26/6/17

Antella - Clot del Negre - Antella

L'any passat el bo de Pep Rutadura em va passar este track, però eixint des d'Alzira. Com des de l'Assut d'Antella fins Alzira hi ha un bon tros..... he pensat que era millor eixir i acabar en Antella així acabes la ruta dins de l'aigua.... que es mes fresquet jejejejeje
A les 8'10 comence la ruta.

Comença la ruta per la Sèquia Reial del Xùquer cap abaix, arribe a Gavarda la Vella i la Nova, creue l'Autovia per baix del pont de Benito. Continue fins el Pont del Rei.

Desfaig un poc el camí i torne cap a Gavarda la Nova i cap a l'Ermita del Roser.

Pel Camí d'Antella cap a Alcàntera de Xùquer on em desvie pel costat de la Sèquia Escalona fins a creuar-la.

Després d'un trosset de carretera vaig pel costat de la Sèquia de Carcaixent on sorprenc una ànec amb les cries, mentre he parat i he tret la càmera han pegat a fugir.

Arribe al Clot del Negre. L'any passat em vaig seure al formigó per a fer-me la foto, enguany hi ha un metre menys d'aigua. He estat ací uns 25 minuts.

M'arrime a l'Arcadeta de Xella, en la Sèquia Escalona.

Continue cap a l'Assut de Carcaixent.

Continue cap a Sumacàrcer a esmorzar el típic sepionet cap a les 10'30.

després de reposar forces puge cap a l'Assut de Sumacàrcer.

Baixe a l'Area Recreativa de l'Esgoletja i novament a Sumacàrcer.

Continue per la vora del riu i pel Camí de Dalt fins arribar novament a l'Assut d'Antella on he arribat sobre les 12'00 i 40 km.

Un banyet i cap a casa.

Ací la resta de fotos. https://www.facebook.com/rafel.vidaltipotane/media_set?set=a.10155225858886138.1073741899.560231137&type=3&pnref=story

25/6/17

IX Còrrer de Nit Platja de Bellreguard

Ahir per la nit vaig anar a la Platja de Bellreguard per a la carrera que fan allí per la nit. Es una carrera que li tinc estima perquè es la primera que vaig poder fer després de l'accident.
Fa dos anys va ser la primera, simplement tenia que acabar-la. L'any passat vaig tornar però abans del primer quilòmetre em vaig tindre que retirar per culpa de les seqüeles. Enguany després d'estar amb tractament amb un físic i després de la bona carrera del 10K d'Ontinyet estava motivat.
Vaig estirar bé i vaig escalfar a consciència eixint per la meitat del grup.

Els tres primers quilòmetres veig que estic fent-los per baix de 5 però vaig molt còmode. Arribe a l'avituallament al quilòmetre 3'5 i una vegada al 4 que ja l'he fet a 4'29 comence a incrementar el ritme. El quilòmetre 5 a 4'15.... molt bones sensacions... pues li tire un poc mes. El quilòmetre 6 a 4'03!!!!! però si encara em queda un poc mes!!!! El quilòmetre 7 a 3'58!!!!!!!!!!!!!! Estic flipant perquè no vaig a full. Estem ja al Passeig de la Platja, queden 500 metres que ara si que faig  A FULL!!! 

He entrat fent eixos 500 metres en un temps d'1'49 que resulta a 3'38 el quilòmetre!!!!! I tot això amb la sensació de que he anat guardant i podria haver posat un pinyó mes. Al final he fet la cursa de 7.500 metres en un temps de 33'01, que resulta el quilòmetre a 4'24...... 4'24????? Però si jo no puc córrer a eixe ritme!!!!
Em va dir el físic que ja podia apretar.... però crec que açò es massa. L'any passat després de la cursa de Carcaixent pensava que ja estava totalment recuperat i va vindre la lesió per apretar massa. Així que.... Blanc i en botella.... Orxata!!!! La pròxima carrera serà la de Bocairent que no es plana i no podré portar este ritme, així que.... espaiet i bona lletra.

19/6/17

Riu les Corces2. Morella Singletrack

Com es habitual..... la crónica de Carlos es tan bona que et fa reviure la ruta. Així que copie i pegue.

Al igual que todo el mundo tiene una lista con los deseos a realizar antes de conocer si visitará al perro de las tres cabezas o al señor de la barba blanca, los bikers tenemos la nuestra, llena de rutas y lugares que anhelamos visitar.
Afortunadamente, es una lista interminable y creciente, por cada nombre que logras tachar aparecen dos más, como los supervillanos en las películas de Marvel. Es lo que mantiene vivo nuestro espíritu, pobre de aquel cuyo listado comience a menguar o, mucho peor, quede finiquitado, sus días sobre la bici se limitarán a ser la excusa para enfrentarse a un almuerzo tras otro rodeado de amigos, qué fatal penitencia, qué crueldad…
Mi lista está encabezada por Aínsa, también está Fredes, La Vall de la Gallinera y un sinfín de trialeras con nombre que será difícil de visitar en esta vida y en la otra, al ritmo que va colgando vídeos el Chamo en Ruedasgordas….eso sin contar con aquellos destinos lejanos, casi imposibles pero no menos soñados como Utah, Whistler, Nueva Zelanda…...
Pues ayer taché un destino de la lista, uno que llevaba unos dos años royéndome las entrañas, semana tras semana, conforme iba viendo las continuas fotos compartidas por Pablo y Alberto de su querida Morella.
Morella Singletracks es un precioso proyecto nacido de la mente de estos dos bikers locos pero rebosantes de ganas de compartir ese tesoro natural que se encuentra rodeando sus murallas, hace dos años lo vi por primera vez por Facebook, hace dos años quedé condenado a ir…
Fue muy bonito conocer a Alberto en visita a territorio rotero, hace más de un año….me resultó una gran sorpresa reconocerle por las fotos que comparten por la red. Le comenté mi anhelo por visitarle y se ofreció inmediatamente a acompañarnos….yo se lo agradecí cambiándole el nombre durante todo el día….soy un ingrato por desconocimiento.
Por supuesto, traté de convencer a mis compañeros para que vinieran cuanto antes, pero no fue posible, estaba lejos y no se fiaban, tengo fama de liante, no puedo imaginar cómo han podido llegar a esa conclusión……y al fin llegó Rafa, otro loco biker de listado inagotable, que dio el empujón definitivo tras Enduroland. No teme mi fama de liante, yo soy un novato a su lado, que menudas emboscadas nos organiza cada vez que lo visitamos….y nosotros seguimos yendo, a ver si algún día se le pasa…o mejor que no.
Una vez teníamos planificado el destino, faltaba convencer a más gente y organizar logística, puesto que había que hacer más de 725 kms entre ida y vuelta, con unas ocho horas de trayecto. Tratamos de hacer noche en Morella pero no fue posible, mejor hacer todos un pequeño sacrificio que dejar a nadie atrás, cual marine en combate. Nuestro pelotón estaría formado por Luís, Andrés, Diego y yo desde Elche, al que se sumaría Rafa en l’Olleria.
Total, que a las 4:30 suena el despertador para salir a las 5:30, recoger a Rafa a las 6:30 y plantarnos en Morella poco antes de las 9:30, listos para partir. Tuvimos el enorme privilegio de contar con Alberto y Pablo, los organizadores de Morella Singletracks, y conocer a Marilén, Sergio y Jose, que se sumó al grupo al poco de empezar. Mejor compañía no se podía tener.
Una vez conocida nuestra disponibilidad de tiempo, y con la ola de calor que nos venía encima, los locales habían resuelto realizar ruta por el sector “Riu de les Corces”, en concreto la ruta “Cabeza”, a la que añadieron un par de sendas de propina, para que quedáramos totalmente saciados, acertaron de pleno.
Para ahorrarnos la subida inicial por asfalto, dejamos los coches en las inmediaciones de la Font de Vinatxos, comenzando el día con un brevísimo pedaleo que nos dejó a la entrada del Toptrack “Mundo Perdido”….eso es empezar bien, sí señor, comenzamos bajando desde el principio. Se adelanta Pablo para hacer fotos, qué organizado lo tienen todo !!!

La senda no tiene más complicación técnica que la de evitar comerte un pino en función de la velocidad que le quieras dar, una senda preciosa, muy cerrada, de mucha umbría, donde mejor no llevar gafas de sol muy oscuras y que nos quita el cansancio del madrugón inmediatamente….yijaaaaa !!!
Salimos a pista que vamos remontando hasta enlazar con un corto tramo de asfalto que abandonamos a la derecha por un nuevo Toptrak, “Cespecillo”, también muy divertido, más abierto y con más piedra, que abandonamos para visitar la casa y torre de Amador, donde unas enormes y amables vacas salen a saludarnos.

Seguimos por la “Lover”, otro sendero rápido y tupido, siempre entre las sombras del bosque, hasta que llegamos a un pequeño claro en el que decidimos tomar algo, sacamos los bocatas y a comentar las jugadas del día, lo estamos pasando fenomenal, se intuye un día muy caluroso pero nuestro guías lo están evitando con mucha efectividad, qué acierto de recorrido !!!

Seguimos el festival de sendas, siempre fantásticas, esta vez encaminándonos al Toptrack “Arrufat”, donde tenemos el disgusto del día, tropezando Luís con un tocón de árbol escondido en la maleza, sale por los aires y se da un buen golpe cuya peor parte se lleva la mano izquierda que, en su caso, es la del freno trasero, al tener las manetas cambiadas. Pudo seguir el resto de la ruta pero esa sonrisa eterna dejó de brillar por algún rato, todos nos apagamos un poquito a partir de entonces.
Antes de entrar en “Gamundi”, nos paran los organizadores para preguntarnos si queremos dar un toquecito más técnico a la ruta, solo hay que desviarse quince o veinte minutos…..espero que no haga falta decirles cuál fue nuestra unánime respuesta, ofendido quedaría.
Corto remonte hasta llegar al punto en cuestión, paramos a mirarlo, se ve factible aunque lo más complicado es encarar la entrada, puesto que vienes de una cerrada curva de derechas y hay que girar muy rápidamente a la izquierda para entrar bien, si no, a comer setos….
Comienza el desfile de locales, Alberto dando espectáculo levantando rueda trasera, pasa Sergio…..Andrés lo intenta pero no consigue más que un par de cortos brincos con la rueda que resultan insuficientes… lo intento yo sin saltos pero no logro girar lo suficiente y, mientras subo a hacer otra intentona, se tira Marilén y lo baja con una facilidad pasmosa….
Dejo pasar un tiempo prudencial para evitar odiosas comparaciones en mi contra y cambio de estrategia, tomando nota de las indicaciones de Sergio, cortando la curva de derechas mediante escalón para encarar mucho más recto el tramo complicado. Así logré encarar bien, pasar el escalón, girar a la derecha y seguir hacia abajo, pasando un segundo escalón por donde no era, según creí entender a Alberto, en fin, me habría pasado la trazada natural pero no vi dificultad en hacerlo a mi manera je,je,je.

Una vez abajo, vuelvo para ver asombrado que Diego, una vez le ayudan a encarar la bici, hace el primer escalón y a punto está de llegar al final, no lo hizo porque había dos trazadas y tiro por medio, supongo que dudando por cual tirar….es un asombro verlo bajar con su rígida con ruedas de rally a la velocidad con que lo hace y con la solvencia que tiene, tiene un mérito superlativo. Un paquete soy a su lado.
Volvemos a salir a la ruta inicial, camino de “Gamundi”, nuevo sendero cerrado entre bosques, rápido, que nos lleva a atravesar el Riu de les Corces junto a un molino abandonado. Hacemos una corta parada que aprovecho para ir sacando fotos, mientras los más osados se tiran al agua a mojarse los pies y empapar a todo aquel que ose pasar.
Los bikers que fueron llegando lo tuvieron medio fácil, en bici se pasa rápido, pero yo había quedado sin montura, esperándome en la otra orilla, por lo que enfrenté mi destino con valentía, cual Paul Newman y Robert Redford en “Dos Hombres y un Destino”, Kevin Costner al inicio de “Bailando con Lobos” o Macaulay Culkin en “Solo en Casa”, abrí mis brazos y pasé caminando, recibiendo unas andanadas de agua que me mojaron hasta la campanilla…..casualmente me falló la cámara cada vez que unos de los tres culpables pasó ante mi durante el resto de la ruta, qué fatal coincidencia.

El único problema que tiene Morella es que, al estar en alto, siempre terminas subiendo, por lo que afrontamos la vuelta por una senda estrecha y bastante empinada que nos dejó en la Font de la Donzella, con apenas un hilito de agua que permitió coger aire y llenar algún Camel, el calor empezaba a hacer mella.
Mucho más tras dejar la fuente atrás, puesto que los porcentajes comenzaron a subir y el terreno a ponerse peor, estábamos en el Toptrack “Barrica”, donde un par de pasos se hacen complicados de ciclar y el calor estaba dando ya muy fuerte.
Afortunadamente, una vez arriba nos indican que viene una nueva bajada, la mejor del día, bastante larga, con algún salto, curvas cerradas pero asequibles y muy rápida, es la “Red Hot”, que cae a la solana y cuyo nombre le venía hoy que ni pintado.
Bajo fenomenal siguiendo a Sergio y, tras pasar una puerta y una curva a la izquierda, me paro con la boca abierta, aparece Morella al fondo, allá en lo alto, qué pueblo más bonito, parece sacado de una película de fantasía, muy orgullosos deben estar los morellanos de tenerlo así.

Tras espantar un par de moscas al cerrar la boca, seguimos bajando hasta una valla que se encuentra cerrada y que los locales deciden pasar, parece que el dueño es un poco gruñón pero facilón con un par de vinos en el cuerpo. Nos dicen que no pasa nada pero hablan de uno al que mordieron unos perros, hay un cartel avisando del peligro de abejas…..por si las moscas, habíamos decidido dejar a Luís atrás en caso de ataque, es cruel pero así es la naturaleza, cae primero el más débil, en este caso el lesionado.
Afortunadamente no hubo necesidad, no encontramos a nadie y alcanzamos la nacional tras una buena rampa cementada, pasando al otro lado para llegar a Morella junto als Arcs de la Pedrera, un acueducto que visitaremos en próxima ocasión.
Una vez en el pueblo, buscamos rápidamente un bar para reponer líquidos y comer, cerveza de supervivencia (jarra kilométrica) y tercios de Morella Singletracks, acompañados de pierna de ternasco para Rafa, cuya cara de felicidad era directamente proporcional a la envidia de las nuestras, y eso que lo nuestro también estaba bueno….a destacar las croquetas morellanas, riquísimas.

Fue muy de agradecer la compañía de Alberto, Marilén, Pablo y Javi, hermano del primero, que decidió apuntarse demasiado pronto y ya estaba un poco “emborronado” cuando llegamos al bar. Tras comer estupendamente, visitamos tienda de productos típicos de Morella, cargando con quesos, miel y, cómo no, cerveza “Morella Singletracks”, cuyas existencias finalizamos. Habrá que avisar con tiempo cuando volvamos para que acumulen mercancía.

De ahí a los coches, donde llegaron los agradecimientos y la triste despedida, esperando volver pronto, a ser posible haciendo noche para facilitar la tarea. Fueron ocho horas de coche y más de 725 kms en un día, nos tacharán de lunáticos, de ser una locura pero ¿Saben qué? La verdadera locura hubiera sido no hacerlo.

14/6/17

Investiganda

Ahir vaig eixir amb la bici, ja no em feien tant de mal les agulletes del dissabte. L'altre dia quan vaig anar cap a la Font Quintana vaig vorer una sendeta, i clar.... blanc i en botella.... ORXATA!!!
Vaig cap a la Gaveta i baixe el port, continue pel Camí de Bolvens i el Camí del Portet per arribar al dipòsit d'aigua. Baixe la sendeta que vaig vorer.

Està un poc empinada al principi però tampoc es res de l'altre mon. Bé.... a mi ja no m'ho conten. Continue per la Urbanització de Bixquert. Creua la carretera de la Serra Grossa i baixe a la Font de la Cova Negra. Continue per la senda fins arribar a Bellús. Agarre el Camí del Salt i vaig seguint unes marques del Trail deBellús. Ha resultat ser una senda prou xula fins arribar al Camí de la Fillola. Pegue la volta i torne per la mateixa senda fins arribar al Barranc de Cari i allí agarre el Camí de l'Olleria. Arribant al poble amb 33 km mes a les cames.


11/6/17

Poblets del Riu

Hui he eixit amb la bici o.....

Este matí m'he alçat amb sensació d'agulletes a les cames però bé. Vaig a fer una ruta suau sense massa costeres i prompte a casa per a vorer les carreres de motos. Son les 7'40 quan comence a pedalejar, fa una frescoreta molt bona. Vaig pel Camí de l'Olleria cap al Polígon de Guadassequies.

Pel Camí de la Sèquia dels Pobles del Riu cap a Guadassequies, amb les comportes de l'Embassament de Bellús al fons.

Passe per Sempere, Benissuera i vorejant l'Embassament arribe a Alfarrasí. Continue pel Camí de la Gasolinera i per la via de servei cap amunt fins arribar al Camí de l'Horta Nova i cap abaix. Creu el Barranc de Sant Joan amb una mica d'aigua i cap amunt de nou fins arribar a l'Ermita de Sant Joan i per la via de servei, fins que m'he trobat amb l'home que he posat al principi.

He estat una mica xarrant amb ell, estava esperant fins que hi haguera un poc d'aire per a despegar, m'ha dit que amb la gasolina que portava ( 1/3 del diposit mes o menys) esperava estar unes tres quatre hores volant.




La veritat es que en pocs segons s'ha enlairat.

Reprenc la marxa per la via de servei fins el Camí de la Colada de la Foia de Candel per arribar al poble amb 31 km mes a la saca.

10/6/17

5ª Cursa Solidària Bufali

Hui he fet una altra carrera a peu. L'última que vaig fer va ser la d'Ontinyent que em va eixir molt bé..... però com ja estic escarmentat de l'any passat, vaig a agarrar-ho amb mes calma. He anat a Bufali, la recaptació es integrament a benefici d'AECC per la lluita contra el càncer.

He eixit l'últim de tots, no hi havia molta gent. Comence al meu ritme però de seguida comence a avançar a gent, es fa un primer pas pel poble amb algo mes d'un quilòmetre però com no hi havia cap indicador no se excantament. Creuem el riu i agarrem el Camí Reial de Gandia. Tornem a creuar el Riu Albaida i passem per davant del Circuit d'Albaida. Allí estàvem pel primer avituallament sobre el km 4. Comence a incrementar un poc el ritme i el km 5 el faig a 4'52. El km 6 a 4'34 i el km 7 a 4'15. Ja estem arribant al poble però hi ha una última pujada prou forta per arribar a la part de dalt del poble.... només queden 500 metres per arribar a meta costera avall.... A FULL!!!!!! Ixos 500 metres els he fet en 1'21 que sería a 2'42 el quilòmetre!!!!!
Arribe a meta molt bé..... si haguera tingut un quilòmetre mes agarre a la grupeta del poble. Al final he fet 41'06 que resulta a un ritme de 4'50.... NOSTAMAL!!!!

9/6/17

Una Quintaneta

Ahir després de deixar a les xiquetes a escola vaig anar a pegar una volta en la bici. Com no tenia molt de temps.... vaig cap a la Font Quintana.
Vaig cap a La Gaveta i baixant el port em desvie per la senda que va paral·lela al port i baixe per dins del Barranc dels Cinc Germans. Després de creuar l'autovia per dalt agarre el Camí del Barranc del Pla d'Agulló i comence a pujar a la Lloma de Goçalvo. Comence a baixar cap al Barranc de la Caturla i em trobe açò..... abans era una senda...

Ara hi ha un camí.... abans hi havien pins....

Ja fa temps que algú ha picat ací per fer unes escales.

El mes decepcionant va ser trobar-me amb esta autopista de peatge ací...
 I així era abans....

Després els que fem destrosses som les bicis. Un poc mes avant està la Font Quintana. Agarre aigua i continue.

Continue cap a la Casa de Cuadrado, creue la carretera i continue per la senda del Barranc de Cuadrado fins arribar a la Senda de la Cova Negra i per ahí fins Bellús. està començant a fer-se tard així que vaig com si fora una contra-rellotge pujant pel Camí de l'Algepser fins al Camí de la Garrofera i arribar al poble amb un poc mes de 31 km i el temps justet per a la dutxa, dinar i a treballar.

3/6/17

Massalavés

Ja fa prou de setmanes que volia fer aquesta ruta el dissabte que he treballat divendres per la nit, però.... per un motiu o altre sempre feia pala. Hui per fi he pogut fer-la. M'he gitat vora a les 7'00 del matí i a les 9'45 m'he alçat.
A les 10'05 comence a pedalejar. Vaig cap a La Gaveta i baixe el Port. Pel Camí la Palla cap a Novetlè i pel Camí la Bola cap a Xàtiva. Continue pel Decathlon cap al Cementeri. Continue per la carretera de Sòrio fins a la Llosa de Ranes. Comence a pujar pel Camí dels Banys per passar a l'altre costat de la serra i baixar a la Font Amarga.

Continue pel Camí dels Carboners, la Senda de la Vall i per baix de l'autovia i el Camí dels Fondos per arribar a l'Ermita del Roser.

Dos dades curioses: va començar com una mesquita (ja te alguns anys) i durant la pantanada de Tous l'aigua va arribar fins els 5 METRES. Continue pel Camí de la Comporta i després per una senda que va paral·lela al Riu Xúquer.

Fan ganes de banyar-se.

Arribe a Gavarda i passe pel Pont de Ferro, continue pel Camí la Barca i arribe al Pont del Rei.

Continue pel Camí de les Algoleges fins arribar a Alberic. Continue pel Camí de la Capdella que passa per damunt de la via del tren i de l'autovia. Continue pel Camí de la Missana que va paral·lel a l'autovia fins arribar al Camí de la Reva que em porta fins els Ullals del Riu Verd.


Ara creue l'autovia per baix i arribe a Massalavés a les 13'00 i 48 km. Vaig al  bar de les cassoles i...... PUTADÓN!!!!!!! No li queda ni pa, vaig a un altre bar i van a tancar..... es complica la cosa... ay ay ay.... que em quede sense menjar. Arribe a una cafeteria-pastisseria just quan comença a ploure. Pareix que la cosa s'ha arreglat molt. No ha estat malament el dinar.

Arranque de nou a les 13'45, ja no plou pel Camí del Realenc i el Camí de la Cerda fins arribar de nou a Alberic. Faig un parell de quilòmetres per carretera fins agarrar el Camí de Argoleches..... molt paregut a l'altre però no es el mateix fins arribar a Vilanova de Castelló i Senyera.
Continue per la vora del Riu Albaida fins arribar a Manuel. Continue pel Camí de Santiago/Camí del Cid/Via Augusta/Gr-239.... si que li trauen profit!!!!

Arribe a El Genovés i vaig a la font per agarrar aigua, em queda mes gel que aigua.

Continue cap a Alboi i arribe a la Xopà, encara no havia vist les destrosses de l'aigua ací.

Una sendeta com les dels Pirineus.

Continue cap al Molí de Guarner i per la Senda de la Cova Negra fins Bellús. Agarre el Camí de la Garrofera fins el poble on he arribat a casa a les 16'25 i 91 km. Fins els 60 he anat bé, a partir dels 70 ja cansat i a partir dels 80 en ganes d'arribar a casa. El perfil de la ruta.