24/12/13

Onil per Tr Massapà

Hui un altre super-rutó de la ma de Pedro. Havíem quedat a les 7'00 a Cocentaina per anar fins l'Ermita de Polop (al encreuament de la carretera Alcoi-Ibi-Banyeres) per començar la ruta cap a Onil. Sort que feia millor temperatura allí.


Comencem per un camí que passa pel costat de varis masos i on Pedro volia escombrar un pi amb el cap. Fem un tros de carretera i de seguida es desviem per a fer una lleu pujada i la primera baixada del dia, curta però amb un final de traca.
Remuntem per la carretera de les Penyes Roges i es tornem a desviar per una altra senda, primer hi ha que empentar però després ja es ciclable. Eixim a un camí per el que ja vam passar l'altra vegada i comencem a pujar mes seriament encara fins arribar al cim.

No.... no es una foto artística ni retocada.... es que la càmera de fotos està morint-se. Ens posem les protes i Tr Massapà cap abaix. Rock'n'roooooooooooooooooooool. Arribem a les afores del poble però Pedro ens te una sorpresa reservada..... la Tr de la Diarrea.... per les cagueroles que m'han agarrat..... MAAAAAAMA CACA!!!!! L'he fet pràcticament tota a peu, sobretot el final amb una pendent descomunal... massa tècnica per a mi. Directes al bar per esmorzar.

Sense comentaris jajajajajajaja

L'entrepà de la casa està per a xuplar-se els dits.... mai millor dit.

No hi ha res com fer una bona ruta amb bona gent per a passar-ho be.

Fins i tot hem tingut que firmar el contracte de confidencialitat de la ruta.

 Una vegada fet l'àpat comencem a pedalejar de nou. Passem per la zona d'oci de la Casa Tàpena i de seguida a pujar, primer per camí, després per senda i passats els 1.000 metres d'alçada a empentar la bici.

Les vistes son tan espectaculars que fins i tot hi ha una butaca per a seure a contemplar-les

 Pugem un poc mes fins arribar al cim i de nou Tr cap abaix. La primera meitat es xunga xunga xunga, massa tècnica per a mi però la segona meitat ja es orgàsmica.... quina baixada mes xula rock'n'rooooooool.
Una vegada baix fem un tros de carretera i de seguida noves sendes, unes de baixada i altres de pujada però totes rapides i divertides fins arribar novament a la carretera i l'Ermita de Polop on tenim els cotxes.

Ruta sensacional, amb baixades mes tècniques per als mes avesats, altres mes normals per als globeros com jo i fàcils per a tots. Les pujades no son mortals llevat de la que hi ha que empentar un tros. No hi ha cap dubte que tots hem disfrutat. El perfil de la ruta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada