Vaig vorer que feria una temperatura fresca però la veritat es que tenia fred. De seguida creue el Riu Xúquer abans de que arribe l'afluent Cabriel. L'omnipresent Central Nuclear.
Al fer la foto em done conter que no he agarrat la botella d'aigua, ara ja no torne... a fer la ma. Primer agarre un camí asfaltat. Poc després ja em desvie per un camí de terra, el Camí de Jalance a Cortes, comença la pujada i deixe de tindre fred. Veig que hi han moltes indicacions.
Al poc arribe a l'embarcader de Cofrents. Ací el Cabriel ja ha desembocat al Xúquer.
Continue pujant i arribe a la Font de la Teixa, de segur que a la tornada li traure profit. La pujada es constant, però les rampes van de suaus que puc pujar, a altres mes empinades o amb pedra solta que em fan posar peu a terra.
Creue la Rambla de Sàcaras que va seca i tinc just davant la famosa Mola de Cortes, on van ser massacrats els valencians moriscs.
Després d'una breu pujada em torne a desviar, ara vaig pel GR-7, al fons el Castell de Xirel. Construït durant l'expulsió i abandonat posteriorment.
Les vistes dels congosts que forma el Xúquer ja son boniques.
Vaig pegant-li la volta a la Mola, per sort fa ombra. La senda es abolutament espectacular.... pujades, baixades, pla.... hi ha de tot. Fins i tot hi ha una bona pujada on em toca empentar la bici
Una vegada fora del GR-7, arribe a un bancals. Continue pujant i arribe a un camí asfaltat, este es l'únic accés per carretera que li queda al poble. Ara ja toca baixar fins Cortes de Pallás. Encara queden restes de la solsida que va tancar la carretera d'accés al poble.
La gent arriba en cotxe per la carretera fins l'embarcader de Cortes i amb el vaixell creuen el riu per poder entrar al poble.
Les tones de pedres que van caure farien un bon soroll.
Un poc d'història.
Son les 10'20 bona hora per esmorzar. Quan m'ha dit l'home embotit creia que seria blanc i negre.... ja vorem quantes vegades menge xoricet en tot el matí.
Després d'esmorzar compre una botella d'aigua, segur que no torne per l'ombra. Primer em toca pujar pel camí asfaltat, es tarda menys en baixar. Ara faig el mateix camí que a l'anada, però ara les baixades son pujades. Les vistes espectaculars.
Ara està fent molta calor, com no tinc molta aigua vaig bevent poc a poc per a que em dure. Torne a agarrar el GR-7. Espectacular.... 6 km de diversió per a pegar-li la volta a la Mola.
Torne a baixar per a tornar a creuar la Rambla de Sàcaras i començar una altra forta pujada pel Camí de Jalance a Cortes, torne a passar per l'embarcader i per la Font de la Teixa. Ara no brolla aigua com pel matí i ja no puc beure, però clave el cap dins de l'aigua.
Quan baixe novament al camí asfaltat pare a un riuet i torne a clavar el cap dins de l'aigua. No se si es la Font de la Butaya o de la Pinocha, però no hi ha un doll per a poder beure. Està fent molta calor i ja no tinc gens d'aigua, per sort ja estic prop.
Torne a creuar el Xúquer per un pontet i arribe al poble, son les 13'30 passades i he fet mes de 42 quilòmetres, per sort tinc la botella al cotxe, i com anit la vaig posar al congelador encara està un poc fresca.
Al principi quan anava pel camí asfaltat i per la pista estava pensant que era una merda de ruta, però al agarrar el GR ha sigut una ruta brutal. Llàstima que encara no puc pedalejar be i en les costeres em quede clavat.
Vídeo de la ruta. https://youtu.be/_8hDBdoYrEk
El perfil de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada