esmorzar i a mi ni em mira, li trau l'esmorzar i a mi ni em mira i porte mes de 15 minuts allí.... així que m'alce i vaig al bar del costat que de seguida ha vingut el cambrer.
Després del merescut esmorzar, encara que el cambrer del primer bar pense que no, continue cap al meu destí que encara estava a 2 quilòmetres mes.
A les 12'00 mes o menys comence el camí de tornada. Continue cap a la Plaça de la Concepció i pel mateix camí que havia arribat torne fins arribar novament al Camí Reial de Gandia i per la via de servei del costat de l'autovia cap a Aielo. Per ací porte ja mes de 21 quilòmetres i em fa mal el peu.... però el que tinc bé.
Continue pel costat de l'autovia però esta vegada vaig per l'altre costat, per fer una mica diferent el camí de tornada.
Estic arribant a Aielo i porte mes de 25 quilòmetres i encara me'n falten 7 mes i em fa prou de mal el peu, per a postres ja no em queda aigua, així que decidisc parar i cridar a la dona i que vinga a arreplegar-me.
Mentre arriba ella em mire el peu i tinc una bona "xufa", el que es veu mes blanc es on em fa mal però ademés dalt està mes gran encara.
Ha tardat una mica en arribar perquè no trobava el lloc, fins i tot he pogut parlar amb els del club ciclista d'olleria que han passat per allí. En fi, ara toca esperar uns dies fins que desaparega tot i puga tornar a patejar una bona. De totes maneres estic content perquè cada vegada coixege menys i puc anar un poc mes rapit. Hui m'han eixit els 25'34 quilòmetres en 4'27 hores, resultant a 10'32 el quilòmetre. Esta vegada ja he pogut fer varis quilòmetres seguits per baix de 10. Segons l'endomondo.
Una vegada he eixit de casa he anat pel Camí del Ras per a creuar la carretera que va cap a Gandia i per un altre camí he eixit a l'autovia i per la via de servei cap Aielo i després cap amunt fins arribar al Camí Reial de Gandia. Per ací ja duc 11 quilòmetres.
Continue pel Camí dels Batans fins arribar al Carrer Ramón y Cajal d'Ontinyent amb mes de 14 i ja passa de les 10'00 així que pare a esmorzar a un bar. Prenc cadira a una terrassa i estic una bona estona esperant al cambrer que no ve, al poc seu un altre home i un poc després ix el cambrer i li pregunta que vol esmorzar i a mi ni em mira, li trau l'esmorzar i a mi ni em mira i porte mes de 15 minuts allí.... així que m'alce i vaig al bar del costat que de seguida ha vingut el cambrer.
Després del merescut esmorzar, encara que el cambrer del primer bar pense que no, continue cap al meu destí que encara estava a 2 quilòmetres mes.
A les 12'00 mes o menys comence el camí de tornada. Continue cap a la Plaça de la Concepció i pel mateix camí que havia arribat torne fins arribar novament al Camí Reial de Gandia i per la via de servei del costat de l'autovia cap a Aielo. Per ací porte ja mes de 21 quilòmetres i em fa mal el peu.... però el que tinc bé.
Continue pel costat de l'autovia però esta vegada vaig per l'altre costat, per fer una mica diferent el camí de tornada.
Estic arribant a Aielo i porte mes de 25 quilòmetres i encara me'n falten 7 mes i em fa prou de mal el peu, per a postres ja no em queda aigua, així que decidisc parar i cridar a la dona i que vinga a arreplegar-me.
Mentre arriba ella em mire el peu i tinc una bona "xufa", el que es veu mes blanc es on em fa mal però ademés dalt està mes gran encara.
Ha tardat una mica en arribar perquè no trobava el lloc, fins i tot he pogut parlar amb els del club ciclista d'olleria que han passat per allí. En fi, ara toca esperar uns dies fins que desaparega tot i puga tornar a patejar una bona. De totes maneres estic content perquè cada vegada coixege menys i puc anar un poc mes rapit. Hui m'han eixit els 25'34 quilòmetres en 4'27 hores, resultant a 10'32 el quilòmetre. Esta vegada ja he pogut fer varis quilòmetres seguits per baix de 10. Segons l'endomondo.
13/9/14
Caminada Olleria-Bellús-Guadasq-Alfarrasí-Olleria
Després d'una bona maxacada ahir per la vesprada al gimnàs hui m'he alçat una mica mes tard per eixir a caminar, una horeta mes al llit es nota.
Sobre les 8'15 comence a caminar, hui també farà calor. Per Caputxins vaig cap a la Font Vella i pel poliesportiu a buscar el Camí de la Garrofera.
Agarre el Camí de l'Olleria per arribar a Bellús i pel Camí Vell de Guadasséquies cap allí per esmorzar.
Si l'entrepà està bo.... la cambrera encara millor. ;)
Continue pel Camí Vell fins arribar a Alfarrasí i pel Camí de l'olleria cap al polígon on un poc abans d'arribar he aconseguit baixar de 10'00 minuts el quilòmetre. Primer pas aconseguit.... ara hi ha que fer varis quilòmetres seguits a eixe ritme.
Ja es veu el polígon de l'Olleria, i fa calor.
Uns quilòmetres mes i he arribat a casa. Molt cansat, com l'altre dia. Però he baixat el ritme, ara està en 10'49 per a fer els poc mes de 21 KM.
Segons l'endomondo.
Sobre les 8'15 comence a caminar, hui també farà calor. Per Caputxins vaig cap a la Font Vella i pel poliesportiu a buscar el Camí de la Garrofera.
Agarre el Camí de l'Olleria per arribar a Bellús i pel Camí Vell de Guadasséquies cap allí per esmorzar.
Si l'entrepà està bo.... la cambrera encara millor. ;)
Continue pel Camí Vell fins arribar a Alfarrasí i pel Camí de l'olleria cap al polígon on un poc abans d'arribar he aconseguit baixar de 10'00 minuts el quilòmetre. Primer pas aconseguit.... ara hi ha que fer varis quilòmetres seguits a eixe ritme.
Ja es veu el polígon de l'Olleria, i fa calor.
Uns quilòmetres mes i he arribat a casa. Molt cansat, com l'altre dia. Però he baixat el ritme, ara està en 10'49 per a fer els poc mes de 21 KM.
Segons l'endomondo.
6/9/14
Caminada Olleria-Guadasèquies-Bellús-Olleria
Tot i que he escrit alguna que altra entrada, cap ha sigut de l'exercici físic que he fet. Es molt fluix, però hui m'he decidit per escriure.
Un poc abans de les 8'00 he començat a caminar, volia eixir mes prompte però m'he fet un poc el remoló per alçar-me. Pel Camí de Caputxins cap a la Font Vella i després pel Camí de Guadassèquies primer cap amunt i després cap avall fins arribar al poble.
Després pel polígon cap a Bellús on he arribat abans de les 10'00, bona hora per esmorzar.
Una vegada recuperades les forces comence a caminar de nou, encara no son les 11'00 però el sol ja pega de valent i ara es tot cap amunt per la Pirotècnia Platon i el Camí de la Garrofera. Torne a passar pel mateix lloc que a l'anada fins arribar a casa un poc abans de les 13'00 hores amb 19'5 km en un temps de 3'39 hores, el que resulta a una mitja d'11'14 minuts el km.
Segons l'endomondo.
Un poc abans de les 8'00 he començat a caminar, volia eixir mes prompte però m'he fet un poc el remoló per alçar-me. Pel Camí de Caputxins cap a la Font Vella i després pel Camí de Guadassèquies primer cap amunt i després cap avall fins arribar al poble.
Després pel polígon cap a Bellús on he arribat abans de les 10'00, bona hora per esmorzar.
Una vegada recuperades les forces comence a caminar de nou, encara no son les 11'00 però el sol ja pega de valent i ara es tot cap amunt per la Pirotècnia Platon i el Camí de la Garrofera. Torne a passar pel mateix lloc que a l'anada fins arribar a casa un poc abans de les 13'00 hores amb 19'5 km en un temps de 3'39 hores, el que resulta a una mitja d'11'14 minuts el km.
Segons l'endomondo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



