17/4/10

Mitja Marató de Canals

Hui he anat a fer la Mitja de Canals, i ha sigut un desastre perquè he arribat tard i no la he pogut fer tota.
Quan arribava a Canals acabaven de donar la eixida i he tingut que estar parat en el cotxe fins a que han passat tots, després buscar lloc per a aparcar i després he anat a la zona d'inscripcions per a vore que podia fer, li pregunte a un xic i hem diu "Ves i parla en eixe home que es el president del club d'atletisme".

Vaig i ha resultat ser el tio mes gilipolla de tot Canals. Li explique que acabava d'arribar per a vore que podíem fer i el tio em diu "pues el fas fotre"......
-"ieeeeeeeeeeee eixa es manera de contestar????" em tornes els diners, em dones la bossa del corredor com si haguera corregut o em dones un xip i ixc a córrer"
-"si has arribat tard has arribat tard"
i el tio se'n va.... serà gilipolles, menut tio mes subnormal, menys mal que hi havia un xic allí i em diu "espera't un moment" i va a parlar amb un home que hi havia en els ordenadors i li explica, l'home eixe em crida i em pregunta si volia córrer..... "home clar he vingut a això" i em diu "et done el teu dorsal i eixes a córrer quan passen per ací però no ixques dels primers" "val moltes gràcies".
No se qui era eixe home però no hi ha cap dubte de que te molt mes de coneixement que el president del club de canals perquè gràcies a ell he pogut eixir a córrer encara que no he pogut fer tota la prova.

Així que he estat calfant un poc i quan ja havien passat els primers i he vist passar a un de l'Olleria m'he enxufat a roda d'ell. Era Joan l'entrenador del club, mare meua...... a este jo no puc seguir-lo però com ja du uns km igual si que puc, així que he anat amb ell fins al km 16 que ha baixat el ritme i jo he continuat, he baixat un poc per a tornar a apretar quan faltaven dos km. Al final els 11km que he fet jo m'han eixit a un ritme de 4'20, que és tot un tempàs per a mi.
En meta he vist al xic que havia anat a parlar amb l'home de l'ordinador.... "ja veig que si que has pogut córrer".... " si al final si que he pogut, moltes gràcies per la teua ajuda".... "de res home, de res".

A vore si demà puc posar alguna foto.

2 comentaris:

  1. El món es ple de gilipolles la veritat.I la veritat es que cada vegada pense que el concepte de educació, es troba com a mínim en perill d'extinció.TE vull ben fort per a quant jo puga estar en condicions de pedalar!!

    ResponElimina
  2. IIIIEEEEEE que alegria llegir-te de nou. Com va la cosa???? este estiu estaràs a punt????

    ResponElimina