25/6/11

Ermita de Romaguera

Hui volta matinera amb la bici per anar cap a l'Ermita de Romaguera.

Tenia pensat eixir prompte però quan he anat a agarrar la bici tenia la roda punxada, així que la he tingut que canviar i al final he eixit a les 7'30.
El cel estava ras i tenia pinta de ser un dia calorós, així que no hi havia mes temps a perdre i m'he dirigit cap al Mas de El Salido, on es podia vore la boira matinal.

Ja pel camí de La Solana de Benigànim, he pogut vore que ha passat una màquina i ha cepillat el camí, ara es pot transitar millor però li ha llevat una mica d'encant a la pujada, espere que no l'aggggsfalten ja que si es una "Zona de Protecció Paisatgística" si que seria un crim.

Quan estava al diposit, arriba un cotxe i va i lleva la cadena.... ostiiiiiiiiii.... m'acoste i li pregunte a l'home: Va a l'Ermita???? i l'home diu:Si, jo soc el que la cuida.... i es pot visitar????.... claaaaar... així que he anat a l'ermita i l'home m'ha estat contant les voltes que han entrat ha furtar, el mal que han fet, etc..... hi ha gent per a tot.... ja veus??? quin mal fa una creu o una imatge d'una verge???? per que tenen que trencar-ho????

Les vistes son espectaculars, i la tranquil·litat que hi ha allí dalt es fantàstica..... quin privilegi poder viure ací, el lloc es senzillament d'enveja..


La casa i tots els bancalets que hi han ho va fer Romaguera.


Açò està excavat a la penya pel propi ermità que volia fer una cova.

El motiu d'anar hui per ací era vore si la senda que hi ha també duia a la creu, en efecte si que du, i ademés hi ha un tros que es pot pedalejar, per la qual cosa s'evitem espentar per la rampa mes empinada. Inclús des de la pròpia ermita hi ha una senda que puja cap a la creu.

Després de posar-me les protes i menjar un poc cap a baix, estava investigant una altra senda quan he vist un ciclista que pujava espentant la bici, li he dit que encara li quedava molt fins arribar dalt i que era millor que anara cap a baix i m'ha dit que si, però quan ha vist que jo pujava a la bici ha dit que continuava pujant.
Una volta baix de tot he anat cap a l'Embassament de Bellús.

I des d'allí volia tornar pel Salido, però com he vist que anava punxat, he anat per la Pirotècnia i l'Hort Solar per arribar abans de que es buidara tota la roda. He arribat a casa a les 11'30, ja estava començant a fer calor.

El perfil de la ruta.

7 comentaris:

  1. eres una makina !!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. yei, ya te coneixeras la baixada de memoria, aixi partiras amb ventaja el disapte jajaja. bona volta, jo no he pujt mai a l'ermita

    ResponElimina
  3. Eres l'Indiana Jones en versió valencià,je..jo crec que algun dia tu trobaras el Sant Grial per aci, en un racó amagat.. ;-)

    ResponElimina
  4. jejejejeje.... molt graciosos els dos.

    l'ermita està tancada, tens que cridar als homes que la cuiden per a que obriguen la porta

    ResponElimina
  5. Rafaaaaaa, que no ens queda res !!!! Topabajooooo !!!!

    ResponElimina
  6. siiiiiiiiiiiiiii..... però primer parribaaaaaaaaaaaaaaaa jajajajajajajaja

    ResponElimina