¡Recomienda este blog!

5/9/10

VUELTA CICLISTA A ESPAÑA.Xorret de Catí

Ahir vaig anar a vore el que està convertint-se en un clàssic de La Vuelta, l'etapa de Xorret de Catí.

Vam quedar a Elda uns quants del foro, al mateix lloc de l'any passat, com l'etapa eixia des de Villena i anava cap a Biar volia passar prompte per a que no em pararen, el cas es que quan vaig arribar a Villena vaig pensar en parar i vore l'eixida, si haguera dut la bici dins del cotxe si que ho haguera fet, però al dur-la al portabicis no vaig parar.
Vaig arribar al lloc d'encontre amb mes de mitja hora, aixina que fins a les 13'00 que havíem quedat no va començar a arribar la gent.


Després de les salutacions i les presentacions vam eixir, eren les 13'30 i feia prou de calor quan vam començar a pujar, ens va passar un amb bici i els rallymans de JR i Skull es van picar.... Josebri i jo vam tirar darrere però jo els vaig deixar enseguida ja que vaig vore que la cosa anava molt seria. A partir d'ací vaig començar el que seria el meu calvari, el tornillo del sillí tenia l'arandel·la garsada i no apretava aixina que si em sentava s'empinava i tenia que anar sentat a la punta.

Vam arribar a l'hotel i després de fer-se la foto de rigor vam anar a linea de meta.

Enguany no repartien gelats aixina que vam anar a fer-se un refresquet al bar. Ja eren les 15'30, feia molta calor i encara no havíem trobat lloc on aposentar-se. Al mateix lloc on vam estar l'any passat es vam tornar a posar i vam dinar, ja eren les 16'15.

A partir d'este moment va vindre un poc de desconcert, ja que vam baixar d'on estàvem per a després de pegar unes voltes buscant lloc vam tornar al mateix lloc on havíem estat des d'un principi i que va ser on els vam tornar a vore passar.

El primer escapat en passar va ser Moncutie, que a la postre va ser el guanyador. Les cares d'esforç demostren la dificultat del terreny.




Encara que alguns pareixia que venien de vacances.


Una volta que van passar tots els corredors i la caravana, vam començar a baixar mesclant-nos entre els ciclistes, pel meu costat van passar els germans sleck, Freire o Gilbert entre d'altres que no conec. Després es vam desviar, com no cap amunt.... menuda pujada mes dura i amb pedres soltes que es vam arrear. De seguida vam fer una baixadeta molt xula, una senda fàcil de la qual no vaig poder disfrutar com els altres ja que els problemes amb el sillí ara ja eren una autèntica tortura, tenia que anar plantat o sentat a la punta, cosa que em dificultava el tindre que pedalejar.

Una volta al parking del Centre Comercial ràpidament vaig anar a carregar el cotxe, ja que estava fent-se tard. Em vaig despedir amb preses, m'haguera agradat fer-me un refresquet i poder parlar amb la gent i comentar el bon dia que havíem passat, però tenia que arribar a temps de vore la festa per a no xamuscar el bonobici. Vaig arribar a casa i em vaig dutxar i corrent a vore l'entrada, ja eren les 20'30.

El perfil de la ruta

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada