Hui vuitena prova del Circuit de la Vall d'Albaida, sexta per a mi.
El circuit era el mateix de l'any passat, i el recordava prou dur. No he eixit ni avant ni arrere, però durant el primer km m'ha passat molta gent. Al km3 he començat a incrementar el ritme i avançar a gent, però em notava amb les cames pesades. He continuat incrementant el ritme, però molt poc a poc, notava que em costava molt, he avançat a un grupet de l'Olleria al km5, normalment ho faig mes prompte.
Quan hem passat Benissoda ja he donat el que em quedava, la recta entre este poble i Albaida tenia el km 10, a molta gent se li fa llarga i es on mes gent adelantes, a pesar de que notava que em faltava "un pinyo" a apretat i ja he entrat a meta darrere d'un que no he pogut adelantar encara que he fet mes de 200 m darrere d'ell.
Al final he fet un temps de 49'59, entrant a meta el 194 de la General i el 71 de Veterans A amb una mitja de 4'34 el km. L'any passat vaig tardar 47 segons menys, ja deia jo que notava algo raro....
Hola Rafa, què tal??? Com va això??? Feia molt de temps que no em pasava i qué xulo t'ha quedat el blog amb esta presentaciò...
ResponEliminaHo he comentat ja en el foromtb però volía dir-te que sent molt haver tallat de manera tan radical amb vosaltres però m'he vist obligat a deixar la bici per la lesiò i necessitava tallar un poquet per a poder desenganxar-me del esport este que ens torna bojos.
Se m'ha caigut l'alma als peus quan he vist les images del Barranc dels Tarongers, que era lo que coneixía, sent molt lo del incendi, ha sigut una desgracia molt gran i esperem que la natura vaja recuperant-se poc a poc.
Com he vist, amb molta alegria, que esteu arreglant una eixideta per L'Olleria el dissabte, vull apuntar-me a l'esmorzar en Genovés i així poder xarrar amb vosaltres i donar-vos un fort abraç.
No es ninguna broma, Rafa, però tinc que dir-te que una de les coses que més m'ha ajudat a pasar estos moments tan durs, ha segut el record del rutón del Montcabrer que vam fer gracies a tú...va ser un dia tan meravellós, que eixe record es prou per a seguir endavant i pensar que la meua última pedalada fou la millor de la meua vida.
De totes maneres, l'esperança no es perd del tot...
Moltes gracies, Rafa, un fort abraç i ens vem el dissabte.
IIIIIEEEEEE Carlos.... m'alegre que tornes a passar per ací i haber rebut el teu mail. La veritat es que si tenias que deixar la bici de colp millor deixar el foro també.
ResponEliminaEspere que pugues anar millorat de la lesió i per supost... si vens a esmorzar et rebrem tots amb els brços oberts.