Dissabte va ser l'esperat dia de l'inici del curset de conducció, el monitor era ni mes ni menys que Chus Castellanos i els seus col·laboradors Juan i Maria, de la revista PlanetaMTB.
Abans de començar amb la crònica, vull donar-li les gràcies a Jordi Torres de l'Alcúdia per deixar-me el peto i l'integral. Moltes gràcies Jordi!!!!
Vaig arribar sobre les 9'00 del matí, allí estaven Victor i Juan Carlos, tres madrilenys mes que son els que em vaig creuar per la nit Rodrigo, Sergio i David. Joaquin de Sant Vicent del Raspeig i Antonio d'Elx. En eixe moment, arriben també Tino i Pacolo amb uns amics per a passar el dia
allí.
Després d'esmorzar revisió de suspensions, manetes de frens.... xubasquers... i cap al camió.
Primer vam anar a fer la "Bambyline". Una baixada senzilla i divertida sense pedres, amb bots, peralts....
La vam baixar varies voltes gravant-nos des de diferents punts per a ensenyar-nos els defectes i vicis adquirits.
Després vam anar a la DH8.... però des de la meitat solament, allí vam
estar una bona estona explicant-nos i practicant bots.
Després vam continuar i un poc mes abaix vam tornar a parar per a explicar-nos la traçada d'una zona amb roques.
Un poc mes abaix vam tornar a parar. I que ens va explicar esta volta??? Doncs ens va explicar la tècnica per a botar un "burrullo". Nom que va ser el caxondeo constant del curset. I qui vulga saber que es un burrullo... s'haurà d'apuntar a un curset amb Chus.
Vam continuar baixant fins baix del tot, on estava el camió esperant-nos per a fer varis remonts per a baixar la mateixa senda, però esta volta sense parar. Ací va començar a fer-me mal el cap.
Després vam baixar novament la Bamby i cap al Mas a dinar. Primer ens van traure un aperitiu mentre es llevarem les protes i descansarem un poc.
Una xarradeta amb els màquines de Tino i Pacolo i cap a dins.
De primer teníem una amanida i de segon van traure una paella per a tots els assistents. Érem allí unes 30 persones.
Mentre dinàvem va començar a fer molt d'aire posant-se tot negre i començant a tronar i caient una bona tromba d'aigua.
Després de dinar, em vaig prendre un gelocatil i vaig dubtar en continuar.... però que collons!!!! ja que estic ací avant!!!!
Vam estar practicant amb uns cons uns bots, frenades i eses... i la veritat es que llevat dels botets, les demés coses les vaig fer prou mal.
Després novament la Bamby, el DH8 des de la meitat i ara el woodpark. Una zona amb moltes construccions de fusta on hi han bots, wall-ride, peralts, tallats de diferents mides, etc.
Ací es on va vindre el millor de tota la vesprada, mentre les màquines botaven, els demés disfrutavem d'una cervesa.
Després ja molt cansats, a pesar d'haver fet tan sols 17 km, vam anar a dutxar-se i després sessió de vídeo per a vore els defectes de cadascú i riure una estona mentre ens preparaven el sopar. Encara que jo estava tremolant de fred i tenia mal de cap.
El sopar va ser un autèntic festí, vaig haver de beure vi per a vore si entrava en calor.
A les 24'00 hores, jo vaig fer toc de retirada per a gitar-me i resar per a estar millor l'endemà.
Pareix ser que la festuki va durar fins quasi l'amaneixer.
Sembla que vas patir molt ehh Rafa, hauré d'apuntar-me jo a un curset d'aquests xD
ResponEliminaVa estar de puta mare, llàstima del refredat.;)
ResponElimina