28/3/10

Pic de l'Aguila - Senda Bancal de l'Ermità

La ruta de hui ha sigut senzillament IMPRESSIONANT..... QUINES VISTES!!!!

He anat a vore quina ruta feia la gent del poble, encara que la meua primera opció era anar d'investiganda. Com no.... era una ruta rallyera i com ja la vaig fer en ells el mes passat...... a investigar s'ha dit!!!!

M'havien dit que hi ha una senda que anava per dalt de la serra, i això... tenia que voreu, hi ha que pujar cap al bot del parapent..... bonica vista de La Vall d'Albaida, el Montcabrer i el Benicadell.


Primer he anat al Pic de l'Aguila, fantàstiques vistes.



Després a buscar la Senda del Bancal de l'Ermità, m'havien dit que al principi hi ha que caminar mont a través que no hi havia senda i després ja apareixia, aixina que he estat buscant-la..... i no la trobava.... i quan ja anava a donar-me per vençut..... taxaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan


quina senda mes wapa, hi ha trossos molt estrets, altres que hi ha que caminar.... però es una passada


Impressionants vistes des de dalt de la serra amb un gir de 360º

Enllaç a totes les fotos
El perfil de la ruta

3 comentaris:

  1. Hola Tipotane, la senda eixa pareix xula, a vorer si en passes el track i la farem un dia... El barranc dels tarongers és mólt bonico, i la senda-trialera també, però deixa que t'explique; per una senda-trialera, tu mais has trobat el límit entre el disfrute i el cabreig? Eixe llímit depen per supost tant de la tècnica de cadascú com de lo que uno estiga disposat a jugar-se (de vegades les dues coses van lligades). Pos bé, per a mí el barranc dels tarongers roça eixe llímit, dins de lo que considere disfrutar però amb algunes parts que per a la meua tècnica no son ciclables. Un altra cosa a tindre en conter es que jo vaig fer el barranc assoles, els companys van agarrar la directa, i clar, assoles vas amb més cuidado perque si caus un bac i el passa algo... encara que la veritat siga dita, el diumenge hi havia un riu de gent per aquell barranc! I per últim, el disfrute també depén de com estigues de forces i jo a eixa altura del matí, entre que ja portava quasi 4h pedalejant i que encara m'esperava el port d'Ontinyent a Vallada, pues el barranc era per a mí una incògnita gran... si requeria mólta tensió i força, anava a passar-ho mal desprès... pero la veritat es que ara i coneguent-lo puc dir que la pròxima volta que estiga a Bocairent, reialment el consideraré com una alternativa interessant a l'asfalt, i sempre que tinga temps, torneré a passar, perque bonico es un rato, al principi un poc pelat però poc a poc va agarrant color i sobretot amb l'aigua guanya un montó.

    Gràcies i fins l'altra. Per cert, estem organitzant una ruta des de Vallada al Pic Caroig, son uns 130 Kms i no sé quans +mts de desnivell, si vols quant tingam la data t'ho dic per si vols vindrer tú i a qui tú vullgues portar...

    Àlvaro

    ResponElimina
  2. Hola Alvaro...si... si que he patit aixó que dius entre disfrute i cabreig. Pero va ser fa molt de temps, jo abans amb la gent que eixia feia poques trialeres i fàcils.... quan canvíes i comences a eixir amb gent que busca les trialeres i no els km es quan pases del cabreig al disfrute total.
    L'alternativa al Barranc dels tarongers... es el caí romà.... mai l'asfalt;)
    130 km pisteros son massa per a mi, no es el que faig, si que hi ha una trialera al teu poble que no nonec i de la que he sentit parlar. Per a passar-te algún track necessite un mail.

    ResponElimina
  3. Volia dir camí romà.

    Gràcies per l'oferiment ;)

    ResponElimina