Gran Premi Xest. Diumenge

Hui tocava matinar per anar a Xest a vorer les carreres. Dos Mundials en joc no es molt habitual a l'ultim Gran Premi de l'any.

A les 7'00 del matí arriba el meu germà a casa i ens en anem. Hi ha prou de boira però al poc desapareix. Quan arribem al desviament de la Circumval·lació de València per agarrar l'A-3 primera parada. Mai havia vist els cotxes parats ací i ja son 17 anys venint a vorer el Gran Premi. Quan deixem l'autovia torna la boira, menys mal que està retirant-se, pareix algú cremant roda jajajaja

Entrem a l'aparcament, hem tardat una hora des de l'inici de l'embós fins a aparcar. Açò amb la moto no passa. Arnau i jo anem directes a la grada.

Veiem els entrenaments del warm-up i després anem a comprar-li una samarreta al xiquet. Quan tornem hi ha animació a la grada per part dels membres del Fans Club d'Alvaro Bautista.

Estan apunt de començar les carreres i passa un cotxe xulejant al personal.

Després comença la carrera de Moto3. Ha estat molt disputada amb varis pilots amb opcions de guanyar. Oliveira tenia que guanyar si o si per a tindre opcions al Mundial. Tot i guanyar la carrera no ha tingut cap opció per guanyar el Mundial però esportivament ha felicitat al guanyador, Dany Kent.

Després li toca el torn a Moto2. Just davant de nosaltres ha hagut una caiguda de 6 pilots i han tret bandera roja perquè hi havien dos pilots a terra. Els han tret amb llitera.

Esperem que no siga greu. Es reprèn l'eixida però han retallat la carrera. En lloc de 27 voltes l'han reduïda a 18 per complir amb els horaris televisius. Carrera dominada per complet per Tito Rabat que s'acomiadava de la categoria, seguit per Rins que es feia amb el subcampionat.

Ja ho vaig dir d'ahir però ho torne a dir de hui..... per a estar a novembre fa molta calor.

Al poc comença la carrera de MotoGP. L'única manera de que tinguera emoció era amb pluja per a que Rossi poguera tindre alguna opció però amb este calor Lorenzo ha eixit primer i ha marcat un fort ritme que només podien seguir les Honda oficials. Mentres tant Rossi anava passant als pilots que s'apartaven per a deixar-lo passar, ha sigut ESCANDALÓS. 

Cap al final de carrera Pedrosa ha recuperat el temps perdut i ha intentat guanyar la carrera però Lorenzo ha apretat un poc mes. Només han sigut dos voltes d'emoció.

Encara que Rossi ha arribat al quart lloc estava clar que no passaria d'eixa posició perquè els 3 de davant anaven traient-li temps en cada volta.
Al final Lorenzo ha guanyat la carrera i el Mundial. Mai m'ha caigut be i mai he volgut que guanyara, inclús preferia que fora Rossi el que guanyara el Mundial com a "mal menor". Però després de la roda de premsa de Malaisia, l'avançament que li va fer a Lorenzo quan anava a assajar l'eixida i després el traure de la pista i patada a Marquez vaig canviar de pensament.

Que ningú es pense que ara soc de Lorenzo, eh??? L'any que ve el meu preferit torna a ser Pedrosa que ha fet un molt bon final de temporada.
Després ha vingut la sorpresa grata del dia. Quan ha acabat la carrera anem a pel cotxe, el trobem ràpidament, eixim de l'aparcament sense vorer a ningú, quasi no hi havien ni motos. En menys de 10 minuts estem a l'autovia i en menys d'una hora a casa..... FLIPANT!!!!!

Gran Premi Xest. Dissabte

Ahir va ser el segon dia d'entrenaments. A les 9'00 del matí va vindre el meu germà i se'n vam anar directes a Xest, vam aparcar prop de l'estació del tren. Mentre esperem a que vinga, anem a fer-se un café i en 5 minuts al circuit.

Una vegada al circuit peguem una passejada mirant les paradetes i després a vorer els entrenaments. Primer els de Moto3.

 El últims minuts pareix que ningú volia marcar ritme per als altres. Pole per a McPhee.

A Fenati se li va parar la moto.

Per a estar a Novembre fa calor.

Després venien els entrenaments de MotoGP. Barberà va estar a punt de endur-se per davant a Hernandez.

Al final la pole la va fer Lorenzo amb un temps estratosfèric, seguit per Marquez y Pedrosa..... Bon podium per a carrera.
Després vam anar a dinar a Xest amb el tren i no fer gens de cua. Una gràcia.

Una vegada vam acabar de dinar vam anar a pegar una volta i vorer l'ambient i les burrades que fa la gent. No se qui son els de darrere però van eixir molt be..

Molt pareguda a la meua, que per cert no en vaig vorer cap.

Un "globet"

Una vegada la va posar en marxa es vam tindre que apartar tots, el so que feia era insuportable.

Després vam anar a vorer un espectacle d'stunt. Fan derrapar les motos i fent cabrioles.... molt bonic però amb tan poca llum no llueix.... tindran que organitzar-ho millor ja que va molta gent. Eren les 20'00 hores i estàvem cansats així que cap a casa.

Gran Premi Xest. Divendres

Hui primer dia d'entrenaments al Gran Premi de Xest. Enguany hi ha prou d'emoció, es decideixen dos Mundials. El de Moto3 entre Oliveira i Kent que ho te prou clar i el de MotoGP entre Lorenzo i el navaller de Rossi que ho te complicat si no plou per culpa de la seua falta d'esportivitat.

Després de fer la compra i deixar-la a casa, agarre trastos i cap al circuit, però abans, pare a esmorzar a Alfarp. Entrepà de carn de cavall, un poc car (6'50 €), però estaba bonísim.

Arribe al circuit a les 12'00. Pegue una miradeta a totes les tendes de samarretes però continue sense trobar la de Ducati de manega llarga que em van tallar els metges el dia de l'accident. Així que puge a la grada.

Als entrenaments de Moto3 ha fet la pole Efrén.

Després han vingut els entrenaments de MotoGP. La pole l'ha fet Lorenzo després de que Bradl passara a fer-nos la visita.

Una vegada han acabat els entrenaments he anat cap a Xest. He arribat molt fàcil i he trobat lloc per aparcar prompte i prop. Així que vaig a dinar al lloc de costum d'estos anys. Brascada de vaca i una bona cervesa.

L'any que ve canviaré de lloc per a dinar perquè "a estas horas ya no servimos café" eren les 16'15. Després ha passejar, continue buscant una samarreta de Ducati de manega llarga..... pareix Missió Impossible. Encara que les Ducati son totes boniques les mires per on les mires.

Una vegada la gent ha dinat comencen a fer el burro. M'imagine que esta roda no arriba a demà.

Estic passejant i veig a David d'Alcoi, o mes ben dit m'ha vist ell. Així que almenys he tingut companyia perquè hui no he vist a ningú de Bocairent. Una vegada s'han fet les 19'00 hores he anat cap a casa. Necessitava agarrar la moto i pegar una volteta, només han sigut 30 km però el cos em demanava pujar a la moto una estona. Demà mes.