Gran Premi Xest. Diumenge

Diumenge a les 7'00 del matí ve el meu germà a arreplegar-me per anar a Xest, el peu ja no em fa mal però el cap si. Arribem al Circuit sense problemes, només hi havia un poc de cua per la gasolinera de les urbanitzacions. Aparquem i com els xics que hi han guiant a la gent per aparcar se'n van, agarrem el cotxe i el deixem mes a prop de l'eixida de l'aparcament..... JUGADA MESTRA!!!

Una vegada dins Arnau vol pujar a un simulador.

Veiem el warm-up de Moto2 i el de MotoGP.

I tornem a baixar per a que Arnau puge una altra vegada en el simulador.

També en el de cotxe.

I ràpidament tornem a les grades perquè comença la carrera de Moto3, la que està el Mundial en joc.

Espectacular la carrera, volta darrere volta va creixent la tensió. Si a les grades hi ha nervis i emoció.... que tindran els pilots???
Miller ha gastat la mateixa tàctica que a Malaisia, fer tapó per a que la carrera fora en grup i Marquez poguera patir algun contratemps o perdre posicions. Afortunadament a entrat en tercera posició i tot i guanyar Miller la carrera s'ha proclamat Campió del Mon. No se si es la primera vegada que dos germans son campions del mon. Però segur que si es la primera vegada que ho son el mateix any.

Després ve la carrera de Moto2, Nico ens saluda al passar.

Comença la carrera que no ha tingut historia, Rabat de primer a fi....

Bé.... no exactament fins el fi de la carrera.... en recta de meta s'ha quedat sense gasolina i ha entrat segon.

Després ve un bon descans, Arnau volia tornar a pujar al simulador, però jo no volia fer patir mes el peu, així que m'he quedat a la grada veient l'espectacle dels avions i les seues acrobàcies.

Comença la carrera de MotoGP

Ianone es posa primer i a les poques voltes comencen a caure unes gotes. Rossi, Marquez i Pedrosa es retrasen un poc i Giorgio entra per canviar de moto. Deixen de caure les gotes i Marquez passa a Rossi i a Ianone i se'n va per a guanyar sense problemes. 13 Grans Premis guanyats en un any.... serà per casualitat. Rossi i Pedrosa al podium. Giorgio es retira per a no patir l'humiliació de ser doblat.
Enseguida que s'acaba la carrera ens en anem per a eixir prompte, arribem al cotxe a les 15'03 i eixim de l'aparcament sense parar, no hi han encara ni motos eixint. Arribem a l'A-3 en menys de 10 minuts. Fins que no estem pujant el Port de Càrcer no ens passen motos i a les 16'04 estic a casa. No havia eixit mai tan prompte del circuit, ni siquiera en moto.
Estic una mica cascat, però res que una pastilla per al mal de cap i un parell d'hores de siesta al sofà no puguen reparar.