Font Freda

Hui després de la pallissa d'ahir.... ruta amb la bici. Ha sigut dur perquè tenia les cames pesades però he aguantat prou bé encara que al final ja em notava prou cansat.

Este matí quan he anat a eixir m'he trobat amb la roda de darrere punxada, encara que el dimecres la vaig reparar pareix que tenia dos punxes, així que l'he canviat i cap a fora. Tenia pensat eixir amb la gent del poble així que he anat al lloc de trobada, d'mtb només estava Sergio amb els de carretera, per tant només anàvem nosaltres dos.

La ruta escollida ha sigut la de la Font Freda i cap allí que hem anat, com anàvem nosaltres dos soles el ritme ha sigut tranquil i de xarrera. El dia ha començat una mica fresc, però després s'ha animat un poc. La pujada per la pista cap a la font no ha sigut massa ràpida i hem aprofitat per a fer-nos una foto a la creu.

Després hem tornat a parar a la font per a omplir d'aigua les botelles i hem continuat fins a l'inici de la senda de baixada. Ací hem aprofitat per a fer un poc d'investiganda d'una baixada, està prou bé.... te molta pendent però sense pedres ni escalons. Una volta baix hem arribat a un encreuament... cap a baix Beniatjar i cap amunt Les Fontetes. Hem pujat pensant que seria una costera curta.... però han sigut 15 minuts d'espentar la bici.... per la qual cosa eixa baixada només es bona si vas cap a Beniatjar, si vas cap al Rafol no es una bona opció, es mes un suïcidi.

Una volta a la senda habitual hem continuat baixant i com Sergio ha punxat hem aprofitat per a menjar unes barretes i no parar al bar a esmorzar per a que no es fera tard. Al final hem arribat al poble poc mes de les 13'00 amb molt de sol i mes cansera.

El perfil de la ruta.

IX Volta a peu Llutxent

Hui s'ha disputat l'octava prova del Circuit de la Vall d'Albaida a Llutxent on feien la novena edició. Per a mi es la sèptima prova que dispute del circuit.

El circuit de hui es el mateix de l'any passat per tant ja coneixia la seua duresa, he fet el mateix que vaig fer l'any passat, encara que no tinc el mateix ritme he intentat que no s'escaparen molt altres membres del club i anar veient-los durant la carrera. Així poc a poc hem anat fent quilòmetres fins que al km4 ha començat la pujada cap al Monestir on estava el km 5 i l'avituallament, a partir d'eixe moment he anat incrementant el ritme i ..... ha començat el Rock'n'roll.... del km 5 al 6 he tardat 4'33, del 6 al 7 4'24, del 7 al 8 4'13 i del 8 al 9.... 3'57!!!!!!!! WWWWWWWWWWWWWWWAAAAAAAAAAAAAAAUUUUUUUUUUUUUUU.... QUIN FESTIVAAAAAAAAAAAAAAL!!!!!

En eixe moment ha passat una cosa que no he vist mai..... faltant 50 metres per arribar a meta un corredor que anava davant de mi I que anava a avançar ha començat a tambalejar-se i en el moment que el passava ha caigut a terra i tengut que esquivar-lo perquè em caia damunt.... m'he girat i l'he vist a terra.... quan he entrat a meta he preguntat a un xic de l'olleria que acabava d'entrar darrere de mi i m'ha dit que no ha vist res... per tant s'ha alçat o se'l han endut ràpidament.... espere que no siga greu.

Al final el temps que he fet no es millor que el de l'any passat.... com era d'esperar... però el fet de que els últims quilòmetres he anat cada volta mes rapit em dona molt bones sensacions.... açò m'agrada.

XVIII Volt a peu Quatretonda

Ahir es va disputar la sèptima prova del Circuit de la Vall d'Albaida a Quatretonda on feien la XVIII edició.

Vaig anar molt animat després de les bones sensacions que vaig tindre a Bocairent. El recorregut es el mateix de les últimes vegades, així que coneguen-lo es mes fàcil regular-te. Tenia clar que no anava a millorar les anteriors edicions, però el mes important es que no em fera mal el peu i així ha sigut.

Després de vorer a Andreu amb els seus companys i a Toni amb la seua dona.... que sempre em guarda les claus del cotxe.... he començat a escalfar.

A l'eixida he vist al meua cosí Robert... però ha sigut amb Toni amb qui he fet la prova. No tinc clar si durant els primers quilòmetres anàvem al seu ritme o al meu....

el cas es que anàvem junts fins que hem arribat a una baixada amb prou de pendent, com no tinc massa confiança amb el peu després del que em va passar a Atzeneta, he afluixat i m'he retrassat uns metres.... sempre duia a Toni uns metres davant fins que hem arribat a la temuda rampota i al km 7 i l'he agafat. A partir d'ací hem apretat el ritme, anàvem a 4'30 i hem anat avançant a molta gent.

Els últims metres s'han fet un poc llargs però al final hem entrant junts amb un temps de 45'49 a 4'43. Mes ràpida que a Bocairent i sense fer-me mal el peu que es el mes important, la resta vindrà poc a poc ja que les sensacions son molt bones.