16/8/15

BTT Fira de Xàtiva

Hui volteta amb bici, es tractava de la volta de la Fira de Xàtiva, i la companyia millor impossible, Arnau. Gràcies a Ramón que ens va comprar els tikets perquè es van acabar, sort que els que no en tenien també han pogut esmorzar.
A les 8'00 del matí arribem a Xàtiva quan començava a arribar la gent, al final hem sigut un bon grup.

Eixim de Xàtiva pel Camí de Sant Antoni i per les Arcades d'Alboi cap al Merendero Pedro i creuar la carretera per anar a la Font Quintana. Arnau pujant per on altres anaven a peu empentant la bici.

Baixem per la Senda de les Hoyes esquivant als que anaven a peu mentre Arnau em deia que podia anar mes apresa si volia jajajajajaja. Faig els 2.000 km anuals, cosa que l'any passat no vaig poder fer per culpa de l'accident.
Fem un reagrupament a la via de servei de l'autovia i ens dirigim cap al port de l'Olleria per esmorzar al bar que hi ha allí. Tot el grup.

Pareix que han partit els entrepans per a tindre tots, a la nostra taula han deixat dos plats i després en han portat un altre.

La taula que estàvem nosaltres amb els amics de Ramón.

Vingaaaaaaaaaaa vaaaaaaaaaaaaaa beu-te el café que se'n anem jajajajajaja

Apunt per eixir de nou.

Tornem a des-fer el camí que hem fet per arribar a Novetlè i pel Camí La Bola cap a Xàtiva i baixem a l'Alameda. Que estava plena de gent i no podíem passar.

Anem a arreplegar la borsa de regal. Una samarreta tècnica (de xiquet no hi havien), una ampolla de beguda isotònica i un sobre amb mel. Tot al preu de 5€ que està molt bé.
Tornem a eixir Arnau i jo per anar al cotxe i cap a casa.
Les altres vegades Arnau havia patit prou perquè eren rutes mes llargues, hui tot i ser mes de 30 km s'ha portat molt bé.
El perfil de la ruta.

15/8/15

64º Trofeu Fira de Xàtiva

Este matí, com es costum des de fa uns quants anys, cap a Xàtiva per a vorer un dels Trofeus mes antics que es celebren per traçat urbà.
El matí ha amanegut un poc nuvol i amb amenaça de pluja però cap allí que hem anat Arnau i jo.
Hem arribat una mica tard perquè ens ha costat prou trobar lloc per aparcar i prou lluny. Així que sobre les 11'00 veiem els entrenaments de Supermotard.


Després anem a esmorzar i pegar una volteta pels boxes.


Pilot-mecànic, com els d'abans.


Un pilot jovenet, estaria nerviós???? Nº10


Bernat Martinez també ha vingut a Xàtiva, com tots els anys.

Després anem a vorer mes entrenaments i de seguida comencen les carreres.


Tenda de bicis amb bar.

No fa falta cap comentari.

Ací tampoc fa falta cap comentari.

Bufffffffffffffffff



Homenatge a Bernat.


Mes carreres.



De cloenda les Supermotard.



14/8/15

Ruta dels Monestirs Gandia-Alzira

Fa uns dies vaig començar a preparar esta ruta, la veritat es que sense pensar-ho molt..... pensat i fet.  Ara fa molta calor per a fer una ruta d'este tipus, però també estic de vacances i es quan millor puc fer-la. Si si Carlos ja ho se..... esta si que es una ruta de rallyman rallyman. Vaig anar el dimecres i vaig arreplegar la Credencial per als segells i buscar lloc per aparcar el cotxe.
Dijous a les 6'00 del matí sona el despertador i vaig cap a Gandia. A les 7'00 del matí comence a pedalejar, però no fa gens de frescor, mal pinta la cosa.

Passe per davant del Palau Ducal dels Borja.

Primera indicació de ruta amb l'eixida del sol.

Almoines.

Continue per Beniarjó i Beniflà on agarre el Camí Reial de Xàtiva i creue el Riu Serpis, al poc arribe al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba i ..... ESTA TANCAT!!!! Son poc mes de les 8'00. A l'horari de visites diu que dissabtes i diumenges obrin a les 10'00. Oooooooooooooooondia!!!!!!. Just en eixe moment arriba un home amb una moto. Es un treballador i diu que l'home que obri arriba a les 8'30. Menys mal, només perdré mitja hora.
Arriba l'home i després de fer unes fotos em segella la Credencial i reprenc la marxa.

Continue per Rótova, Almiserà i Llocnou de Sant Jeroni on agarre el Camí de la Planissa. Creue el Riu Vernissa i pel Camí Reial de Gandia cap a Llutxent. Pel camí puc anar menjant un poc, sort que porte aigua de sobra perquè cau de valent.

Arribe al Monestir de Llutxent. Està obert però no hi ha ningú.

Li pegue la volta al Monestir i no veig a ningú, entre i puge cap amunt i no hi ha ningú. Torne a pegar la volta i ja veig a l'home que el cuida. Diu que li han furtat el segell de la ruta (no se per a que furten això) i em posa un altre, tampoc em deixa entrar als serveis, almenys em convida a un refresc.
Continue un tros per carretera passant prop del Castell de Xió.

Em desvie pel Barranc de Rafal i comença la pujada.... MAMA CACA!!!!! Menys mal que l'aire bufa d'esquena i almenys no em perjudica. Les vistes el millor de tot.

Arribe al Surar de Pinet-Llutxent. Bon moment per pegar un mos i beure la beguda isotònica que duia.

Continue pujant un poc mes i al poc de començar la baixada ja veig el blau del mar.

Pel Camí de Pinet arribe fins a Barx, son les 13'00 hores. Bon moment per esmorzar-dinar i tornar a omplir la motxilla d'aigua.

Primera vista de la Valldigna. Espectacular. Baixe per la carretera, hi ha una senda pel costat però te molta pendent i no tinc ganes d'arriscar gens.

Arribe al Monestir de la Valldigna i està tancat. Son les 14'20.


Cauenlamar!!!! Si no haguera parat a Barx ací hauria arribat abans de que tancaren. Em diuen que obrin a les 17'00. Massa temps, així que continue. Passe per Benifairó de la Valldigna i pel Camí Vell d'Alzira fins el Monestir d'Aigues Vives. Evidentment també està tancat

Continue per l'antic traçat del Ferrocarril Carcaixent - Dènia fins la Barraca d'Aigues Vives. No hi ha Oficina de Turisme i l'Ajuntament també està tancat. Un altre segell perdut, tindré que vindre amb el cotxe.
Continue pel Camí de la Solana.... molt encertat el nom. Després per l'Assagador de la Barraca i camins de tarongers fins arribar a les portes d'Alzira. Pare a una gasolinera i compre una botella d'Aquarius. Que fresqueta!!!!!!!!
Un poc mes avant em desvie pel Camí de la Travessa que ja em porta fins el paratge de la Murta on està el Monestir.
yihaaaaaaaaaaaaaa!!!!! ruta aconseguida. 92 quilòmetres de calor per arribar ací.

Ací tampoc hi ha res per a segellar la Credencial. Així que torne a Alzira i vaig a l'Oficina de Turisme. Per al segell de la Ruta dels Monestirs tinc que anar a un Museu, que també està tancat. Així que vaig cap a l'estació del tren. He fet un poc mes de 100 quilòmetres però la ruta encara no l'he acabat.
El perfil de la ruta.

Una vegada a l'estació tinc que esperar mitja hora fins que passe un tren cap a Xàtiva. Un refresc ben fresc amenitza un poc l'espera.
Una vegada a Xàtiva em queda el mes dur de tot. Després de mes de 100 quilòmetres em queda pujar l'Anglirú.... o siga.... el Port de l'Olleria. Vaig tranquil·lament cap a Novetlè i després a pujar el port, no tinc gens de presa, i forces encara menys.
Arribe a casa amb 118 km, 13 hores després d'haber començat a pedalejar a Gandia. Abans de dutxar-me pose dos pots de cervesa al congelador. També pose les fotos i el vídeo a descarregar i després a la merescuda dutxa.