Romaguera sense pateo fins el riu

Hui he tornat a eixir amb la bici per aprofitar que esta setmana treballe de nit. Volia eixir mes prompte però al final he eixit un poc tard, les 8'00.

Vaig cap a El Salido i Bellús. Només passar les comportes de l'embassament comença la pujada per la Vereda del Ramat que va per dalt de Benigànim, em desvie pel Camí Vell de València i poc després pel Camí de La Solana. Un camí molt bonic on vas per l'ombra dels pins.

 Passe la Font de La Solana sense parar i puge la forta costera de formigó, em faltava camí per poder anant fent "esses" però he pogut arribar dalt.
Es moment de pegar un mos, una vegada reposades les forces em prepare per a la baixada amb l'Ermita de Romaguera al fons.

L'ultima vegada que vaig estar per ací va ser en octubre del 2013..... JA HA PLOGUT!!!!!!
Vull provar-me perquè es una baixada molt tècnica. En maig vaig provar a baixar una trialera pareguda i vaig parar dos vegades perquè em feia mal tot. Hui vorem com va la cosa. Esta trialera està dividida en tres trams. El primer vaig baixant-lo prou bé, crec que he sentit algun yiiiiiiiiiiijaaaaa i tot però he arribat a un punt que estava desfet i he optat per baixar de la bici perquè encara em falta confiança, porte massa temps de rallyman. El segon tram després d'unes pujadetes torna a baixar, este es mes fàcil fins arribar ací.

Comença el tercer tram de la baixada, este es el mes xungo. El cor demana Rock'n'roll..... però el cap coneixement...... ha guanyat el cap perquè he tornat a parar un parell de vegades. El genoll prou bé, millor del que em pensava. Però la ma si que em feia una mica de mal, massa pedres.
Arribe fins la via del tren i encara baixe un poc mes fins el Riu Albaida. He patit menys del que pensava, pareix que he millorat un poc però encara em falta un poc mes. Els dos mesos que han passat des de que vaig estar a Sumacàrcer pareix que em permeten baixar un poc mes. La cama comença a tindre un volum mes o menys paregut a l'altra. Ja va sent hora perquè porte 16 mesos sense poder fer les rutes que a mi m'agraden.
Em lleve les protes i comence a pujar fins arribar a les comportes de l'embassament, vaig a Bellús a per aigua, fa una calor "que te torras". No tinc ganes de forçar mes així que per l'Assagador de Bellús i el Camí de la Garrofera fins el poble. Deixe la bici a casa i directe a la piscina.
El perfil de la ruta.