28/2/15

Moixent

Hui he tornat a eixir amb la bici, de pas comprovaria les modificacions fetes a la bici per vorer si vaig millor. 
Primer he baixat el Port i pel Camí Reial de Xàtiva cap a Montesa, quan arribe al Riu Canyoles em desvie pel Camí de Vallada fins arribar un poc abans del poble. A partir d'este moment el recorregut era nou per a mi, gràcies a que m'he baixat un track d'internet. Vaig creuant varies vegades el riu fins arribar a Moixent.
Una vegada he creuat el poble, continue seguint el track, primer he fet un tros de carretera i després  per les marques del Camí de Santiago, creia que seria prou d'asfalt però m'ha sorprès molt gratament el recorregut.

Poc després he tingut que posar peu a terra per primera vegada a la ruta, el camí era cada vegada mes estret i mes empinat. Torne a eixir a carretera i als pocs metres em torne a desviar pel Camí de les Alcusses.

Este es bon lloc per parar a esmorzar.

Just enfront de la Bastida de les Alcusses.

Una vegada reposades les forces reprenc la marxa i al poc em trobe a un home treballant a un bancal i pare per a preguntar-li. Casualment es un altre ciclista que m'explica tot el recorregut que em queda per  pujar i després per a tornar per una senda passant per una font.
Així que amb el track i les seues indicacions arribe a la carretera i l'inici de la pujada. Ràpidament comença la pendent, però quan duc un quilòmetre la rampa es molt empinada, comence a fer "esses" però cada vegada el camí està mes empinat i cada vegada les "esses" son mes curtes fins que no puc mes i pare. M'han faltat uns 300 metres per arribar a l'aparcament on s'acaba l'asfalt.
De seguida el monument al Guerrer de Moixent trobat a les excavacions.

L'interior de la casa reconstruïda.


Puge uns metres mes i es troba la muralla.

Després de xarrar un poc amb els guies del recinte comence a baixar. Amb el que m'ha costat pujar i he baixat en no res. Una vegada a la carretera vaig seguint el track i les indicacions que m'havien donat fins l'alberg on comença la senda.

El recorregut es bonic.

I arribe a la font que m'havien dit.

A partir d'este moment deixe de seguir el track que va cap al Bosquet per a continuar cap a Moixent per les indicacions que m'havien donat. Torne a la carretera i baixe per la senda que havia tingut que posar peu a terra.
Una vegada a Moixent ja era qüestió de tornar exactament pel mateix lloc que havia vingut vorejant el Riu Canyoles fins el Camí Reial de Xàtiva i començar la pujada del Port de l'Olleria on he tingut que tornar a posar peu a terra per tercera vegada i arribar a casa amb 78 km.
Pareix que m'ha vingut be el modificar la posició del seient, el cul ha continuat fent-me mal i el muscle també però m'he cansat menys.
El perfil de la ruta.

20/2/15

Estudi Biomecànic

Hui he eixit amb la bici, però no ha sigut a pedalejar. La setmana passada vaig vorer que vindria a Bocairent un tècnic per a fer Estudis Biomecànics, i donat la meua situació, he pensat que era bona idea fer-ne un i així dur la bici amb les mides optimes per a fer una rehabilitació mes ràpida, còmoda i sense dolors.

A les 11'00 del matí arribe a la tenda i de seguida comencen els preparatius.

Després m'han fet una serie de mides, altura total, altura de l'engonal, muscles, braços....

Segons les meues mides i les de la bici, ha resultat que duia el seient 2 cm mes alt i 4 cm endarrerit. El manillar 4 cm mes alt i la potència 1 cm mes curta. De moment només he corregit el seient i tampoc tot el que dec perquè la "tijapija" es amb retard i no puc desplaçar-lo mes, poc a poc, aniré corregint la del manillar. Amb estes mides espere que desaparega l'endormiscament dels peus, el mal de cul..... i sobretot.... el mal de muscle.

Després de deixar als xiquets a escola he anat a pegar una volta curta per anar comprovant les rectificacions. Només pujar a la bici ja he notat una postura diferent i he pedalejat mes còmode.
El vídeo de l'horeta que he passat.
https://www.youtube.com/watch?v=8WIr4bzF25Y

14/2/15

Monestir de Sant Jeroni

Hui he tornat a eixir amb la bici, altra vegada soles perquè vaig lent i no puc anar al mateix ritme que la gent.
Vaig cap a la via de servei de la carretera i cap a Montaverner, continue fins arribar al Camí Reial de Gandia i cap a baix. Passe la Pobla del Duc i quan estic arribant on volia anar, Benicolet, com es prompte encara decidisc anar un poc mes abaix. Arribe a un encreuament i em marca Montixelvo 2km i Llocnou 6 km. 
Pues ja que estic.... vaig a Llocnou. Arribe al Riu Vernissa i hi ha una presa.... vaig a vorer...

No hi ha gens d'aigua.

Arribe a una empresa que es veu al costat de la carretera, Verniprens.

Tinc que vorejar-la per tornar a agarrar el Camí de la Planissa i arribar a Llocnou de Sant Jeroni. Osti!!!! Prop està el Monestir de Sant Jeroni.... ja que estic ací....
Com el Camí de Gandia està prop però no es el dia de posar-se a investigar, continue per la via de servei de l'autovia i arribe a una gasolinera, aprofite per comprar alguna de cosa de menjar i beure i esmorze.

Un poc mes avant està Rótova i de seguida el Monestir.

Continue cap a dins.


Després d'unes fotos, es el moment de tornar a casa. Així que pel mateix lloc que he vingut, per a no perdre temps torne a passar per Rótova i Llocnou i arribe a la presa, però vaig a vorer-la per l'altre costat.

Desgraciadament hi ha una porta i no es pot passar per dalt. En eixe moment arriba un "Segurata" i em diu que no puc estar ací. M'explica que es una presa de contenció i control de la qualitat de l'aigua.

Continue novament pel Camí Reial de Gandia cap a la Pobla de Duc, pareix que fa mes vent que pel matí i el cel està mes núvol. Ja son les 13'00 i estic cansat, pegue un mos i continue fins arribar al polígon de Montaverner i per la via de servei fins el Camí de les Hortes on arribe al poble a les 14'00 i amb 70 km.
Continue amb el típic dolor al muscle, van passant els dies i no desapareix. Supose que aniré millorant però com el fisio de l'hospital tampoc em fa res al genoll ni al muscle no se com em quedaré finalment. Al peu si que em treballa però em fa la impressió que el que em fa i res es quasi el mateix.
Una altra ruta rodadora, sense forts desnivells i amb moooooooooolt d'aggggsfalt. Ideal per a dies amb pluja. El perfil de la ruta