24/5/15

Bocairent

Hui he tornat a eixir amb la bici. Els meus amics jugaven a futbol i després anaven a esmorzar. Jo no puc jugar per l'accident però si que puc esmorzar així que he anat cap allí.
Tenia pensat anar a votar abans d'eixir, però l'horari de les votacions començava a les 9'00, no podia esperar-me una hora ja que arribaria tard. Puge pel Camí del Ras per anar cap a l'autovia. Una vegada a la via de servei cap a Aielo, on salude a Filet que va caminant i després cap amunt fins Agullent. Arribe al poble a les 9'00, vaig be de temps. Veig gent a la porta d'un col·legi esperant a que óbriguen per votar. Pare a la cava.

Un poc mes amunt està el temut Tourmalet. Si estàs be tampoc es res de l'altre mon, però en les meus condicions se que vaig a patir.

El primer tram d'asfalt vaig be però després ja em costa prou. Ja porte un parell de mesos pujant costeres i no veig massa milloria. Una vegada a l'Alt del Torrater ja he fet la part mes difícil. Baixe cap al Mas de Vicedo i arribe a l'Ermita de la Verge de la Llum.
Per la Via del Tren Xitxarra cap a Alfafara i Bocairent on salude a Lato que va corrent. Arribe a les 10'20, encara estan jugant a futbol. Després anem a esmorzar. Un molt bon esmorzar.... cacaus, olives, papes, pericana, anxoves amb formatge, faves, entrepans, litres i litres de cervesa, cafè i xupitos.
Després vaig a casa dels meus pares per a pegar-me una dutxa i portar als xiquets a la festa del Patronat. El perfil de la ruta.


23/5/15

Una curteta

Esta setmana he treballat de nit. Ningun dia m'apetia fer res, ni gimnàs, ni piscina, ni res. Hui una vegada m'he despertat he anat a pegar una volta curta amb la bici.
Vaig cap a Caputxins i per l'Assagador de Bellús i El Salido arribe a Bellús. Pel Camí Vell vaig cap a l'Embassament de Bellús i vorejant-lo cap a Guadassèquies. La primera vegada que veig ací un circuit per a motos. Espectacular la foto.

Hi havia prou d'ambient. Mares en xiquets xicotets i tot.

Continue cap a Benisuera i pel Camí de la Ratlla del Terme cap a Alfarrasí i per la via de servei cap amunt fins arribar a l'Olleria. 25 quilòmetres mes per a estirar un poc les cames.
El perfil de la ruta.




18/5/15

Cofrents - Cortes - Cofrents

Hui per aprofitar que treballe de nit i poder dormir un poc de vesprada, he matinat i he anat a fer una molt bona ruta. M'he alçat a les 5'30 del matí i a les 7'20 començava a pedalejar per Cofrents.

Vaig vorer que feria una temperatura fresca però la veritat es que tenia fred. De seguida creue el Riu Xúquer abans de que arribe l'afluent Cabriel. L'omnipresent Central Nuclear.

Al fer la foto em done conter que no he agarrat la botella d'aigua, ara ja no torne... a fer la ma. Primer agarre un camí asfaltat. Poc després ja em desvie per un camí de terra, el Camí de Jalance a Cortes, comença la pujada i deixe de tindre fred. Veig que hi han moltes indicacions.

Al poc arribe a l'embarcader de Cofrents. Ací el Cabriel ja ha desembocat al Xúquer.

Continue pujant i arribe a la Font de la Teixa, de segur que a la tornada li traure profit. La pujada es constant, però les rampes van de suaus que puc pujar, a altres mes empinades o amb pedra solta que em fan posar peu a terra.

Creue la Rambla de Sàcaras que va seca i tinc just davant la famosa Mola de Cortes, on van ser massacrats els valencians moriscs.

Després d'una breu pujada em torne a desviar, ara vaig pel GR-7, al fons el Castell de Xirel. Construït durant l'expulsió i abandonat posteriorment.

Les vistes dels congosts que forma el Xúquer ja son boniques.

Vaig pegant-li la volta a la Mola, per sort fa ombra. La senda es abolutament espectacular.... pujades, baixades, pla.... hi ha de tot. Fins i tot hi ha una bona pujada on em toca empentar la bici

Una vegada fora del GR-7, arribe a un bancals. Continue pujant i arribe a un camí asfaltat, este es l'únic accés per carretera que li queda al poble. Ara ja toca baixar fins Cortes de Pallás. Encara queden restes de la solsida que va tancar la carretera d'accés al poble.

La gent arriba en cotxe per la carretera fins l'embarcader de Cortes i amb el vaixell creuen el riu per poder entrar al poble.

Les tones de pedres que van caure farien un bon soroll.

Un poc d'història.

Son les 10'20 bona hora per esmorzar. Quan m'ha dit l'home embotit creia que seria blanc i negre.... ja vorem quantes vegades menge xoricet en tot el matí.

Després d'esmorzar compre una botella d'aigua, segur que no torne per l'ombra. Primer em toca pujar pel camí asfaltat, es tarda menys en baixar. Ara faig el mateix camí que a l'anada, però ara les baixades son pujades. Les vistes espectaculars.

Ara està fent molta calor, com no tinc molta aigua vaig bevent poc a poc per a que em dure. Torne a agarrar el GR-7. Espectacular.... 6 km de diversió per a pegar-li la volta a la Mola.
Torne a baixar per a tornar a creuar la Rambla de Sàcaras i començar una altra forta pujada pel Camí de Jalance a Cortes, torne a passar per l'embarcader i per la Font de la Teixa. Ara no brolla aigua com pel matí i ja no puc beure, però clave el cap dins de l'aigua.
Quan baixe novament al camí asfaltat pare a un riuet i torne a clavar el cap dins de l'aigua. No se si es la Font de la Butaya o de la Pinocha, però no hi ha un doll per a poder beure. Està fent molta calor i ja no tinc gens d'aigua, per sort ja estic prop.
Torne a creuar el Xúquer per un pontet i arribe al poble, son les 13'30 passades i he fet mes de 42 quilòmetres, per sort tinc la botella al cotxe, i com anit la vaig posar al congelador encara està un poc fresca.
Al principi quan anava pel camí asfaltat i per la pista estava pensant que era una merda de ruta, però al agarrar el GR ha sigut una ruta brutal. Llàstima que encara no puc pedalejar be i en les costeres em quede clavat.
Vídeo de la ruta. https://youtu.be/_8hDBdoYrEk
 El perfil de la ruta.