22/10/16

Conill espatarrat

Hui ruta ciclo-gastronòmica amb la gent del Club Ciclista Bocairent. Una imatge val mes que mil paraules.

El dia amaneix clar a Bocairent. Baixem per la via i arribant a Alfafara comença la boira.

Quelo punxa i jo em quede amb ell, reprenc la marxa i passat el Mas del Batle agarre al grup. Continuem pujant cap al Pla dels Carros i baixem per la Senda dels Enginyers.

Este tram molt xulo amb la boira.

Una vegada a l'antiga carretera es reagrupem. Continuem pel Barranc del Naixement, el Molí de Martinez i per la carretera fins Atzeneta. Continuem per la Senda de la Nevera fins eixir a la pista forestal fins arribar a la creu.

Fantàstiques vistes, hui la boira regalava moltes instantànies espectaculars.

Uns quants baixen per la senda de les fonts, jo continue pujant cap amunt amb uns quants mes..... molta pujada. La majoria de gent baixa per la Senda del Margalló, jo baixe per la Senda de la Gota.

Empalme amb la senda per la que venen els altres i continuem. Una vegada baix es reagrupem per baixar a Beniarrés i pel Camí dels Ginestars fins arribar a Gaianes. Deixem les bicis a la cotxera del bar. Que xulà!!!!!

Sobre les 12'30 s'asemtem a la taula que ja està preparada.

De seguida trauen el dinar.

També han tret algo de pollastre. Érem 21 i deurien d¡haver tret algun altre conill o pollastre perquè uns quants ens hem quedat amb fam i ens hem demanat uns entrepans per a repartir-los.

Després el postre..... i els "cafeses"

Ací hi han diners.....

Una foto de tot el grup a l'eixida del bar.

Son les 15'00 hores.... mes de tres hores parats es molt de temps i després a mi em costa molt arrancar. Continuem pel Camí de la Via. Quan arribem al pont que creua l'autovia, en lloc de continuar pel lloc de costum anem pel Camí d'Alcoi fins Cetla de Nunyez i de seguida per una senda nova. La que va paral·lela pel Riu Agres fins arribar a la Font del Baladre.
Creuem la carretera i eixim a la via fins arribar al poble. A mi personalment me se ha fet llarg. Han sigut 64 km. Estic acostumat a anar soles i quan vaig en gent no puc seguir el ritme, tampoc estic eixint molt i es nota.
Sempre es un plaer eixir amb esta gent.... bones rutes, bona companyia i millor menjar. El perfil de la ruta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada