Hui ruta amb la bici. No tenia clar si eixir amb ella perquè l'altre dia vaig pegar un giró de peu i em feia una mica de mal però este matí no en feia així que he eixit.
Anit em va cridar Toni per a dir-me que havien canviat l'hora d'eixida a les 8'00, horari d'hivern. A l'hora vaig al parc i estava Miquel el salemero, ja feia molt de temps que no coincidia amb ell. Després han vingut Sergio i Juanvi. La ruta elegida, com no podia ser d'una altra manera, era la dels Enginyers però com venia Miquel hem anat per Agullent.
Així que carril bici per Aielo fins arribar a Quasi a Agullent on ha començat la verdadera pujada. Ja quasi arribant dalt de tot he vist a un xic que duia una camiseta dels Mata2 d'Elx i he estat xarrant amb ell, el recordava del dia que vaig esmorzar amb ells l'any passat.
Una vegada dalt, ve la millor part de la ruta, la baixada fins Ontinyent. Després d'un xicotet ensurt al adelantar a Juanvi i d'una lleu eixida de pista de Miquel arribem a una senda per la que no havia baixat mai, es una mica mes pedregosa que la dels enginyers però res mes.
Arribem a Ontinyent i ens dirigim al bar del Tirador on podem deixar les bicis tancades mentre esmorzem.
Anit em va cridar Toni per a dir-me que havien canviat l'hora d'eixida a les 8'00, horari d'hivern. A l'hora vaig al parc i estava Miquel el salemero, ja feia molt de temps que no coincidia amb ell. Després han vingut Sergio i Juanvi. La ruta elegida, com no podia ser d'una altra manera, era la dels Enginyers però com venia Miquel hem anat per Agullent.
Així que carril bici per Aielo fins arribar a Quasi a Agullent on ha començat la verdadera pujada. Ja quasi arribant dalt de tot he vist a un xic que duia una camiseta dels Mata2 d'Elx i he estat xarrant amb ell, el recordava del dia que vaig esmorzar amb ells l'any passat.
Una vegada dalt, ve la millor part de la ruta, la baixada fins Ontinyent. Després d'un xicotet ensurt al adelantar a Juanvi i d'una lleu eixida de pista de Miquel arribem a una senda per la que no havia baixat mai, es una mica mes pedregosa que la dels enginyers però res mes.
Arribem a Ontinyent i ens dirigim al bar del Tirador on podem deixar les bicis tancades mentre esmorzem.
L'entrepà de la casa no està malament, de fet m'he deixat la punteta.
Una vegada recuperades les forces venia mes agggsfalt, hem anat direcció el Camí Reial de Gandia per tornar a agarrar la via de servei que va paral·lela a l'autovia i pel mateix camí pel que haviem vingut hem tornat per arribar al poble sobre les 13'00 hores amb 44 km.
El perfil de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada