29/1/17

Benasau

Hui ruta amb la moto. Només érem 3. Eixim passades les 9'10 cap a Cocentaina, Rebolcat cap a Penella, per la Venta Sant Jordi cap a Benifallim, Penàguila i Benasau on hem parat a esmorzar. La carretera no estava per a massa alegries. Molta zona humida i en alguns llocs neu a la vora de la carretera que de ves en quant xorrava cap a endins.
No li he pogut fer foto a l'entrepà perquè em quedava poca bateria al mòbil però l'entrepà era l'Especial de la casa. Llom, bacon, tomaca, ceba i pimentó. Realment especial.
Continuem cap a Muro, Beniarrés, Castelló de Rugat i cap a casa arribant abans de les 12'30 i amb pocs quilòmetres.... tenia mig diposit, si no li haguera posat abans d'eixir igual arribe a casa jajajajajaja

28/1/17

Nevà gener 2.0

Com hui no tenia que treballar i queda neu a la Mariola.... doncs blanc i en botella.... ORXATA!!!!
A les 7'10 sona el despertador, carregue trastos al cotxe i cap a Bocairent. Sorpresa quan arribe a la casella perquè estaven els del Club Ciclista, no sabia que eixien dissabtes també. Anem junts cap amunt. Una vegada dalt del port intente anar per la neu, però costa molt si hi ha talló, si hi ha poca si que es pot pedalejar. Continuem per la carretera fins arribar a Sta. Barbera que anem per la senda. Continuem cap al Camping, hi ha trams amb molt de fang. Una vegada a la carretera es separem hi ha gent que no vol pujar a les caves. Quan estic arribant a la Font de Mariola venen per darrere, dos cap a Banyeres i tres que han decidit vindre amb mi. Passada la font es trobem un iglú.

Home veges..... si no entre rebente.

Continuem pujant, hi ha prou de fang. Arribem al Mas dels Arbres i comença la neu. Per ací no hi ha cap rodera de cotxe, vas pedalejant per la neu i t'estaques. Als tres metres estas fundit. Es trobem a dos ciclistes que tornen, diuen que no es pot anar. Decidim tornar i anar a esmorzar a Banyeres amb els altres. Baix dels Mas dels Arbres es trobem a una grupeta d'alcoians capitanejats per Kiko, Ruben i..... Nando..... Quants anys sense vores!!!!! Després de la salutació i xarradeta continue.
ja son les 10'00 així que toca apretar per arribar a una hora decent. Els altres paren per a cridar per telèfon i jo continue per a fer un poc de camí. Al poc em passen, intente seguir-los però no puc. Quan arribem al Portell es desviem pel Camí de la Serra Mariola. S'unixen al grup tres xics mes de Bocairent, només en conec a un els altres no se qui son.... massa jovenets!!!! Continuen apretant-me, hi ha moments que els perd de vista i tot. Arribem a Banyeres i anem a un altre bar, el del Poli diuen que tarden molt en servir. L'altre està be, es pot entrar la bici a una terrassa. L'entrepà de la casa no està gens malament.

Bona quadrilla al final.

Els xiquets tornen per un altre camí, nosaltres pel Camí Vell de Bocairent cap a l'Ermita de Sant Antoni. Quan estem arribant al poble es separem, els altres van cap la gasolinera directes i jo vaig primer a carregar al cotxe i després a la gasolinera. Allí em done conter que un soroll que feia i que jo creia que era del canvi per culpa del fang, resulta que es un radi trencat.
Una vegada a casa, la bici ja està seca. Toca engrassar. El vídeo està ací https://youtu.be/-lJ33SGexYM . Bon matí, no he fet la ruta prevista però tal volta he fet mes quilòmetres i a un ritme molt mes alt del previst.... bon entrenament!!!! El perfil de la ruta.

25/1/17

Eixida vesper-nocturna 2.0

Hui he tornat a eixir amb la bici..... clar.... tenia que arreplegar el cotxe. Un poc passades les 17'00 hores comence a pedalejar. Vaig per La Gaveta al port. Una vegada baix agarre la Via Augusta cap amunt. Arribe al Riu Canyoles i el creu per primera vegada. Puge un poc mes per creuar a l'altre costat de l'autovia. El castell de Montesa al fons.

Continue per la via de servei, el cas es que he vingut cap amunt i ara que torne..... també cap amunt WTF!!! Arribe al polígon d'Alcudia de Crespins i ara si.... una breu baixada per carretera fins arribar al poble. Continue pel Camí de la Canyadeta fins el poliesportiu de Canals i Aiacor, torne a creuar el Riu Canyoles banyant-me un poc i arribe a Annahuir.
Continue pel Camí Fondo cap a Novetlè i pel Camí de la Bola fins a Xàtiva. Quasi 25 km mes, continuem acumulant rutes de rallyman, esta amb la seua part final apretant. El perfil de la ruta.

24/1/17

Eixida vesper-nocturna

Hui he eixit a pegar una volta per la vesprada i fer una "mitja-nocturna". Tenia que deixar el cotxe a Xàtiva al taller i per a no molestar a ningú he aprofitat i he carregat la bici al cotxe per tornar.
Primer vaig pel polígon cap a la carretera de Genovés. Continue pel Camí de Sant Antoni i la Senda de la Cova Negra fins el Molí de Guarner. Ja està la reparació del pont acabada.

No se si les pedres aguantaran mes que els ulls del pont. Ja ho vorem a la pròxima gota freda.

Continue per la senda cap a Bellús. Deixe de vorer les marques de la marxa del diumenge. Quan arribe a Bellús ja tinc que enxufar les llums. Continue pel Camins de l'Horteta i del Corral Vell fins arribar a la Pirotècnia i agarrar el Camí de la Garrofera fins arribar al poble a les 19'30 i 22 km. Demà un poquet mes. El perfil de la ruta.

22/1/17

Nevà gener.

Ahir ja volia eixir a xafar un poc de neu, però, va estar plovent i no vaig poder eixir. Hui quan m'he alçat no plovia..... EN MARXA!!!!!
He arribat a Bocairent passades les 9'30 i comence a pedalejar. No fa fred i cauen unes gotetes. Vaig cap a la Font d'En Ferrís i per la via cap a l'Estació.

Comencen a aparèixer els primers "domingueros" pel poble. Vaig cap al polígon i comence a pujar el port per la carretera. No paren de pujar cotxes que van parant pel Portell, entradors de camins i casetes. On mes en he vist en l'entrador de Sta. Barbara.

A partir d'ací només he vist un cotxe parat i dos persones caminant. Continue pel Gr, costa molt de pedalejar, només puc anar per les roderes que deixen els cotxes. Crec que hauré de canviar la roda de darrere. Volia baixar per la Senda de l'Arrel però..... fins ací he arribat.

No podia anar pedalejant i tenia que anar empentant la bici, encara queda molt i no se com estarà la baixada així que.... mitja volta. Torne per on he vingut i tampoc puc anar cap avall.... crec que he fet be. Continue cap a la baixada de la Mola. Hi han rodaes de moto.

Vaig baixant per ací però tampoc puc. La rodera es estreta i els pedals no caven i cada vegada que toque amb un pedal perd l'equilibri. Tampoc ajuda la roda de davant que no la puc mantenir dins de la rodera.

Quasi baix de tot queda menys neu i ja puc anar un poc millor. Una vegada al Mas del Alborets continue per la via fins el poble. Ha estat divertit tot i que costava pedalejar.
Les fotos de la ruta. https://www.facebook.com/rafel.vidaltipotane/media_set?set=a.10154748044081138.1073741886.560231137&type=1
 Ací el vídeo. https://youtu.be/LiqTSCL6Nfk El perfil de la ruta.

12/1/17

Una rulaeta

Este matí he eixit a pegar una volteta. Baixe pel Port i pel Camí de la Palla cap a Novetlè. Continue pel Camí La Bola cap a Xàtiva. Una vegada allí vaig a pujar els escalons de darrere de l'Ermita de Sant Josep. Es la primera vegada que els puge tots..... bueeeeeeeeeeeeeeeno..... vaaaaaaaaaaaale.... he pujat uns quants pel costat de l'escaló, però es la primera vegada que arribe dalt sense parar.

Baixe cap a les muralles i continue pel Camí de Sant Antoni. Continue cap a les Arcades d'Alboi, la Cova Negra i el Molí de Guarner. Estan reparant el pont, de moment pedres i terra però es pot passar.

Continue cap a Bellús i per la Casa Roja cap al Camí del Corral Vell fins al Camí de la Garrofera i arribar al poble amb 34 km mes. Continuem sumant. El perfil de la ruta.

11/1/17

Començant a córrer per enésima vegada

Ja fa temps que porte anant a un físic que està tractant-me el problema a la cama i el peu. Em va donar una pauta per començar a córrer. Primer anat augmentant el temps progresivament. Després mantenint distància anar augmentant el ritme. I ara alternant distància i ritme.
Ahir volia eixir a córrer però quan em vaig alçar estava plovent i no vaig eixir, hui he anat a donar sang..... i no m'han deixat donar per tindre les pulsacions baixetes. Primer 44, m'ha tornat a mesurar les pulsacions i 40..... i m'ha dit que no podia donar. Això es senyal de que comence a agarrar un mínim de forma física, encara que també em sap mal no poder donar.
Per tant, he anat a casa, m'he canviat, i he eixit a córrer un poc. Hui distancia curta a ritme moderat. He anat caminant fins arribar dalt de Viart i en eixe moment he començat a córrer per la via de servei que va paral·lela a la carretera. Baixe cap a l'Ecoparc i puge cap a casa. Al final he fet 5'3 km en un temps de 29'22. Això es a un ritme de 5'32. Feia prous dies que no havia eixit i no he volgut apretar mes.
Segons com evolucione la cosa d'ací a l'estiu, vorer si puc continuar corrent al mateix ritme que abans de l'accident, reduir ritme i/o repeticions o deixar totalment de córrer. Per mi que no siga.

9/1/17

Foguera Canals

Ja fa molts anys que he volgut anar a vorer la Foguera de Canals, però entre unes coses i altres mai he pogut anar. Hui, per fi, s'han alineat els astres i he pogut anar.
Deixe a les xiquetes a escola, em canvie i comence a pedalejar. Al cotxe m'ha marcat 3ºC mentre tornava a casa. Realment fa frescor, sobretot al baixar el Port de l'Olleria. Pel Camí la Palla, les mostres de la gelada son ben evidents. Em desvie pel Polígon de Novetlè i arribe a Vallés, així vaig allargant un poc la volta i fer mes quilòmetres. Continue pel Camí del Molí de Santandreu i arribe a la Granja de la Costera. Continue pel Camí de la Llosa.
Una vegada arribe a la carretera i el poble està a pocs metres (la Llosa de Ranes) pare. Pegue un mos i em lleve el talla-vents. Ja no fa fred. Continue per un camí paral·lel a la carretera fins arribar a Rotglà i Corberà. Torne a agarrar el Camí de la Llosa, però tornant cap a la Granja. Novament pel Camí del Molí de Santandreu fins Vallés. 
Faig un tros de carretera fins arribar a Cerdà i per un camí fins Aiacor. Als pocs metres ja estic a Canals i vaig a buscar l'esglesia on estan muntant la Foguera.

Es la primera vegada que la veig, menuda muntonà de llenya que tenen. Ara només falta que puga vindre un any per vorer com la cremen. Continue per l'antiga carretera per pujar el Port de l'Olleria. Baixe per La Gaveta, Caputxins i a casa.... deixar la bici i anar a escola a per les xiquetes.
He fet una marató. 42 km de rallyman pa la saca. El perfil de la ruta.

8/1/17

Tavernes de la Valldigna

Hui li ha tocat el torn a la moto. Un poc passades les 9'00 es posem en marxa. Baixem cap a Montaverner i comença la boira..... molta boira.... fins arribar a Castelló de Rugat. Parem a Real de Gandia per reagrupar-se. Un havia parat per a desenpanyar-se les ulleres.
Continuem pujant el Port de Barx. Baixem cap a Simat. La carretera està molt banyada, hi han molt de ciclistes i un Smart que va com si portara un tràiler, per la qual cosa, anem espaiet. Passem per davant del Monestir i continuem cap a Tavernes. Anàvem fins Cullera però es quedem ací perquè ja es hora d'esmorzar. Eixint tard no es pot anar lluny i tens que quedar-te prop.
Després de l'esmorzar continuem cap a Xeraco i Gandia. Ens desviem cap a Benicolet, Llutxent, Quatretonda, Genovés, Bellús i en Alfarrasí ens separem.
Els altres continuen però jo vaig cap a casa per arribar prompte, 150'0 km justets.


6/1/17

Reis La Canyada

Hui he anat cap a Bocairent per anar a vorer els Reis de la Canyada, però no hi havia ningú del club. Bé.... Anem allà que ací ja estem.
Puge pel polígon cap al Camí de Banyeres i passe per l'Ermita de Sant Antoni de Dalt. Creue a l'altre costat de la carretera i continue cap amunt pel Camí de Beneixama. Arribant a Banyeres hi ha un poc de boira.

Una vegada a Beneixama, per evitar un tros de carretera puge pel Camí del Forseguer i baixe pel Barranc de Caparrós per agarrar el Camí de Cabdet que ja em porta fins la Canyada. Per ací hi ha un poc mes de boira i fa mes frescor. Vaig al bar que anem tots els anys però no em deixen que pose la bici a la porta del bar com tots els anys..... no problemo.... me'n vaig a un altre bar a esmorzar. Recordeu.... si aneu en bici a La Canyada no pareu a esmorzar al bar que hi ha al costat de l'Ajuntament, aneu a un altre. L'entrepà de vaca amb formatge no estava gens malament.

Una vegada recuperades les forces perquè he pujat "rapidet" vaig a vorer l'espectacle, pareix que enguany estan de celebració.

Els Reis Mags.

 Quan acaba eixa actuació, tota la comitiva i espectadors es desplacen a un altre lloc. Salude a Pablo i Juan que estan gravant l'acte. M'espere a que se'n vagen tots.

Continue però com hi ha tanta boira i fa frescor decidisc tornar ja. Eixe moment l'aprofite per xarrar amb els dos companys que he saludat abans. Estan agarrant posicions per a la pròxima actuació, després continue i pare a un altre escenari.

Només eixir del poble veig un altre ciclista i anem junts pel Camí de Sant Bartolomé. Este pega un poc mes de volta fins arribar al Camp de Mirra. L'altre xic venia de Villena i volia arribar fins ací però com li he dit que a Beneixama havia vist un cartell de Villena 14 decidix continuar un poc mes per allargar la volta. Continuem junts pel Camí del Camp fins arribar a Beneixama. Allí ens acomiadem i jo continue pel Camí dels Molins fins El Salse.
Allí agarre la via verda que em porta fins banyeres. Continue per la via fins arribar a l'Ermita de Sant Antoni i pel mateix camí que he vingut cap abaix fins arribar a l'Estació de Bocairent i a ca els meus pares.
Llevat del tram que he fet amb el xic de Villena, la resta tant de pujada com de baixada he intentat anar a bon ritme. No ha estat gens malament la volta de quasi 55 km rapidets, encara que si haguera anat amb els de Bocairent ho haguérem fet mes rapits.
El perfil de la ruta. 

5/1/17

Morro Gros - Dh Castalla

Ahir vaig anar de ruta amb Carlos, i clar.... una vegada lliges una de les seues cróniques.... només queda esperar a que ELL la faça per a copiar-la i pegar-la.

Hay una máxima en la vida que claramente se comprueba en el MTB, quien algo quiere algo le cuesta. Si te gusta el rally y quieres ponerte en forma, a entrenar; si quieres hacer buenas bajadas, primero hay que subirlas….aunque quizá esto último vaya cambiando si comienzan a proliferar las bicis eléctricas, gran idea para gente con lesiones o de cierta edad, no tanto para los que no se quieren cansar.
Pues como Rafa y yo todavía somos de la vieja escuela, seguimos ganándonos las trialeras con el sudor de nuestra frente y teniendo ya muy próximo un rutonazo por Aitana, física y técnicamente duro, pues tenemos que ir preparándonos.
Avisado de lo exigente del “Aitanazo”, Rafa rápidamente se puso a entrenar. Una ardua y muy sacrificada tarea, que le llevó a viajar tres días a Ainsa a empacharse de trialerones y, no siendo suficiente, al volver se fue al Montcabrer, se hinchó de sendas en Beneixama…..así es la implicación y sacrificio de bocairentino, un esforzado del MTB.
Y cuando me dijo que, en su próximo “sacrificio”, haría el Morro Gros y el DH de Castalla, no pude más, mi profunda amistad con él me impedía dejarlo solo ante tanta penuria y, sin dudarlo un solo momento, me ofrecí a acompañarlo. No me den las gracias, no las merezco, si eso presenten mi candidatura al Nobel de la Paz, me conformaré con ello…
Y a las ocho, y en Castalla, nos encontramos los dos esta mañana, con fresquito pero, bueno, nada exagerado, no tanto como el gélido viento que soplaba y que animaba a comenzar pronto para entrar en calor.
Y muy rápidamente lo hicimos porque empezamos a subir, y fuerte, desde el mismo comienzo, afortunadamente por pista ciclable pero que se va dejando notar a base de bien. Fueron unos 3.5 kms que dejaron el frío allá a lo lejos.
Y el sudor comenzó a correr a chorros en cuanto realizamos giro a la izquierda para encarar los seiscientos metros de pista rotísima y muy empinada que nos llevaría a lo más alto del Morro Gros.
Pero lo peor no era la pendiente, sino que las piedras estaban mojadas y no tenían ningún grip, por lo que, en lugar de buscar las losas para tener agarre, había que esquivarlas como un endurero las lycras.
A duras penas llegué a la primera curva, unos doscientos metros, a partir de ahí fue una sucesión de arreones cortos que me fue desfondando, por lo que la última recta la hice caminando, ya con Rafa a mi lado.
Pero el esfuerzo tuvo su recompensa, una senda de auténtica montaña y casi dos kilómetros de longitud que nos recuperó del esfuerzo, chulísima…..era aquella por la que Octavio nos emplazó este verano a buscar la “asclabicis”, aunque no llegué a ver la entrada.
Y quedaba lo mejor, porque llegamos al mega-mojón que inicia la bajada al Morro Gros, donde nos calzamos las protes e hicimos la foto junto al cráneo del último arruí que pasó por allí o del último biker con mujer desenfadada que realizó la bajada….no acabé de saber si era un aviso para que se lleve precaución en el descenso o un aviso hacía lo que aprovecha alguna esposa mientras salimos en bici, espero que fuera lo primero…

La bajada del Morro Gros tiene una primera parte empinada, similar a otras trialeras de la comarca, alcanzando pronto la parte más técnica para mí, en la que se suaviza la pendiente pero comienzas a realizar pasos entre rocas y árboles bastante técnicos, me gusta mucho esta parte y solo puse pie a tierra al final, cuando te encuentras un escalonazo en alto para entrar en el último y más emocionante tramo.
Y es que la pendiente se vuelve absurda sobre una losa de piedra tremenda, donde apenas se encuentra trazada y que va arrancando “yijas” a raudales. Un auténtico disfrute, no he hecho nada igual nunca, lo que más se le parece es el Castellar de Alcoy pero mucho más empinado y largo, digamos que aquello es como un Mini-Morro Gros.



Una vez abajo, con un subidón de narices y varias fotos en el zurrón, seguimos a la izquierda, buscando pasar junto a la casa con los toboganes, también divertidísimos y que pasé con más cuidado que la última vez, donde pegué una empuntada estratosférica que no dio conmigo en el suelo de puro milagro.
Pasamos al otro lado de la carretera, buscando la casa derruida pero, justo antes de llegar, cogemos senda a la izquierda que resulta inédita para mi, veremos qué resulta….
Pues resultó ser una senda espectacular que va por encima del barranc del Badallet y que trascurre junto a una estrecha acequia de agua, que venía llena e incluso desbordaba en algún punto gracias a las últimas lluvias. Preciosa.

En un momento dado, giramos a la derecha para atravesar el barranco por una losa chulísima, dejando a nuestra izquierda un subidón tremendo al Frare, por el que iban unos senderistas y espero no sea por ahí por donde suelen subir los roteros y vaya tela si lo bajan….
Nosotros salimos a una senda más amplia que sale a la carretera justo al otro lado donde desembocan los “buggies”, habiendo llegado al mismo sitio pero por itinerario inédito. Otra senda a la saca.
Cogemos un poquito de asfalto pero al llegar al cruce de Rabosa con el Xorret, en lugar de seguir por carretera a Rabosa, seguimos recto por unos bancales que te dejan en una casa que bordeas para acabar en un rampón tremendo que te saca a la pista que lleva a la ermita. Me fue imposible completarlo y me dio mucha rabia porque me faltó muy poco, eso sí, pude volver a montar y completarlo, dejando a Rafa solo en su caminar.
Remontamos la pista tranquilamente, puesto que se cicla en suave ascenso muy llevadero hasta el cruce en el que giramos a la derecha para buscar la Rabosa a través de un primer tramo empinado y roto, muy divertido, para terminar con los famosos Clavos de Cristo roteros, que te dejan en el bar exultante de emoción. Segunda gran trialera del día.

Llegamos con ansia de almuerzo de categoría, con hambre de embutido, panceta, huevos y carne a la brasa, alimento típicamente dietético incluido en todas las listas de alimentos hipocalóricos e hipocolesteromiantes, quédense tranquilos que ya busqué el vocablo en internet…
El problema fue llegar a un fantástico merendero, con unas vistas preciosas y darnos con la puerta en las narices, el bar está cerrado, qué putada…..nunca hubo bikers más tristes que nosotros ni estampa más terrible que sentarse en el maravilloso merendero disfrutando de dos lánguidas barritas energéticas regadas con isotónica chupada de los camels, qué crueldad, nadie merece semejante maltrato, hasta en Guantánamo tienen más compasión de los reos…

Si en algo podemos agradecer dicha desilusión es en el arranque de la ruta que, tras un kilómetro de carretera realizaba giro a la derecha para coger un subidón que hubiera hecho saltar por los aires todo el colesterol previamente tomado, literalmente.
Al llevar solo barritas, la subida se hizo dura, mucho, pero los estómagos aguantaron. Hay un primer tramo más largo que te lleva a una caseta de vigilancia, a la que subimos a fotearnos para continuar con dos ramponazos más, cortos pero tremendos y técnicos que pasé montado sin todavía explicarme cómo….si repito cien veces no me vuelve a salir. Rallymán me llamó Rafa mientras reía, merecido lo tenía, pero puntualicé, endurallyman!!! Un respeto, por favor...
Ya pensando que venía la bajada, me preparé para ello y me dejé caer, con la triste sorpresa de encontrarme otro rampón tras curva de izquierdas que me cogió con el paso cambiado y me obligó a subir a pie, cagonlamar, con lo que había ido pasando hasta entonces….a la próxima no se escapa.
Este último tirón que te deja junto a un pirulo blanco, es el preludio de la bajada definitiva, muy cortita y que te vuelve a dejar en el cruce de la pista desde donde fuimos hacia Rabosa.
En este caso seguimos la pista hacia la ermita, justo por el tramo más empinado y roto de la misma pero que se sube bien, pasando junto a la entrada a Nazarenos (ainnsss), para llegar arriba y coger la senda que baja a la ermita de Catí, por la que pasamos rápidamente hasta llegar al rellano de abajo, desde donde iniciamos el camino hacia el hotel del Xorret.
Allí se llega fácilmente por pista, donde nos hacemos las consabidas fotos en la estatua del “Chava” Jiménez, rememorando su victoria en la primera llegada de la Vuelta Ciclista a España al lugar, para afrontar un nuevo tramo duro, la subida a los depósitos.

La subida más “cómoda” se realiza por el asfalto pero con la alergia que nos da, lo evitamos al máximo por una pista paralela que, en varios tramos, coge una pendiente fortísima que nos obligó a cogerla con tranquilidad.
Pasamos junto a unas casas rurales y, tras otro rampón hormigonado, salimos a la carretera por donde acabamos de llegar a los depósitos y sale la senda que te lleva al Despenyador.
Aquí la emoción empieza a invadirnos mientras nos ponemos las protes porque llega el último plato fuerte del día, el DH de Castalla, inédito para mí. Le pregunto a Rafa y apenas lo recuerda, no sé si por el tiempo transcurrido, más de tres años, o por el stress postraumático que le supuso pasar la primera vez.
La bajada es muy larga, unos dos kilómetros y medio, y consta de dos puntos culminantes, el principio y el final. Tras unos primeros metros sencillos, te encuentras de repente con una losa de roca repleta de agujeros y muy empinada que te deja con los ojos como platos mientras buscas desesperadamente la trazada buena por donde poder pasar antes de encararla.
Afortunadamente la encontré y completé el tramo, no quedando Rafa muy tranquilo mientras me decía que llevara cuidado. Inmediatamente después viene un buen escalón con entrada muy estrecha en el que decidí bajarme, siguiendo con la máxima de que, en cuanto superas algo complicado, la caída viene después, al relajarnos y bajar la guardia. Ya lo sé para la próxima y no se volverá a escapar. No es complicado.
A partir de ahí, la trialera tiene buen piso pero con bastante pendiente y salpicada de continuas rocas y alguna raíz, que va machando los brazos mientras aguantas los baches y aprietas los frenos para no lanzarte hacia lo incontrolable.

Entorno al 60-70 % de la bajada, noto los brazos cansados y pienso en lo justo que debe andar Rafa puesto que tras el accidente ha recuperado muchísima fuerza pero todavía le falta un pelín para llegar al máximo, con un par de bajadas más como esta, seguro que la recupera. Me detengo y preparo para fotear mientras pasan dos centellas montadas en bicis de enduro que no me dan tiempo ni a pestañear, pues no nos falta para llegar a ese nivel…
Poco después aparece Rafa, que se gana mi foto y un pequeño respiro en sus agotados brazos mientras comentamos lo divertido de la bajada. Retomamos la marcha, empinada pero ciclable hasta que llegamos al tramo final, donde la pendiente se vuelve muy bestia, hay varias curvas cerradas y escalones. En ningún momento me llego a bajar pero sí tuve que soltar un pie y apoyarlo más de una vez en el suelo….no tengo nada claro que lo pueda bajar del tirón a la próxima...
Salimos a pista sencilla que abandonamos rápidamente por otra con mucha piedra y con nueva bajada a nuestra derecha que abandonamos a la izquierda para coger el esbozo de una senda cuya entrada nos pasamos inicialmente.
Una vez dentro comprobamos que por allí ya no pasa nadie, ni los senderistas, puesto que comienzas a ver pinitos en mitad de lo que quizá fuera anteriormente una senda. Estuvo divertido el tramo de exploración pero, en lugar de casco, la próxima vez nos pondremos salacot. En algún momento pensé que nos encontraríamos con el doctor Livingstone o con una piara de jabalís preguntándonos por donde se baja a Castalla, mapa en mano, pezuña en su caso….
Tras este entretenido trecho, salimos a la carretera que nos baja a Castalla, donde llegamos a los coches y nos despedimos hasta muy pronto, poniendo fin a un rutón de auténtica categoría especial. Aitana nos espera pero bien entrenados que quien algo quiere un montón de buenas trialeras le cuesta, duro el sacrificio el nuestro…


2/1/17

Embalse del Cenajo

Hui he eixit a pegar una volta amb la moto, crec que he triat el dia de mes fred que podia triar. Vaig vorer unes fotos a un grup de facebook.... i cap allí que he anat.
Quan he eixit no feia massa fred, uns 3ºC. Però quan he pujat el Port d'Almansa la temperatura comença a baixar fins els -1ºC. A eixa temperatura els punys calefactables ni es noten. Arribe a Almansa i em desvie cap a Montealegre del Castillo.
Arribant a Fuente-Alamo la temperatura ha pujat un poc 2ºC i els punys si que es noten. Bona compra si senyor. Em desvie cap a Tobarra, Hellín y de seguida cap a l'Embalse del Cenajo.

Comol???? Una senyal d'Stop a l'entrada del tunel???

 Doncs si.... als pocs metres d'entrar al tunel hi ha una senyal d'Stop perquè hi ha un encreuament.

Spain is different!!!!! Des de l'altre costat

Una vegada estic fora del tunel volia continuar la carretera però el gps no em marcava cap gasolinera. Passen uns ciclistes i els pregunte on està la gasolinera mes propera. Tinc per a uns 50 km i ells em diuen que tinc que tornar cap arrere i no està a mes de 20.
Tenint en conter..... l'hora que es, la gasolina que em queda i el fretorro que fa.... desfaig el camí que he fet anat cap a Isso.... reposte, esmorze i torne a casa. L'esmorzar molt bé.

Continue cap a Albatana, Ontur i per la mateixa carretera de Montealegre que he vingut cap Almansa. Ara la temperatura es molt millor, 6ºC son una altra cosa. I una vegada baixat el Port d'Almansa i trobar-me amb uns càlids 12ºC es una altra cosa. Al final351 km i a bona hora en casa.

1/1/17

Primera de l'any

Hui primera eixida en bici de l'any.... tot a zero.

Objectius d'enguany???? Eixir en bici mes que l'any passat. No crec que siga massa difícil perquè vaig eixir poc. Aprofitem el temps de vacances. He eixit tard després de gitar-me anit tard i entre pitos i flautes he eixit a les 10'50. No tinc massa temps així que ruta senzilla. Per l'Assagador de Bellús cap a El Salido, comença la boira.

Per Bellús ja tinc boira però pareix que està  alçant-se. Continue pel Camí de Guadassequies cap a l'Embassament, foto a la vora de l'aigua.

Continue cap al polígon de Guadassequies i pel Camí de la Foieta cap amunt fins arribar al Camí de la Garrofera i arribar al poble. No ha arribat a 20 km però estic cansat de les rutes de Montcabrer i Beneixama. Així que rodar un poc suaument i prou.