Moixent

Hui he tornat a eixir amb la bici, de pas comprovaria les modificacions fetes a la bici per vorer si vaig millor. 

Primer he baixat el Port i pel Camí Reial de Xàtiva cap a Montesa, quan arribe al Riu Canyoles em desvie pel Camí de Vallada fins arribar un poc abans del poble. A partir d'este moment el recorregut era nou per a mi, gràcies a que m'he baixat un track d'internet. Vaig creuant varies vegades el riu fins arribar a Moixent.

Una vegada he creuat el poble, continue seguint el track, primer he fet un tros de carretera i després  per les marques del Camí de Santiago, creia que seria prou d'asfalt però m'ha sorprès molt gratament el recorregut.

Poc després he tingut que posar peu a terra per primera vegada a la ruta, el camí era cada vegada mes estret i mes empinat. Torne a eixir a carretera i als pocs metres em torne a desviar pel Camí de les Alcusses.

Este es bon lloc per parar a esmorzar.

Just enfront de la Bastida de les Alcusses.

Una vegada reposades les forces reprenc la marxa i al poc em trobe a un home treballant a un bancal i pare per a preguntar-li. Casualment es un altre ciclista que m'explica tot el recorregut que em queda per  pujar i després per a tornar per una senda passant per una font.
Així que amb el track i les seues indicacions arribe a la carretera i l'inici de la pujada. Ràpidament comença la pendent, però quan duc un quilòmetre la rampa es molt empinada, comence a fer "esses" però cada vegada el camí està mes empinat i cada vegada les "esses" son mes curtes fins que no puc mes i pare. M'han faltat uns 300 metres per arribar a l'aparcament on s'acaba l'asfalt.
De seguida el monument al Guerrer de Moixent trobat a les excavacions.

L'interior de la casa reconstruïda.

Puge uns metres mes i es troba la muralla.

Després de xarrar un poc amb els guies del recinte comence a baixar. Amb el que m'ha costat pujar i he baixat en no res. Una vegada a la carretera vaig seguint el track i les indicacions que m'havien donat fins l'alberg on comença la senda.

El recorregut es bonic.

I arribe a la font que m'havien dit.

A partir d'este moment deixe de seguir el track que va cap al Bosquet per a continuar cap a Moixent per les indicacions que m'havien donat. Torne a la carretera i baixe per la senda que havia tingut que posar peu a terra.
Una vegada a Moixent ja era qüestió de tornar exactament pel mateix lloc que havia vingut vorejant el Riu Canyoles fins el Camí Reial de Xàtiva i començar la pujada del Port de l'Olleria on he tingut que tornar a posar peu a terra per tercera vegada i arribar a casa amb 78 km.
Pareix que m'ha vingut be el modificar la posició del seient, el cul ha continuat fent-me mal i el muscle també però m'he cansat menys.
El perfil de la ruta.