Gran Premi Xest. Divendres

Enguant contra tot pronòstic..... puc anar a Xest. Després de l'accident creia que no podria anar, per sort ja he deixat les muletes arrere i això m'ha permès poder anar.

Però per el fet d'anar no he deixat de complir amb les meues obligacions.... a les 8'30 del matí cap a la piscina a fer una hora de rehabilitació i a les 10'30 a Ontinyent a fer hora i mitja de rehabilitació.

Arribe al circuit quan començaven els entrenaments de Moto 3.

Amb el meu germà i cunyada.

Després comencen els entrenaments de Moto GP, molt mal per a la Suzuki amb la moto de l'any que ve.

Una vegada s'han acabat els entrenaments anem a Xest a dinar. Bona màquina..... i la moto també.

Era gran.... però no ha durat gens.

Un trosset de formatge.

Açò es un kebab i lo demés tonteries.

Apurant la roda.

Mecànics en boxes.

Bon ambient per al divendres.

Volia esperar-me per a vorer la rebuda als pilots, però eren les 19'00 hores i ja estava cansat i em feia mal el peu. Així que cap a casa.

Cova Negra

 Diumenge pel matí vaig tornar a eixir amb la bici. Aprofitant que venia Carlos des d'Elx per a acompanyar-me vaig decidir fer un poc de senda per vorer si encara em feia mal la monyica.
A les 8'15 vam eixir, pugem cap al Port de l'Olleria i el baixem per a dirigir-nos cap a Novetlè pel carril bici. I pel Camí la Bola cap a Xàtiva.
Fins ací era tot agggsfalt i no tinc cap problema, ara anàvem a agarrar el Camí de Sant Antoni, i el de les Aigües que ja no estan asfaltats. Després de passar per les Arcades d'Alboi, agarrem un altre camí de terra, la Senda la Cova Negra.

El primer tram te un piso bo i no tinc cap problema però en arribar al Molí de Guarner, al piso hi han clots i pedres i això si que em dificulta un poc el ritme. Tinc que anar mes espaiet per a no notar molèsties a la monyica i al muscle.
Arribem a la forta pujada de formigó, puc pujar-la però no sense patir un poc. Anem directes al bar, degut a les fartades del dissabte no puc fer-me en l'entrepà.

Carlos al·lucinat amb l'entrepà.

A l'altre bar tenien per a fer carn a la brasa.

Continuem cap a Guadassequies pel Camí Vell i ens veiem obligats a desviar-nos. Hi ha un avió sobrevolant-nos i pareix un autentic avió a reacció, fins i tot pel soroll.

Este altre també estava molt guapo però no el vam vorer volar

Una vegada a Guadassequies, agarrem el Camí de l'Olleria i cap amunt. Ritme tranquil i patint calor fins arribar al poble amb 36 km mes. El cul continua fet-me mal, la ma i el muscle després de deixar el camí de terra ja no m'ha tornat a molestar.
Encara que si que habiem coincidit en esmorzars, segons Carlos feia mes de 3 anys que no habiem coincidit en bici. Ell també es va trencar la cama en una caiguda tonta i tenim pendent un sepionet.
He passat un bon matí, la companyia de Carlos sempre es agradable i anàvem contant-nos mutuament les batalletes de rehabilitació i el que hem patit, ja va sent hora que comence a eixir amb els amics, tot i les meues limitacions clar.
El perfil de la ruta.

II Ruta Adventure Motoclub Nicogass

Divendres per la vesprada va començar oficialment la II Ruta Adventure Motoclub Nicogass, tot i que el preparatiu de tan magne esdeveniment es mes que considerable i es necessiten uns quants mesos per a tindre tot " atado y bien atado".

A les 20'00 hores es va fer el repartiment de dorsals i l'explicació de la ruta. 

Dissabte a les 7'00 del matí comencen a eixir els participants. Com enguany tampoc puc fer la ruta per culpa de l'accident, vaig al control 4, al bar on es feia el dinar. Vaig eixir de casa amb mooooooolt de temps per anar tranquil i buscar el bar per si era un lloc amagat. En una hora vaig arribar i vaig topar amb el bar a la primera, pensava que tardaria mes. Eren les 11'38 quan vaig entrar al bar.

Vaig demanar una cervesa i vaig parlar amb els propietaris que es pensaven que ja arribaven els primers al dinar..... "no no... todavia tardarán en llegar". Em vaig seure fora a llegir una revista.... de motos.... evidentment.

Cap a les 13'00 hores arriben els primers, els dos cotxes.

Menut instrumental..... així es normal que arribaren els primers jajajajaja.

Després arriba la primera moto, Galvañ.

De seguida arriba també Edu i després poc a poc van arribant els demés. Està fent prou de calor i tots es fem mes d'una cervesa. 

Serà una com esta la substituta de la GS 500?????

Es vam seure a dinar quasi una hora mes tard del previst.

 No hi ha cap dubte de que l'espera va merèixer la pena. Tot i que una setmana abans de fer la prova Eduard va haver de canviar de bar perquè els altres li van fallar.... QUE SORT QUE VAM TINDRE!!!!

Com tota sobretaula que es precie..... es va allargar mes del conter. Tots vam quedar contents del menjar però hi havia que reprendre la marxa que encara els quedaven molts quilòmetres. Jo directe cap a casa on encara em vaig estirar al sofà i pegar una becadeta.

A les 19'30 arribe al bar i estaven els endureros carregant les motos al remolc.

Es quedem Ernesto i jo esperant que arriben els demés, tot i que van arribar al bar on fèiem el sopar i anem nosaltres cap allí.

Sopar.... de luxe no, el següent. QUE BARBARITAT!!!!!! Soles amb els plats de picadeta ja haguérem sopat molt mes que be....

Però es que encara hi havia mes....

No vaig poder!!!!! Encara estava fart del dinar!!!!
Després del soparot i de la sobretaula, discurs d'Edu agraint a tot el mon la seua assistència.... MA QUE LI AGRÀ!!!!! JAJAJAJAJA

Un gran dia per a tots els membres del Motoclub, gràcies Eduard per fer tanta feina per a que els demés ho disfrutem. Ací la resta de fotos que vaig fer.
Ací l'enllaç a la ruta que van seguir els de la moto de carretera i la foto.