28/6/10

KDD Xàtiva

Ahir vaig eixir a pegar una volta amb la bici. Vaig anar a una kedada que es va organitzar a Xàtiva, resulta molt interessant perquè sempre aprens coses noves.

Vaig eixir des de casa amb la bici, i vaig encertar, encara que fins arribar a la plaça de Bous el ritme va ser molt alt perquè no em donava temps d'arribar a l'hora.

Quan estava allí van aplegar els dos últims, érem 6, no molt nombrosa però cap problema. Vam eixir per carretera direcció Genovés i d'allí pel camí que tornem de Pla de Corrals, de seguida desviant-nos, a partir d' este moment ja era nou per a mi el recorregut. Hi havien unes pujades prou fortes, de fet ens va donar un esglai Ramon, l'organitzador de la ruta, però ràpidament vam continuar.

Després de passar per una sendeta on es vam arrapar un poc, vam eixir a la pista que du fins a Pla de Corrals, però nosaltres es vam desviar cap a la dreta en direcció Quatretonda. Feia molt de temps que no passava per ací i vaig vore una gran quantitat de caminets senyalats i que no conec, de fet em vaig enterar ahir que eixe camí discorre pel Barranc de l'aigua.


Quan ja estàvem dalt es vam separar, Aris i el seu germà tenien que tornar, aixina que Javi i David els van acompanyar i Ramon em va dur per a que fera la Trialera de l'anglés que no coneixia. Es una trialera curta, sense escalons ni dificultats però si molt rapida i divertida, va merèixer la pena, una llàstima que els altres no vingueren.


Ací vaig tindre un problemeta amb el seient i vaig anar des de Quatretonda fins a Bellús patint, ja era molt tard i vaig tindre que cridar a la dona per a que vinguera a arreplegar-me ja que tenia que anar a treballar i si haguera tornat amb la bici haguera fet tard.

De totes maneres em van eixir mes de 50 km. La conclusió es que va ser una bona ruta, encara que un poc dura i ademés vaig vore molt de caminet per a investigar, sobretot una senda que em va recomanar Ramon i que tinc marcada en roig al calendari.

El perfil de la ruta.

24/6/10

Corral de Poldo

Ahir vaig eixir a pegar una volteta amb la bici..... i que volteta.... només 55km, de fet he superat els 1000km enguany just un mes abans que l'any passat.

Ja que havia llegit que la trialera final de la marxa de Castelló havia sigut tan dura i el meu germà meu va dir també, vaig anar a vore.
Vaig eixir sobre les 17'30 i feia molta calor, em vaig encaminar cap a Otos i per la sendeta vaig pujar a la pista que ve de la Font Freda, estalviant-me prou km..... menys mal.... menuda suada que vaig pegar al pujar.





Després d'una lleu baixada, encara tenia que pujar tot açò, i l'aigua que em quedava estava bollint.




Aquest es l'avís abans de començar a baixar la trialera.


Fenomenal vista del Benicadell.

La baixada està prou bé, te uns escalons accessibles, però també en te un parell que no em vaig atrevir a tirar-li, amb unes vistes genials dels dos costats de la serra incloent el Montduver. Però "tampoco era tan fiero el lobo como lo pintaban", que va haver gent que la va baixar tota a peu em pareix una barbaritat.

Quan vaig arribar a Castelló de Rugat ja eren mes de les 21'00, estava cansat, amb l'aigua calenta i sense vore un bar on m'haguera fet un refresc molt a gust, aixina que vaig procurar tornar prou rapit, estava tan cansat que l'aigua ja no em pareixia tan calenta. Quan estava arribant al poble ja era de nit i la dona cridant-me perquè li estranyava que tornara tan tard, i si que vaig arribar prou tard de fet me se van fer les 22'15.

El perfil de la ruta.

20/6/10

Variant Enginyers

Hui he anat a vore quina volta anaven a fer la gent del poble. A que no sabeu quina era???? Noooooooooooo???? ENGINYERS!!!!! 5 de 5.

El cas es que com era per vore una variant he anat. Al principi ha sigut aburridiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisima i monotoniiiiiiiiiiiisima.... 18 km d'"agsfalt" la típica rallymanada. Clar el guia era Miquel el de Salem i no podia ser altra cosa que light jajajajaja.

Des de l'Olleria fins a Agullent la ruta no te res que recomanar, a partir d'ahí hem començat a pujar primer per una costera prou empinada de formigó i de seguida ha vingut la Senda dels Enginyers que no defrauda mai.



Una volta hem arribat a l'Alt del Torrater ens hem separat, tres han continuat direcció Ontinyent per a esmorzar i Toni i jo ens hem tornat cap a casa, ja que ell tenia que tornar prompte i jo volia vore les carreres de motos. Així que ens hem dirigit cap a la Font del Patge i cap al poble pel lloc de costum.


De 47 km de la ruta mes del 80% han sigut d'"agsfalt", per lo tant si no la faig un dia d'eixos que plou no crec que la repetisca.
El perfil de la ruta.

19/6/10

Investiganda Quintanera

Ahir vaig eixir a pegar una volteta d'investiganda.

Algun dia m'atreviré a baixar per ací???? tindré que provar-ho un dia d'estos.


Vaig anar a investigar el camí que hi ha quan baixes la trialera de les gasolineres, la veritat es que no te ningun secret, la sorpresa es on aboca...... a la senda dels palets que dona a La Quintana. Pensava que donaria per allí, però no sabia on exactament.

Una volta baix de tot i abans de començar la pujada cap als bancals de tarongers vaig vore una sendeta.... osti.... mes investiganda.

Vaig anar a vore on donava i no tens de desperdici......



i lo millor de tot es que dona enfront del Mas Quintana, la veritat es que esta variant m'agrada mes que la que veníem fent, almenys des de l'incendi del 2005 ja no es el mateix passar per ací i esta part nova encara està molt verda.

Després des de La Font Quintana i el Merendero Pedro cap a la Senda de la Cova Negra i pel Mas del Salido cap a casa.

El perfil de la ruta.

14/6/10

Trialera Foia Redona

Hui he eixit a fer una ruteta ja que este cap de setmana no he pogut. M'ha sorprés vore aquest mural.

He anat a fer part de la volta de la Marxa d'Aielo per a poder baixar la trialera de la Foia redona.

Primer he pujat a l'alt del Campello pel camí i d'ahí a fer la trialera.

He començat un poc dubitatiu ja que encara no tinc el puntet dels frens controlat, però després he baixat molt a gust, de fet la he baixada tota, amb l'altra bici arribava a un punt en que era tan empinat i amb tantes pedres que havia de parar..... i hui ho he baixat tot... incús els escalons que hi han al final.

Açò es el que ha treballat la forqueta.... no està mal per al primer dia que li aprete un poc.


El perfil de la ruta.

7/6/10

Tercera prova. Font del Patge

Ahir vaig tornar a eixir, vaig anar per la Font del Patge.

Vaig anar a vore la gent del poble on anava, i curiosament, les 4 últimes voltes que he anat per vore on anaven sempre ha sigut a fer la Senda dels Enginyers. Esta volta si que vaig anar, encara que me'n vaig tornar abans per a vore les carreres de motos.

Vam anar pel lloc de costum (ja no es creua el riu) ara es va per Montaverner i pel Camí Reial de Gandia, es tot asfalt fins a que passem Atzeneta. A partir d'ací ja es camí encara que ni passen per la Sequia ni pel camp de futbol van directes, a un ritme viu i sense parar-se a fer fotos, aixina que després de la pujada a la Font en vaig fer unes quantes. I allí ja me'n vaig tornar.



Després vaig anar pel mateix camí per a arribar el mes prompte possible a casa i aixína i tot quan vaig arribar ja s'havia començat la primera carrera.
Una ruta rallyera i asfàltica de la que no es poden extraure conclusions, llevat d'un sorollet que va començar a fer a les pastilles de fre de davant.

El perfil de la ruta.

6/6/10

Segona prova. La Quintana

Dissabte segona prova de la bici amb investiganda d'una senda.

Esta volta ja amb mes temps vaig anar a fer el clàssic entre els clàssics a l'Olleria.... La Quintana.
Així que per La Gaveta al Port i cap a baix en direcció a Volvens, on vaig investigar l'anterior senda que he comentat, fa una pujadeta i una baixadeta, es molt curta i com fa un bucle i eixes al mateix lloc tampoc es gran cosa. Després em vaig dirigir cap a la zona de la Font Quintana per a disfrutar de les seues baixades, ja feia temps que no anava per ací i ha canviat prou el paisatge, han arrancat molts tarongers i sobretot, l'erosió produïda per les pluges fa estes coses.... abans pujàvem per ací pedalejant i ara hi ha un "socabró".

Després una paradeta a la Font per a beure un poc d'aigua fresca, que havia eixit tard i amb la calor que feia la que duia ja estava calenta.

Després pel Merendero Pedro...

cap a la senda de la Cova negra....

i d'ahí pel Salido cap a casa. He notat que els frens ja estan al seu lloc i ha augmentat molt l'eficàcia en la frenà, també he notat que trobe a faltar el canvi de dual-control, ja que moltes voltes m'enganye i tire a canviar des de la maneta del fre o bé vull pujar i baixe de plat, amés de que no veig quina relació de canvi duc i tinc que mirar cap a baix per a vore-ho... bé.... imagine que ens uns quants dies ja m'acostumaré.

El perfil de la ruta.


5/6/10

Primera prova

Ahir vaig eixir a fer la primera volteta amb la bici.


No tenia molt de temps perquè per la vesprada tenia que anar a treballar,aixina que vaig fer una volta curta, però intensa.... amb tot.... pujada... baixada... i senda ratonera.
Vaig anar per la pujada cap a la creueta, una pujada molt empinada on es nota que pesa 3kg menys que l'altra bici.

Després he anat a fer la trialera de Platillao, la vaig baixar fa poc de temps aixina que encara recordava mes o menys com es, i es molt difícil. Es noten els 150 mm de davant, encara que darrere va molt dura, bé, almenys estava acostumat a mes blaneta però esta no perd tant d'eficàcia en el pedaleig, també he notat que el fre de davant encara no te tota la seua eficàcia. També he de reconéixer que no volia arriscar mes del compte en la primera eixida.



Després he fet la senda que va des d'El Salido fins a la font dels Caçadors, es una sendeta en baixada amb curves on he disfrutat molt, anava a tota hòstia pedalejant, he notat que es molt mes fàcil traçar les curves degut a la seua lleugeresa.


Una prova curta de només 15 km perquè no em donava temps per a mes, però on he pogut apreciar la diferencia entre una bici i una BICI.

El perfil de la ruta.

4/6/10

MSC ZION CARBON R

Ja tinc la nova bici, ha tardat deu dies mes dels previstos però al final ha arribat.


L'elegida ha sigut la MSC ZION CARBON R, ni molt menys estava entre les favorites, però el preu que m'han fet ha sigut irresistible i quan ja anava a demanar-ne un altra vaig demanar esta.