Onil per Tr Massapà

Hui un altre super-rutó de la ma de Pedro. Havíem quedat a les 7'00 a Cocentaina per anar fins l'Ermita de Polop (al encreuament de la carretera Alcoi-Ibi-Banyeres) per començar la ruta cap a Onil. Sort que feia millor temperatura allí.

Comencem per un camí que passa pel costat de varis masos i on Pedro volia escombrar un pi amb el cap. Fem un tros de carretera i de seguida es desviem per a fer una lleu pujada i la primera baixada del dia, curta però amb un final de traca.
Remuntem per la carretera de les Penyes Roges i es tornem a desviar per una altra senda, primer hi ha que empentar però després ja es ciclable. Eixim a un camí per el que ja vam passar l'altra vegada i comencem a pujar mes seriament encara fins arribar al cim.

No.... no es una foto artística ni retocada.... es que la càmera de fotos està morint-se. Ens posem les protes i Tr Massapà cap abaix. Rock'n'roooooooooooooooooooool. Arribem a les afores del poble però Pedro ens te una sorpresa reservada..... la Tr de la Diarrea.... per les cagueroles que m'han agarrat..... MAAAAAAMA CACA!!!!! L'he fet pràcticament tota a peu, sobretot el final amb una pendent descomunal... massa tècnica per a mi. Directes al bar per esmorzar.

Sense comentaris jajajajajajaja

L'entrepà de la casa està per a xuplar-se els dits.... mai millor dit.

No hi ha res com fer una bona ruta amb bona gent per a passar-ho be.

Fins i tot hem tingut que firmar el contracte de confidencialitat de la ruta.

 Una vegada fet l'àpat comencem a pedalejar de nou. Passem per la zona d'oci de la Casa Tàpena i de seguida a pujar, primer per camí, després per senda i passats els 1.000 metres d'alçada a empentar la bici.

Les vistes son tan espectaculars que fins i tot hi ha una butaca per a seure a contemplar-les

 Pugem un poc mes fins arribar al cim i de nou Tr cap abaix. La primera meitat es xunga xunga xunga, massa tècnica per a mi però la segona meitat ja es orgàsmica.... quina baixada mes xula rock'n'rooooooool.
Una vegada baix fem un tros de carretera i de seguida noves sendes, unes de baixada i altres de pujada però totes rapides i divertides fins arribar novament a la carretera i l'Ermita de Polop on tenim els cotxes.

Ruta sensacional, amb baixades mes tècniques per als mes avesats, altres mes normals per als globeros com jo i fàcils per a tots. Les pujades no son mortals llevat de la que hi ha que empentar un tros. No hi ha cap dubte que tots hem disfrutat. El perfil de la ruta.