Primer vaig cap al carril bici i baixe cap a Montaverner i després cap a Otos. Creue el Riu Missena i comença la pujada cap a Otos pel Barranc de la Marjal. En arribar al poble pare per a llevar-me roba, està començant a fer calor i encara es prompte.
Continue pujant pel Camí de la Serra. Després em desvie per la senda que puja la Lloma dels Pins. Pare per a fer una foto.
De seguida comencen a baixar uns corredors, però el que m'ha molestat ha sigut un altre ciclista que no ha parat i m'ha pegat en el manillar a la ma. Este es el tipus de gent que després ens fa mala fama a tots els ciclistes. Li he dit que al meu poble te preferència el que puja i m'ha dit que no sabia eixa lliçó.... pues ves estudiant ves, abans de que li faces mal a algú. Per sort els altres ciclistes que baixaven si que han parat i inclús m'han dit que eren ells els que tenien que parar. Espere que després li hagen dit al seu companyer.
Continue pujant, he tingut que parar a un parell de revoltes perquè encara em falta un poc d'equilibri i força per a poder fer la traçada correcta i crec que també un poc de confiança. Els altres corredors han baixat quan estava per la part que no es ciclable per tant no m'han molestat gens.
Una vista de La Vall amb uns corredors baixant.
Arribe a la Font Freda, ací hi havia un avituallament per als corredors. Eren els organitzadors de la Mitja Marató de Muntanya de Carricola. També m'han ofert del que tenien allí però sols he agarrat un got de beguda isotònica, que amb les barretes de la motxilla han sigut el meu esmorzar.
Continue per la pista fins on comença la baixada. Em pose les proteccions i comence a baixar.
Portava 13 mesos sense fer una trialera. He escollit esta perquè el principi es una senda neta sense pedres i quasi sense pendent.... ideal per anar agarrant confiança. Una vegada a la Font dels Guardes ve el canvi de torn, cada vegada hi han un poc mes de pedres.
Després torna ha haver un tram de senda sense pedres i molt bonic, però esta vegada amb prou de pendent, encara que a la foto no s'aprecia.
Arribe al Rafol de Salem, em lleve les protes i em canvie la camiseta per una de mànega curta, cada vegada fa mes calor. He baixat espaiet perquè tenia un poc de por de caure. En arribar baix he notat un poc de mal al genoll, he forçat un poc en la pujada i en la baixada tot i no ser pedregosa i anar espaiet pareix que m'he ressentit un poc. Encara em falta prou per estar com estava abans de l'accident.
Continue per la via de servei fins passar Montaverner i pel carril bici fins arribar al poble. La pujada cap a la Font Freda m'ha costat un poc però no he notat el mal al genoll fins meitat baixada, continuarem i a vorer que passa.
El perfil de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada